Sant Tornem-hi! Comencem el 2017

Sant Tornem-hi! Ja s'han acabat les vacances de Nadal i tornem a l'escola amb les piles ben carregades i amb un munt de vivències intenses que avui ja formen part del record. Comencem el 2017 a l'escola i l'escriurem per primera vegada amb guix a la pissarra.

Els infants comencen aquest segon trimestre il·lusionats per veure els amics i per explicar tot el que han viscut aquests dies. Han estat moltes emocions juntes. Després d'aquestes merescudes vacances, tots necessitem tornar a allò que anomenem normalitat.

Però la tornada a l'escola per a molts nens i nenes d'altes capacitats és molt més que això. És el tornar-se a trobar en una realitat encotillada que fa que no es sentin bé. Torna el repetir que ja s'ha après, el esperar que tots aprenguin, el no poder fer totes les preguntes que volen, el fer les coses d'una manera determinada sense sortir-se del guió ... tornen les mirades hostils o burletes, el “tu no ets tan llest ... i no saps fer això, o presentes això amb aquest nyap de lletra” ... o el "no ets el primer d'acabar" ... o el "t’he de baixar la nota per l'actitud, o per la teva forma de treballar" ... Quina paciència ... Sovint troben moltíssima incomprensió disfressada de “ja estem fent coses”...

La gota que fa vessar el got és el començar repassant.... i més repeticions per si no en teniem prou... dues tasses...

Sí, arriba el primer dia de classe, tenim un intens trimestre per davant. Ara ja ens coneixem tots, sabem les regles de joc, l'adaptació ja està feta ... ara hauríem de dur velocitat de creuer, però no. Molts pateixen encara el “arrencar i parar” constantment... I el famós "no ho veig".

Us he d’explicar un secret... M'agrada molt la música però hi ha matisos que no sé distingir. El tècnic gradua greus i aguts, equilibra els altaveus ... jo no sento cap variació i ell em diu ... no ho notes? No, no ho noto. No tinc ni la formació ni l'oïda preparat.

Moltes vegades em trobo amb docents que no tenen ni formació ni sentit però, en lloc de buscar la seva formació i treballar la seva oïda i la seva mirada, diuen que la realitat no existeix.

Avui en el primer post de l'any m'agradaria fer una profunda reflexió sobre quina és la funció dels docents. La formació és imprescindible. Però no són només coneixements ... aquesta formació ens ha de portar a una mirada nova, a una nova manera de treballar, que pugui atendre les necessitats dels nens i nenes d'altes capacitats.

La funció dels pares els porta a ser-hi, acompanyar, escoltar, estimar ... ajudar-los a posar paraules al que senten i ajudar-los a encaixar la disciplina de treball necessària per avançar.

Pares i mestres tenen una funció complementària, juguen en el mateix equip ... no en l'equip contrari. Juguen en el mateix equip que el nen o la nena. La missió dels adults és ajudar que els petits arribin al seu punt òptim. Per això és imprescindible escoltar-los.

Pare i mestres podem ajudar perquè aquest trimestre sigui un bon trimestre... Amén (que així sigui).