Dia dels Drets de l’Infant (Pares i Docents)

Que els nostres infants i joves d’altes capacitats tenen opinió des del minut zero és una realitat. Tenen una opinió que argumenten i podríem parlar amb ells com si fossin molt més grans del que són, cosa que els allunya novament dels seus suposats “iguals”.

Ahir es va celebrar l’aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants. En moltes escoles la setmana passada es van fer activitats al voltant d’aquests tema. I molts d’ells fan la seva lectura... la seva lectura particular.

“Quina barra! S’omplen la boca d’escoltar els infants, de cobrir les seves necessitats, però a nosaltres qui ens escolta... escoltar, entendre... normalment no ens escolten però si alguna vegada ho intenten no ens entenen perquè no descodifiquen bé. No ens entenen. No saben llegir el que els diem i el que ens passa. I si els diem A, ens contesten B, pensant que som com els altres... sense ni imaginar com som en realitat.”

Quan escoltes això dit des de dins, des del fons, se’t trenca el cor. Sobretot perquè coincideix amb el que els adults que l’estimem veiem cada dia.

Tan de bo els Drets fossin respectats sempre i amb tothom. Els nostres infants i joves necessiten ser coneguts i acceptats com són. Falta molta sensibilització i coneixement. Cada dia som molts els que fem passos en aquesta direcció. Aquest cap de setmana he pogut assistir al I Congrés d’Altes Capacitats a Pinto (Madrid). Una gran sala plena de pares i professionals que volen ser presents, visibilitzar, conèixer, atendre els infants i joves d’altes capacitats. Més de 400 persones en directe (pares i professionals) i més de 150 persones en streaming (moltes de Sudamèrica). En parlaré en el següent post però avui el comentari personal d’un noi m’ha canviat els plans... 

    

Bons regals (Pares)

Durant tot l’any tenim moltes ocasions per fer obsequis: els aniversaris, els sants, l’aconseguiment de fites importants o simplement perquè és avui i ens ve de gust.

Al mes d’octubre en P. va acabar el Kumon i els seus pares li van fer un regal especial. Em va semblar fantàstic i avui és el punt de partida del nostre text i de la nostra reflexió. No és fàcil saber què regalar a un infant d’altes capacitats. Ho tenim més fàcil quan algú té un interès molt marcat, i aquest és el cas. En P. vol ser paleontòleg des de fa molts anys. Ara ja fa Sisè, però des de Segon de Primària totes les seves exposicions orals a l’escola han seguit un fil conductor (que alguns dels seus mestres com tenen una visió parcial no han reconegut). A 3r “els dinosaures”, a 4t “la formació de la Terra”, a 5è “els sinàpsids” i a 6è dubtava entre “la figura del paleontòleg” i “l’evolució humana”...

Però tornem al regal. Una caixa amb dos dinoglobus, galetes dinosaurio, dinocereals, minifuets, pets de monja, catànies, fruita deshidratada i un sobre amb un viatge a Londres de dos dies per anar a veure el Museu d’Història Natural amb el pare (la mare i l’altre germà es queden a casa, ell ja va tenir el seu regal a final de temporada quan va guanyar la lliga amb el seu equip de futbol). Què en penseu? Ell ja estava encantat amb les cosetes... però l’experiència el va deixar més que parat. El Museu d’Història Natural de Londres és el somni de qualsevol que visqui la paleontologia com una possibilitat de futur. Els seus ulls i el seu somriure ho deien tot!

De vegades, no cal anar tant lluny; però regalar experiències és sempre un encert. Els nostres infants tenen tot el que necessiten i més. De vegades és fàcil trobar possibilitats: museus, visites guiades, passejades a cavall, sortides amb kayac, rutes de muntanya, estades en cases rurals o als arbres,... o encara més econòmic rutes en bicicleta, a peu, pícnics... 

Alguns ja han començat a fer la Carta als Reis: telescopis, microscopis, jocs de ciències; llibres, llibres i més llibres (subscripcions a revistes; guies de rastres d’animals, de papallones, de minerals, de plantes; llibres de mitologia; atles; llibres en altres llengües...), elements per endreçar o decorar; pintures, papers, llibretes de dibuix, cavallet, llapis de colors o retoladors, materials per fer manualitats; disfresses, robes i màscares; cartes o jocs de taula; roba o material esportiu... 

En celebracions especials hauríem de poder combinar el que necessiten (jerseis i mitjons, un paraigües, un diari, una agenda, uns llençols, una bossa d’esport, un barnús...) i el que desitgen (practicar les seves aficions o descobrir-ne de noves). Podem reforçar els lligams amb un detall sentimental o un record d’experiències passades junts (una fotografia, una pedra del riu, un potet amb sorra de la platja...) o experiències futures (un berenar de xocolata desfeta, un pa amb tomàquet, una pel·lícula al cinema, una peça de teatre o un concert, un passeig per la platja a l’hivern...).

El millor dels regals és l’emoció de pensar alguna cosa per algú i poder-li oferir i sobretot l’expressió de qui ho rep. Proposem-los que pensin en els altres en ocasions especials. No ho centrem en el valor econòmic. Siguem creatius. Donem la possibilitat.

Espero que aquestes reflexions us hagin estat profitoses i us hagin obert a noves possibilitats de regals. Però no oblideu que el millor regal és un somriure, la vostra presència i viure temps en família.

Intervenció educativa: modificacions curriculars per als més capaços (Docents)

 

Una de les persones que més ha estudiat i escrit sobre la intervenció educativa en Altes Capacitats és Javier Tourón. Des de l'1 de setembre de 2021 és Catedràtic Emèrit de la Universitat Internacional de La Rioja-UNIR, en la qual ha estat Vicerector d'Innovació i Desenvolupament Educatiu des de setembre de 2015. Catedràtic de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació i Doctor en Ciències de l'Educació i Ciències Biològiques. Past-President del European Council for High Ability (2000-2004), del qual és membre honorari. Membre del National Advisory Board del Center for Talented Youth (CTY) de la Universitat Johns Hopkins (2003-2011). Va fundar i va dirigir el centre per a l'atenció educativa d'alumnes d'alta capacitat CTY España, International Charter Member del CTY de la Universitat Johns Hopkins (2001-2011). El que us deia, una autoritat en el tema. Una de les fonts de les quals solc beure perquè sempre aporta temes interessants.

En un dels seus escrits sobre modificacions curriculars per als més capaços trobem aquestes propostes basades en una frase de Maker i Nielson:

"Els mètodes utilitzats en els programes dels més capaços han de posar més èmfasi en l'ús de la informació que en la seva adquisició". (Maker i Nielson (1995))

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

- Fomentar l'elecció.

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

I no són aquestes premisses, fet i fet, una necessitat per a tot l'alumnat? “

Doncs sí, Don Javier, les propostes per a les altes capacitats poden servir per a tota la classe. Ells i elles les abordaran amb més intensitat, més nivell d'abstracció, més creativitat però poden ser per a tots. Però si no es pot proposar a tots, plantegem-los treballs d'ampliació o aprofundiment amb aquestes premisses.

I a partir d'aquí faig jo les meves propostes.

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

Alguns nens comenten per què el professor em suggereix fer treballs dels quals ell ja sap la resposta. Quina gràcia té copiar i enganxar? Per què haig de repetir vocabulari que ja conec? Però en canvi quan han de processar la informació, partir d'una informació nova per a ells i aplicar-la en un nou context o utilitzar-la per a una creació, tot això comença a tenir sentit. T. (4PRI) ha començat un projecte d'avions. Ha començat coneixent el vocabulari específic de les parts de l'avió, els tipus d'avions, la història de l'aviació, les lleis de Newton... Tot això és base per a resoldre la pregunta central: per què volen els avions? La M. (4PRI) odia els exercicis d'omplir amb paraules els espais buits en unes frases. Diu que així no pot explicar el que ha après només repetir el que posa el llibre i quan hi ha una caixa de paraules diu que ja és el súmmum, que no són ximples.

Proposo crear en classe una carpeta on puguin escriure “Què passaria si…” Depenent dels cursos podem limitar l'extensió dels textos sempre per sota (mínim 3 línies, mitja pàgina…) amb un format de Din A-4 o quartilla en la qual ha d'aparèixer la hipòtesi com a títol i la resposta que pot ser experimental o inventada. La il•lustració o fotografia serà opcional però convenient. Pot ser un exercici a fer quan acaben les tasques o en moments en els quals l'explicació comença a ser repetitiva. Sempre han de demanar autorització visual al professor per a canviar d'activitat. I alguna vegada pot ser activitat de classe. És cert que els experiments tal vegada és millor fer-los a casa i la redacció a l'escola o donar-li els últims retocs d'ortografia i sintaxi. La carpeta es converteix en material de lectura i d'aprenentatge.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

Quan la resolució de problemes està lligada a situacions reals adquireix una nova força. Els podem proposar crear un problema de matemàtiques relacionat amb la seva vida real que es resolgui amb una operació determinada, o sobre un tema: cromos, viatges, futbol, cantants, Pokémons…

La metacognició, com aprenem, és un tema que els sol interessar. Posar lògica i sentit en el que fem en classe o els proposem a alguns, els serveix per a conèixer-se millor i veure que poden exportar-ho a altres moments de la seva vida. Guanyar en autonomia personal, generar objectius, aprendre a planificar, encaixar els canvis no previstos, entrar en la disciplina personal per a aconseguir objectius possibles… i fer los conscients del que estan fent i a on ens porta. El seu cervell ens entén sempre, el seu cos ha de treballar per a fer-ho i no sempre està disposat a fer l'esforç perquè molts no han fet mai cap esforç en l'àmbit de l'aprenentatge. És com si els coneixements i procediments se'ls enganxessin per art de màgia.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

Proposo la lectura, que sol ser positiva per a ells, o en defecte d'això el visionat de documents gràfics per a facilitar la reflexió. Un element molt positiu és la lectura de biografies adaptades a la seva edat o al seu nivell lector.

Actualment molts centres treballen el tema de la autoevalución, la coavaluació fins a l'avaluació de docents. Seguir una rúbrica o poder realitzar-la és un repte. Però també ho és encaixar una crítica i veure quan és merescuda i quan només obeeix a l'enveja o a l'egoisme dels companys. Aquí treballar l'objectivitat i la subjectivitat és molt efectiu. També la realitat i la fantasia (el que pensava, el que pretenia… versus el que vaig fer o el que van veure des de fora).

- Fomentar l'elecció.

A molts nens i joves d'altes capacitats els costa triar perquè sempre implica deixar alguna cosa fora i alguns no ho poden suportar. Per això és bo saber en quin punt estan perquè pot ser un desestabilitzador o una bombona d'oxigen. En l'elecció podem mostrar diferents graus de dificultat. En aquest cas haurem d'orientar a alguns que no es quedin amb el més simple i que acceptin el repte. Uns altres ho agafaran ràpidament. L'elecció també pot ser temàtica (com en el cas dels llibres de lectura o dels títols d'una redacció, o de les dades d'un problema matemàtic).

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

La meva proposta relacionada amb el ritme de treball és la possibilitat d'oferir un pla B del qual hàgim informat la classe i que no sigui únicament proposar-li l'espera com tota intervenció. Quan es treballa explicació- exercicis és fàcil posar en un costat de la pissarra els exercicis que hauran de fer i que els alumnes que no necessiten més explicació perquè ja tenen clars coneixements i procediments puguin començar a fer-los amb autorització visual. (els professors diuen que es poden afegir a aquesta activitat alumnes que no estan en aquesta situació i a ells se'ls pot indicar que cadascun té el seu temps i cal atendre les seves necessitats). També hi ha la possibilitat d'un dossier d'activitats de la matèria d'ampliació i aprofundiment o els exercicis finals del llibre o la lectura d'un llibre d'aquesta temàtica… però sempre sense enlairar-se de la classe, com qui escolta la ràdio perquè si apareix un contingut nou o que desconeix pugui reenganxar-se a la classe. Recordeu que el que volen és aprendre, no perdre el temps. Proposar activitats per a casa com el visionat de vídeos d'ampliació o llibres de lectura és sempre positiu. Altres recursos com la creació d’un Kahoot d’un llibre de lectura o un power point de resum del tema també pot ser interessant.

No es tracta d'omplir-los d'activitats ni que siguin els únics que reben aquestes propostes. En classe, els identificats conviuen amb altres nens i nenes que per disciplina o passió poden també fer aquests treballs individuals. Altres activitats poden ser per a tota la classe. Però si ells no se senten al·ludits cal animar-los a participar. De vegades ho necessiten i no ho saben, o no s'atreveixen per por o per mandra.

Si voleu veure exemples dels dossiers, tinc material en català, castellà i anglès més de primària que de secundària però continuo elaborant…

Podeu sol·licitar-me'ls a atencioaltescapacitats@gmail.com i si voleu parlar sobre intervenció educativa en altes capacitats o necessiteu orientació podeu connectar amb mi al mail. Us escric des de Barcelona.

Una història positiva (Pares i Docents)

Tots els pares en un moment miren el seu fill i es pregunten: Se’n sortirà a la vida? Serà feliç? Aquestes preguntes se les fan tots els pares però els pares de fills amb altes capacitats les fan convençuts de que hi ha una complicació afegida o un seguit de possibles complicacions afegides. El seu fill o la seva filla és peculiar. Té molta curiositat, aprèn de pressa i ho viu tot amb una intensitat inusual. Pensa, raona, relaciona i opina des de molt petit. Sovint sense filtre diu el que molts adults poden pensar. Pot tenir dificultats amb les  situacions noves o inesperades o amb la literalitat de les preguntes o idees, hi ha vegades que combina amb una manera inusual de veure el món i de trobar maneres diferents de fer les coses. Molts d’ells volen ser recordats per millorar la vida de la gent en qualsevol àmbit. I aquesta combinació de característiques els converteix en persones peculiars que en el millor dels casos no és gens igual als seus  “iguals”. Per això els seus pares preveuen dificultats, de vegades serioses dificultats futures. Però hi ha vegades que aquest mal temps ni arriba ni arribarà. I aquesta és la nostra història d’avui. 

Aquesta és la història d’un noi molt tímid que vaig conèixer el 2014 quan començava 2n d’ESO en un institut de Molins de Rei, un poble de la província de Barcelona. Un noi políticament correcte, amb bons resultats acadèmics sense despentinar-se, avorrint-se com una ostra perquè no aprenia res nou, fent un munt d’exercicis que trobava inútils, sovint mirant a terra perquè no trobava el seu lloc, que pensava i repensava les coses... La proposta d’una compactació de curs va ser molt ben vinguda. Escurçar la seva estada a l’institut va ser agafada amb il·lusió encara que suposés entrar en un grup nou. Les seves relacions socials eren positives però no de gran calat, tot era molt superficial... El canvi de curs va permetre en un primer moment un petit salt i aire fresc que de seguida es va convertir en rutina. Sort dels treballs extres de llibres de lectura barrejats amb filosofia. Jo recordo un dels primers que va ser la idea de la llibertat a “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, amb el que va gaudir molt argumentant. Però això es barrejava amb la bogeria de seguir amb els exercicis repetitius d’emplenar forats del workbook d’anglès o dels problemes de mates o física que es repetien constantment o d’un treball d’ètica o ciutadania que pretenia un repeteix i copia que li va fer perdre els papers (i a la mestra també). Recordo perfectament com les professores de lletres van intentar que fes el Batxillerat Humanístic perquè mai havien tingut un alumne tan brillant però va preferir fer el Batxillerat Científic i va acabar fent el doble Grau de Matemàtiques i Física. El vam haver de convèncer perquè anés a rebre el Premi de Batxillerat, premi que atorga la Generalitat de Catalunya als alumnes amb resultats excel·lents. No hi volia anar perquè el sistema educatiu tenia massa contradiccions i no tenia espai per a infants i joves com ell.  I va acabar els seus estudis superiors en cinc anys en lloc de cinc i mig, mantenint l’excel·lència acadèmica sense deixar les seves extraescolars: el grau professional de piano (el tae-kwondo va caure pel camí perquè el dia no tenia més hores). Actualment cursa un Màster a la Universitat de Barcelona sobre Lògica Matemàtica. Ara, ja té vint-i-un anys. Diferents grups d’amics: al poble, al Conservatori, a la Facultat...  Aquests estiu va anar a Holanda per veure un Màster que l’interessava amb la possibilitat de beca d’estada i estudis, i a una reunió d’ONGs a Alemanya, Altruistes Efectius, una comunitat internacional on va fer mil contactes amb nois i noies que volen canviar el món i ja han començat a fer-ho. El seu objectiu està intacte i la intel·ligència artificial potser serà la seva eina. Estic segura  que en sentirem a parlar. Com tants, no venia amb el kit dels coneixements ni els procediments però va saber trobar la seva manera de posar totes les seves capacitats al servei del seu objectiu amb una disciplina personal envejable i una família que sempre ha estat allà acompanyant-lo en tot moment. Divendres passat va ser el conferenciant al Conservatori de Música de Barcelona obrint la segona edició de “Música amb enginy”. La seva conferencia tenia per títol “Lògica i Música. Formalitat i informalitat a la creació artística”.  

Sovint alguns pensen que els infants i joves d’altes capacitats tenen més problemes, però si encaixen bé poden trobar les seves solucions. Aquests és un cas d’èxit. No ha estat tot de color de rosa, hi ha hagut moments complicats, però sempre ha sabut veure el got mig ple i no ha parat de treballar seriosament en pro del seu objectiu. No sabem que l’espera demà, però si tot va com desitgem, seguirà posant en marxa les seves capacitats cap el seu objectiu com un jove més, un jove dels que canviarà el món. I no està sol!  

Em sento feliç de l’inici, dels procés, del punt actual al qual ha arribat. Contenta d’haver pogut estar al seu costat. I molt feliç perquè desitjo que el futur estigui a la seva alçada, i estic segura que així serà.

Activitats cap de setmana 22 i 23 d'octubre

Hi ha moltes activitats cada cap de setmana però poques com aquestes dirigides especialment al món del dibuix. Entre els nostres nens i nenes, i també entre els joves en tenim de tota mena però alguns gaudeixen amb les arts plàstiques, són molt divergents i els grada experimentar. Aquesta és la seva activitat. Barcelona s’omple de dibuix amb el Festival Barcelona Dibuixa. S’omple de tallers, de la possibilitat de participar. Consulteu el programa. Alguns són d’arribar i moldre, per uns altres us hi heu d’apuntar...

 

Dissabte 22 d'octubre a la tarda i tot diumenge 23 torna el festival Barcelona Dibuixa, que enguany té com a tema principal "l'abraçada". El Museu Picasso de Barcelona i l'ICUB coprodueixen la festa del dibuix amb la col·laboració de 32 entitats de la ciutat. En total, hi trobareu més de quaranta tallers per a totes les edats distribuïts per tots els districtes. Podreu trobar tallers a museus, escoles, centres cívics i culturals, teatres i altres espais de la ciutat, i tots ells tindran en comú "l'abraçada", per tal de celebrar la recuperació de l'espontaneïtat i el contacte físic en les relacions humanes. Els tallers tindran un format obert i qui hi vulgui participar s'hi podrà incorporar en qualsevol moment perquè no tindran ni principi ni final. Teniu tota la informació a https://www.barcelona.cat/barcelonadibuixa/ No perdreu aquesta oportunitat pels infants i joves més artistes...

Educació Emocional 1 (Pares i Docents)

En aquests moment tots tenim clar que cal treballar la educació emocional. Els que ara som avis i pares potser no vam tenir una educació emocional formal però no podríem no tenir-la. Vam aprendre fent i de vegades sense massa consciència. Ara la situació ha canviat i hem de fer una tasca més formal.

L’Educació Emocional és molt amplia i la manera més pràctica d’aprendre és a través de l’exemple. Veient com actuen els altres aprenem com actuar o com no fer-ho.

Els infants i joves d'altes capacitats solen ser grans observadors, processen el que veuen i tenen una gran memòria. Per tant són l'element clau per poder parlar de com actua la gent perquè tenen un molt bon banc de dades. Solen tenir clar el que els sembla bé i el que no. El seu cervell de vegades és molt normatiu però ells a la seva vida quotidiana no ho són tant. Sovint parlem amb el seu cervell i deixem que el seu cervell i ells es posin d'acord (de vegades porta un temps). Sovint entenen però no poden fer i quan ho aconsegueixen són molt feliços.

Començarem intentant identificar quines són les nostres emocions, com ens sentim. Ampliar el nostre vocabulari emocional és bàsic perquè de vegades pensem que estem enfadats però no és cert, estem cansats, tenim gana, o set. A partir d’una bona identificació podem aconseguir  resoldre una situació.

És molt interessant jugar a definir emocions, descriure-les i identificar-les primer en els altres (sempre és més fàcil). Observar els senyals externs (com està el cos, la veu...) quan es sent aquesta emoció. Després passarem a veure què fa la gent quan la sent i si podrien fer coses més adequades. Per últim passem a ser els protagonistes d’aquesta emoció i la passem a primera persona. Com ens sentim, com podem reaccionar i com podem reaccionar al nostre estil però de la manera més adequada. 

Tot això ho podem fer amb paraules, contes, suport audiovisual, situacions viscudes... i potser acabar teatralitzant les possibilitats per poder triar el que millor s’adigui a la seva manera de ser.

La Por i les altes capacitats en Halloween (Docents i Pares)

S’acosta Halloween i amb la globalització les tradicions anglosaxones han entrat amb força a casa nostra. Van començar com apunt cultural de la classe d’anglès i mica en mica es van anar expandint i ara trobem carabasses, ratpenats, esquelets i teranyines a llocs tan poc usuals com les perruqueries o els forns de pa.

Alguns infants i joves no gaudeixen amb les històries de por. Alguns infants i joves d’alta sensibilitat els afecten negativament les històries de por. Hi ha infants d’altes capacitats amb alta sensibilitat imaginativa i alguns els costa separar la realitat de la imaginació. Poden tenir malsons o incrementar pors ja existents a la foscor, a estar sols...

La teoria la saben però quan entren en la situació “de por” no en saben sortir. 

El primer que hem de tenir en compte és que l’element detonant no és el mateix per a tothom. N’hi ha que em molt poc en tenen prou perquè relacionen situacions, o recorden situacions viscudes o imaginades amb anterioritat.

Encara ens queden dues setmanes i podem preparar el terreny. Sempre la primera opció és crear un ambient que afavoreixi que quan preguntem ens donin una resposta real i no una resposta per quedar bé. Parlem de vincle. La segona és trobar el moment i el lloc per preguntar i escoltar la resposta. A partir d’aquí ens podem posar en marxa.

Sempre comentem la gran diversitat entre infants i joves d'altes capacitats. Podem trobar des de qui gaudeix amb la festa, sobretot de les disfresses més gore fins a qui pateix enormement la festa, passant pels qui no els fa ni fred ni calor... per això la pregunta és essencial per poder personalitzar.

Pels qui no els agrada us suggereixo tractar el tema com un fet cultural i treure tota la part emocional. Veure’l de manera objectiva i treballar el fons i la forma, però sempre des de la distancia. Si a l’escola hi ha la tradició de disfressar-se, ell o ella pot fer de reporter i recollir dades per després poder-ho treballar a classe. No es tracta de que no hi participi sinó de que pugui participar-hi des de un lloc en que es senti còmode. Aquesta reflexió no és només pels alumnes d’altes capacitats perquè altres alumnes també poden gaudir d’aquests beneficis.

Us presento algunes activitats que podem proposar a tota la classe, treballar-les des dels racons o els àmbits, o proposar a un petit grup com a plan B quan a classe repetim continguts que ells ja saben.

Activitats de llengua: Vocabulari específic de les tradicions català-castellà-anglès. Dites, expressions i refranys populars. Endevinalles populars i de nova creació. Redaccions: contes d’infants que superen les seves pors o no, contes desmitificant els personatges “de por”, descripció de personatges o d’ambients a partir d’imatges o de la imaginació...

Activitats de matemàtiques: sudokus amb imatges del temps, estadístiques de les disfresses (representacions gràfiques) o de les botigues del barri decorades... creació de problemes amb base Tots Sants - Halloween.

Activitats de plàstica: Disfressar moniatos o castanyes, també podem en caixes de sabates crear els seus escenaris. Proposar ambientació d’espais comuns de l’escola. Els colors de la tardor. Crear joies, disfresses, barrets, màscares o maquillatges amb dibuixos. Crear personatges de còmics...

Activitats de medi: cercar informació sobre tradicions d’aquestes dates i llocs de procedència. Per què apareix la globalització, quins pros i contres té. Estudi dels animals: aranyes i ratpenats. Estudi dels fruits de tardor.

Com a tema transversal podem introduir el tema de la mort sovint poc present a l’escola. 

Les festes donen molt de joc. Pels alumnes d’altes capacitats poden ser un moment d’ampliació i mai haurien de ser un temps d’una sobrecàrrega de feina (si en posem més n’haurem de treure). A les escoles de Primària amb les que faig seguiment d’algun alumne hi he enviat un petit dossier de Halloween per treballar de manera individual a casa, un petit divertimento, i un dossier sobre els fruits secs que podem adaptar a les diferents edats. Si en voleu un exemplar el podeu demanar a atencioaltescapacitats@gmail.com (material en català).

Hi ha certa controversia sobre la necessitat de cuidar les pròpies tradicions (la Castanyada), l'entrada de les tradicions estrangeres (Halloeween), la fusió de totes dues en el Castaween... La imatge és pel grup dels qui no voldrien deixar entrar el que canvia la pròpia tradició. és una opció però cadascu ha de trobar la seva. 

Tutoria personalitzada

Tots els infants són iguals en dignitat i tots requereixen que a les escoles es coneguin i s’atenguin les seves necessitats tot acompanyant-los en el procés d’arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Quan partim de zero la paraula és igualtat. Que tots puguin rebre atenció. Un cop això ja és en marxa a paraula és equitat. Que cadascú rebi segons les seves necessitats. A taula ho entenem perfectament. Amb infants nascuts el mateix any posar la mateixa quantitat de menjar deixarà a alguns saciats, però per a altres pot ser massa o massa poc. Un altre exemple clar és el calçat. Posar sabates del mateix número a tota la classe farà que uns quants es sentin ben calçats però n’hi haurà d’altres a qui les sabates els aniran: grans, molt grans, petites o molt petites. En cap d’aquests quatre casos no podran caminar bé, ni córrer; ni tan sols posar-les posades tot el dia...

Donar a cadascú el que necessita és el més adequat però no el més senzill. Per saber què necessiten els hem de conèixer. I arribem a una de les carències més grans de l’escola i del món modern. Tot i que tots els dies tenen vint-i-quatre hores, molts ens queixem de no tenir temps. La distribució del temps, les coses imposades dins d’aquests temps fa que molts adults tinguin la sensació, ben fonamentada en experiències prèvies, de no arribar abans de començar.

Les relacions humanes requereixen temps, crear complicitats, viure coses junts... És molt important que els adults puguem crear aquests temps. L’agendem perquè si no, no el tindrem. Aquests és el primer pas. Hem de començar per coses possibles encara que semblin poques. Una estona quinzenal, deu minuts o un quart d’hora, pot ser un bon inici de tutoria personalitzada. Haurem d’optimitzar el temps. Però el fet de que el posem en agenda implica per l’alumne que es sent acollit i atès perquè sap que estar en aquesta agenda és ser conegut i reconegut, i té la possibilitat d’eixamplar el seu espai si hi ha una urgència.(quan passa això sol baixar la tensió i no sol ser necessari, amb la possibilitat és suficient).

Definir temps i espai, on i quan. Haurem d’informar de les regles del joc (si les proposarem nosaltres, si les treballarem plegats, si pot presentar una proposta...).  Hem de ser molt disciplinats amb l’hora d’inici i de tancament. Solc proposar posar una alarma quan faltin dos minuts per poder fer el tancament de la sessió.  

Per poder donar a cadascú el que necessita els haurem de conèixer però això ens portarà molt de temps i potser podem començar amb uns bàsics que van bé a molts infants i joves però que haurem d’anar ajustant. Ja som a l’octubre i portem un mes de curs (un munt d’hores). Necessitem informació precisa però de vegades alguns no la donaran si no hi ha confiança... amb aquests, anem més a cegues perquè necessiten temps. 

El més senzill és proposar-los la possibilitat de fer una activitat individual mentre tornem a repetir continguts que ell ja ha assolit amb els seus companys de classe. A ells i a altres infants que estan en situacions semblants (3 ó 4). La possibilitat d’avançar deures que hem escrit a la pissarra o la creació d’exercicis d’aplicació del que estem fent (crear problemes matemàtics o exercicis de llengua... a la seva llibreta o a la llibreta complementària on solen anotar les preguntes que els sorgeixen durant l’exposició). Hauran de ser discrets amb aquesta feina. Cal haver-ho parlat amb ells i amb la classe. Demanar autorització visual. Ells saben en quin moment comença la repetició (en alguns casos és ja en la primera explicació però aquesta l’hauran d’aguantar comprovant que no s’hagin saltat cap pas, en la segona explicació ja poden començar si els mestre els autoritza). És la mostra de que cadascú rep el que necessita. Aquestes feines necessitaran una supervisió, no cal que sigui diària però sí real.

Les seves necessitats estan en l’àmbit cognitiu, social i personal. La part cognitiva és relativament fàcil a l‘escola. Hem de tenir en compte que no es tracta de proposar-los tasques de cursos superiors ni d’afegir tasques a les pròpies del curs. Cal posar tasques “enlloc de”. Sempre comencem per les tasques del curs com a referència i a partir d’aquí pensem, o els fem pensar amb ells (segons els infants i joves) en tasques d’ampliació o aprofundiment partint dels continguts o procediment del curs. En el mateix àmbit que els permeti conèixer més (més vocabulari, més elaborat) o aprofundir en els continguts (més aplicacions, altres continguts que no es poden donar a classe del mateix tema, relacions entre continguts,...).

Si necessiteu mostres podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. Som creadors de continguts d’intervenció educativa en altes capacitats. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com 

Totes aquestes coses són infinitament més difícils d’explicar que de fer però cal que els adults siguem molt disciplinats. Qualsevol canvi en positiu per petit que sigui ens acosta a l’atenció de la diversitat (també a l’alta). Els alumnes d’altes capacitats ens necessiten.

 

Identificació de les altes capacitats (Pares i Docents)

 

Diuen els experts que en el nostre país tenim un nombre molt baix d’infants i joves identificats d’altes capacitats. Tots sabem que seria necessari que poguéssim identificar-los a Infantil o als primers cursos de Primària. D’aquesta manera tenim tota una colla d’anys per treballar amb ells i perquè puguin desplegar les seves capacitats. Seria ideal que en arribar a la Secundària fossin capaços de la disciplina que requereix l’excel·lència acadèmica i no estar centrats únicament en l’entorn del que els agrada sinó del que poden arribar a desenvolupar mostrant una certa excel·lència acadèmica que s’ha de concretar en el Batxillerat possibilitant unes notes que els permetin arribar als estudis superiors que desitgin i a les beques, als equips d’investigació o oportunitats acadèmiques que desitgin (fer dos graus alhora, potser en menys anys...).

Quan fem identificacions a l’ESO, o fins i tot al Batxillerat, som conscients que aquests nois i noies han estat desatesos i de ben segur han patit aquesta desatenció mostrant-se passius; amagats i mimetitzant amb la paret, mostrant-se políticament correctes i adaptats al sistema; o amb comportaments disruptius per la manca d’adequació. De la mateixa manera que no hi ha una única manera de ser d’altes capacitats, no hi ha una única manera de respondre a la desatenció. Però sabem que totes elles no deixen només petjada, moltes deixen cicatriu.

La primera cosa que hauríem de fer és educar la mirada de la societat: pares i docents. Oferirem la possibilitat de ser identificats a aquells infants que ja tenen una configuració diferent i que els possibilitarà ser atesos com necessiten.

No es tracta de que ara tots els alumnes siguin d’altes capacitats. Es tracta de trobar els que sí ho són i que puguin ser ben atesos perquè, encara que alguns no en siguin conscients o no en puguin posar paraules, tenen necessitats específiques, són diferents.

Les seves necessitats apareixen per unes característiques específiques en aquests col·lectiu que podem reconèixer fàcilment abans de que les amaguin per quedar normalitzats en el grup. El primer nen que vaig conèixer feia P4 i ja va actuar perquè la seva vida no entrés a l’escola perquè veia que la reacció dels companys a les seves aportacions no sempre eren positives. En el “Bon dia” dels dilluns va deixar de dir que havia anat al Palau de la Música o al Cosmocaixa per dir que havia anat al parc i al sorral que era molt més ben rebut pels companys, però no era real. Si s’amaguen als 4 anys, no m’extranya que a final de Primària o a l’ESO no els veiem, sobretot a les nenes. S’han convertit en els reis i les reines del camuflatge. 

Hi ha un llarg camí per recórrer. La identificació és necessària, imprescindible. A mi m’agrada fer la predetecció a INF 5 anys i a Tercer de Primària. M’agradaria que es pogués fer en tots els centres. No es tracta de treballar només amb els que ja presenten excel·lència acadèmica sinó amb tots aquells que la poden presentar.

La predetecció és senzilla. Potser emplenar uns qüestionaris per part dels pares (que són els qui tenen més informació) i una xerrada amb els tutors sobre la classe per confirmar la informació familiar i complementar-la. Alguns passen també qüestionaris als mestres, jo crec que és molt més pràctic arribar al que han vist potser sense saber-ho a través d’una xerrada informal no a través de mil creuetes en mil papers.

Amb ells i elles, els infants, cal treballar la part cognitiva però també l’emocional i social. No són compartiments estancs sinó que estan ben relacionats. A més trobem infants amb molt bones capacitats en totes les àrees i altres amb talents simples o complexes. Tots requereixen les seves adaptacions per estar el millor possible i poder-se desenvolupar com a persones per arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Generalment els infants arriben a la identificació a partir dels pares, molt pocs a partir dels mestres. Potser si féssim una predetecció a tota la població seria més fàcil que en el cribatge els anéssim trobant i treballant amb ells des de la normalitat. No són personatges de fira. Són infants i han de ser tractats com a tals però si tenen altes capacitats cal treballar també la seva intensitat, hipersensibilitat, curiositat, rigidesa... perquè aconsegueixin l’equilibri personal que mereixen.

Partint de la predetecció proposarem a aquells que ho requereixin la identificació. Les proves objectives que ens faran concretar que tenen, o no, altes capacitats i que justificaran les intervencions educatives adequades.

A mi , qui em sorprèn? (Docents)

 

És molt freqüent que als alumnes d’altes capacitats se’ls encomanin feines que tenen com a receptors els seus companys.

El més senzill és demanar-los que ajudin als companys un cop ells han acabat la feina. A alguns els agrada molt ajudar, sobretot a aquell que ho necessita, altres no tenen paciència ni ganes... per a tots no hauria de ser la seva feina habitual. Sempre els haurem de preguntar si volen. Un altre dia parlarem de les possibilitats, sovint pernicioses de que facin de “vicemestres”.

Altres propostes més creatives poden anar des de powers points de resum dels temes acabats fins a píndoles d’ampliació passant per kahoots dels llibres de lectura llegits a classe.

Ho solen fer de bon grat, sobretot si és enlloc de feines més repetitives i poc engrescadores o poc creatives.  Mai hauria de ser “a més a més de” sinó “enlloc de”.

És un repte fer feines extres quan tenen un plus de concreció, d’abstracció, de síntesi... recordem que no venen amb els procediments incorporats. Caldrà donar pautes, indicacions i revisar-ho abans de presentar-ho a classe.

Ho poden fer amb el seu nom o de manera anònima. Aquests tema també és molt interessant i cal parlar-ho amb ell/a. El docent valorarà com ho ha de fer. Hi ha vegades que no el volem destacar més del que ja destaca. Altres vegades necessiten el reconeixement general. Sempre hem de posar la lupa sobre l’alumne per veure realment què necessita.

De vegades, ells són els encarregats de sorprendre als seus companys però... qui els sorprèn a ells?

Ells també necessiten ser sorpresos i com ho podem fer? Podem donar-los la possibilitat de participar en activitats que fem a l’escola amb alumnes d’altres grups. De vegades venen especialistes a fer conferències sobre temes específics i hi poden participar d’oients, o tenint un temps per parlar amb ells després de la sessió. Poden participar en alguna sessió amb els docents de preparació d’activitats per altres grups o per festes escolars: fer el guió-presentació del festival de Nadal, o el pregó de Carnaval, o del Dia de la Pau, o el guió de la presentació dels Premis de Sant Jordi... Dissenyar els premis, o els decorats de representacions teatrals o decoracions d’espais comuns... és important ser creatius i connectar amb els seus interessos perquè els sigui realment interessant. Parlem d’aconseguir un temps d’aire pur que els permeti continuar amb les tasques escolars en les que encara no ha estat possible adequar a les seves necessitats.

Ells també necessiten ser sorpresos. A molts els agrada ser necessaris però també que estiguin per ells, que els tinguin en compte. Molts agraeixen un simple somriure o una picada d’ullet. Podem pensar-hi una estona, pensar en ells i començar amb alguna cosa petita. Preguntar-los hi què els agradaria fer. Partim del vincle i de l’observació per fer una atenció personalitzada. Ara és el moment. Pensem en obert i actuem.

Activitats extraescolars (Famílies)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies. Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Hi ha infants que trien ells les extraescolars, en altres cases n’hi ha de no negociables, en altres es demana la responsabilitat de que si inicia una activitat acabi com a mínim el trimestre abans de canviar-la... Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult tot escoltant l’infant o el jove. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables. Per això jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...)

- si entrem en el tema dels esports, la casuística és molt extensa. Alguns fan esports d’equip (futbol, handbol, hockei...) i l’experiència ens diu que molts són porters. És una manera especial de fer esport d’equip. Els porters són un grup a part, tant en l’entrenament com en el joc. Altres fan esports més individuals: tennis, patinatge, atletisme, bicicleta de muntanya, gimnàstica artística, ciclisme... que poden tenir una vessant d’equip però que són fonamentalment individuals. N’hi ha d’altres que prefereixen funcionar per lliure, sobretot si són més grans i surten a córrer o amb bicicleta amb la família o amb els amics de manera regular, juguen a paddle, fan escalada... però d’una manera no regulada. Ja veieu que n’hi ha per tots els gustos.

- Per uns pocs és entrenar molt dur en esports de competició a nivell quasi professional, sigui en esports més coneguts o minoritaris. Això suposa moltes hores abans de l'escola, al migdia o a la tarda. Hi ha nedadors que comencen a les sis del matí a la piscina cada dia. Hi ha futbolistes que entrenen cada dia de dilluns a divendres a la tarda combinant la part més física i la més específica de l'esport. 

- Per alguns extraescolars és sinònim d’art o de comunicació: pintura, escultura, disseny, manualitats, cuina, teatre, escriptura, creació literària... novament dels més estructurats als més autodidactes.

- Per altres és sinònim de música i quan és de manera reglada a través del Conservatori es converteix en un estudi sovint més dur que la pròpia escola. Per altres és només aprendre a tocar cançons sense entrar en el món abstracte i repetitiu del solfeig i de la teoria...

- N’hi ha que es decanten per la robòtica o la informàtica de programació en centres especialitzats o on line. Alguns arriben fins el 3D o la programació de videojocs...

Moltes extraescolars representen pels infants la llibertat, l’entrada en el món dels seus interessos que no passa a l’escola. Representa la intensitat que l’escola no li aporta.

També podrem parlar d’activitats específiques d’altes capacitats. En trobem a diferents ciutats: a Barcelona el Programa Atlàntida d’Atenció a les Altes Capacitats o al Centre Keppler; a Sevilla el Centro Cadis, a la ciutat de Cádiz el Talentum... Alguns d’ells són de cap de setmana i treballen els coneixements al alta, activitats d’intel·ligència emocional pels infants i joves; i activitats d’Escola de Pares per a les famílies.

El tema de les extraescolars dona molt de joc....

Repassem! Hi ha un Pla B? (docents)

Hi ha alumnes d’altes capacitats que quan comença el curs ja tenen tots o molts dels coneixements que veuran els propers deu mesos. Per tant des del primer dia viuen en una repetició constant.

Si els alumnes són políticament correctes i no demandants, potser no diran res i intentaran treballar el millor possible. Alguns, fins i tot, amagaran el que saben. Però això no vol dir que a l’escola es cobreixin les seves necessitats. 

Molts amb mentalitat positiva diuen que ara estan repassant però aviat entraran en matèria i ja no  se’ls farà tan pesat. Seguim en la línia d’amagar-se i esperar temps millors que si no som capaços de moure peça mai arribaran...

Un dels nois de 3r d’ESO coincidia amb un de Cinquè, i em deien que no podien entendre per què molts professors feien preguntes o indicaven treballs per fer dels quals ja en sabien la resposta. Ells creuen que havien d’anar més enllà i donar resposta a preguntes de les quals no en sabessin la resposta perquè si no és així, quina gràcia té? En un estadi inicial en el qual comencem a conèixer la realitat i posar nom a les coses és normal, però desprès cal un canvi.

Un altre noi, parlant del treball de recerca de Batxillerat, em deia que volia treballar sobre alguna cosa realment interessant i que millorés la vida de la gent. Quan les coses que treballem a l’escola tenen un efecte sobre la realitat cobren un sentit.  

Per a molts d’ells, grans i petits, la seva realitat escolar és com el dia de la Marmota. No avancen, només repeteixen. O bé el ritme és lent (a pàgina i mitja per hora, aprox), o arrenquem i parem sense arribar a una bona velocitat de treball. Però... podem canviar això a l’escola?

El primer que hem de fer com a docents és observar i escoltar. Ens serveix per a tots, però si tenim alumnes identificats és imprescindible. Amb això, el que fem és crear vincle amb l’alumne. Que noti que el volem escoltar, volem saber com està i què necessita. No sabem si li podrem donar, però necessitem saber quines són les seves necessitats. Molt sovint ens trobem amb infants i joves a qui mai ningú ha fet aquestes preguntes i no saben respondre. O com que volen complaure a l’adult pensen què és el que vol escoltar. O com va dir una nena: “si la meva mestra ha estudiat per ensenyar i a més m’estima, com li he de dir què necessito... ella em donarà el més convenient”. Podria tenir tota la raó, però de vegades la mestra no està al cas, o no coneix les seves necessitats, o no sap que les pot atendre i li dona “cafè per a tots”.

Hi ha mestres i docents que, vull pensar que sense voler, guien als seus alumnes en una direcció concreta. D’altres donen estratègies i permeten que vagin fent.

Treballar el pensament convergent i divergent no són excloents, al contrari els hem de treballar tots dos. Sabem que quan aixequem el vol a partir del que coneixem, podem aconseguir maneres diferents de treballar, sobretot més creatives.

En les situacions d’aprenentatge  és on es poden oferir diverses possibilitats i no quedar-nos, només, amb les activitats repetitives. Necessitem activitats que els impulsin, que representin reptes... En un proper post veurem algunes possibilitats.

Presentació del Programa Atlàntida

El curs 2014-2015 es va posar en marxa el Programa Atlàntida. Vam fer cinc edicions completes però va arribar la pandèmia i ens vam haver d’aturar. Al llarg de tot aquests temps el Programa ha anat canviant. El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar específica pels alumnes d’altes capacitats identificats o no, i per les seves famílies. En la versió del 2022-2023 el Programa s’ha convertit en un possibilitador d’activitats que aprofita la presencialitat i també la tecnologia oferint activitats on line per atendre les seves necessitats.

Aquest dissabte 17 de setembre fem la Presentació del Programa Atlàntida a les 11.30h al centre de Barcelona, a la seu de PANGEA The Travel Store a la Rambla Catalunya número 23. És una activitat oberta i gratuïta. Cal que confirmeu assistència per a una bona organització.   

Presentarem les activitats previstes per aquest primer trimestre del curs. Treballem en tres grups d’edat. Un primer grup d’infants d’Infantil i Cicle Inicial de Primària (fins a 2n de Primària), un segon grup amb els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior (de 3r a 6è de Primària) i un tercer grup amb els alumnes de Secundària. En paral·lel també treballem amb els Pares i les Mares. Hi ha activitats en les que estaran sols cada grup, o compartirem espais, o treballarem barrejant edats i agrupant-los per interessos. Sempre depèn de l’activitat.

Als infants i joves, els proposem activitats en les que podem treballar habilitats socials, intel·ligència emocional i també coneixements a l’alta que no corresponen a la seva edat. El fet de posar-los en contacte amb altres nens i nenes o joves de la seva edat amb maneres de funcionar potser molt diferents és molt bo per a ells. Alguns ens diuen que en les nostres activitats no han de mesurar el vocabulari ni la velocitat de la seva parla, com a l’escola; o que troben que els altres tenen interessos comuns o interessants. 

També és molt interessant que les famílies es trobin amb altres famílies que viuen situacions semblants. Sobretot, el fet de que pares i fills vegin que no estan sols, que hi ha altres persones que viuen el que ells estan vivint perquè sovint no tenen altres persones com ells en el seu entorn més proper. Alguns viuen amb tristesa i preocupació la intensitat dels fills, els seus problemes escolars o d’adaptació, les seves rigideses, hipersensibilitat o tot alhora. Altres estan francament preocupats pel futur perquè veuen que els seus fills seguiran patint quan creixin la incomprensió de part de la societat. Trobar-se amb persones que parlen el mateix llenguatge i amb la mateixa velocitat és reconfortant. També ho és parlar amb professionals especialitzats que permeten identificar, relativitzar, contextualitzar, centrar situacions abans de que es converteixin en problemes tan a casa com als centres docents.

Són activitats independents però la continuïtat en la franja d’edat sempre és positiva.

Són activitats per a tota la família, també hi poden participar germans que no tinguin altes capacitats.

Hi ha activitats que permeten un grup més gran i d’altres en les quals el nombre és molt reduït (Signatus, l’activitat dels llops, només permet grups de 20 persones). Per això en ocasions anteriors vam arribar a repetir-la quatre vegades.

El Programa Atlàntida és obert i viu. L’objectiu és donar atenció als infants d’altes capacitats i les seves famílies. En aquests primer trimestre hi ha previstes activitats a Barcelona, a Gualba, a Argentona i a Tarragona. La població que participa en aquestes activitats pertany a tot el territori català. La llengua de comunicació és el català.

En paral·lel anirem informant d’activitats interessants com activitats de la Setmana de la Mobilitat, Fires de Consum responsable, Setmana de l’Energia, la Setmana de la Ciència, la Setmana del Cervell, la 48H Open House... i tantes activitats que es celebren arreu del territori... en aquests moment la informació és molt important perquè pugueu triar el que voleu fer amb els nostres fills.

Com ja vàrem comentar en un post anterior les activitats del Programa Atlàntida al ser específiques per alumnes d’altes capacitats poden entrar en la beca que proposa el Ministerio de Educación. Si esteu interessats, parlem-ne. Cal identificació. El termini s’acaba el 30 de setembre.

Ara la pilota està a la vostra teulada. Si voleu més informació, podeu venir el dissabte 17 a la presentació o sol·licitar-la per correu electrònic. De vegades les nostres agendes són força complexes i és difícil poder-nos trobar. A nosaltres ens agrada molt el contacte presencial i per això us esperem dissabte 17 de setembre a les 11.30h a la Rambla Catalunya 23 a la Pangea The Travel Store, una gran agència de viatges que ens cedeix els seus locals per fer aquesta presentació.  

Podeu confirmar la vostra assistència o sol·licitar informació al 646486159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com 

Beca d’altes capacitats (Famílies)

Estar clar que els infants i joves d’altes capacitats per les seves circumstàncies (gran curiositat, necessitat d’aprendre coses noves, necessitat d’ocupar el temps amb moltes activitats...) generen moltes despeses. 

Alguns llegeixen tal quantitat de llibres que arriben a la conclusió que no cal adquirir-los tots. Podem anar a la biblioteca o bé trobar companys o familiars amb qui puguem intercanviar llibres.

Altres fan moltes activitats extraescolars o poques amb un gran cost per ser molt específiques. Podem valorar si són necessàries o si són la millor opció, o si aquesta opció es viable per la nostra economia familiar. En aquests moment podem trobar activitats bonificades, i fins i tot algunes gratuïtes a la xarxa. Cal estar ben informats.

N’hi ha que requereixen de l’atenció de psicòleg / pedagog/ logopeda/ psiquiatre a causa de les seves altes capacitats i potser una doble excepcionalitat. 

Hi ha famílies que desconeixen aquestes beques i hi poden accedir. Fem-ne difusió. És un dret!

Apareix la possibilitat de sol·licitar una beca de necessitats educatives específiques que ofereix el Ministerio de Educación pels alumnes d’altes capacitats. Són els Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, en l'apartat d'Altes Capacitats. Trobeu l’accés i la informació a https://educacio.gencat.cat/ca/serveis-tramits/beques/

Com cada any el període de presentació de sol·licituds és fins el 30 de setembre de 2022. Però com que l’EAP i el centre escolar les han de signar val la pena que no espereu als darrers dies. Consulteu al vostre centre educatiu.

El primer que necessitem és que siguin ciutadans espanyols i estiguin identificats.

El segon és que cursin Primària (que hagin complert 6 anys el 31 de desembre de 2022), ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà o Superior, i que estiguin escolaritzats en centres educatius espanyols.

La tercera cosa és que acreditin la necessitat específica de rebre suport educatiu i reuneixin els requisits establerts. I aquí hem de presentar què faran amb aquests professionals específics i  que es reconegui aquesta necessitat des dels Serveis Educatius de la Generalitat (en aquests cas l’EAP). Ells confirmen que és un alumne d’altes capacitats i que necessita aquesta atenció específica. 

Després ve el criteri econòmic pel qual moltes vegades la neguen però com que són partides finalistes que només es poden gastar en aquest apartat ens hem trobat tot sovint que famílies que van tenir una primera negativa pel criteri econòmic al final se’ls va concedir. Per tant el meu consell sempre és sol·licitar-la, el no ja el tenim.

La beca serveix únicament per a programes específics complementaris a l’educació reglada per alumnat amb necessitats específiques d’atenció educativa associada a altes capacitats intel·lectuals. 

Es concedeix un únic ajut als alumnes amb necessitat específica de recolzament educatiu associat a les altes capacitats intel·lectuals, de 913,00 euros.

Per tant, ja podem posar fil a l’agulla. Si la voleu sol·licitar ja ho podeu fer. I en què us podem ajudar des d’Atenció a les Altes Capacitats? Nosaltres us oferim dues possibilitats de servei específic per a les altes capacitats: el seguiment i el Programa Atlàntida (activitat extraescolar específica per a tota la família).

El seguiment consisteix en una visita mensual amb l’escola i la família i una visita setmanal o quinzenal amb l’alumne per acompanyar en les atencions que requereixen en el seu dia a dia per a poder desplegar les seves capacitats tractant tant la part cognitiva, emocional com social de l’infant o jove.

El Programa Atlàntida es torna a posar en marxa en el mes d’octubre a Barcelona en el que es treballen els coneixements a l’alta i l’educació emocional i d’habilitats socials que requereixen. Al mateix temps els pares poden formar-se ne una Escola Familiar específica de la franja d’edat dels seus fills. Les sessions tindran lloc els dissabtes o diumenges al matí, a raó d'unes 5 sessions trimestrals. Són específiques per a alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. Les activitats seran també visites a museus o activitats en empreses o serveis externs.

Restem a la vostra disposició per a complementar la informació. Si necessiteu més informació podeu connectar amb nosaltres al 646 48 61 59 a atencioaltescapacitats@gmail.com. 

Aquesta informació està dirigida a les famílies que resideixen en el territori català. Per la resta de territoris haureu de confirmar la informació.

Sant Tornem-hi! (docents)

Avui és un dia especial. A Catalunya els infants d’Infantil i Primària comencen les classes. Els de Secundària obligatòria i post obligatòria ho faran dimecres. El primer dia de classe sempre és especial. Hi ha moltes expectatives posades en aquests dia tant si no hi ha canvis com si hi ha canvis substancials (d’etapa, d’escola...).

Ja fa una colla d’anys que treballo amb infants i joves d’altes capacitats. Per a ells també és un dia especial. N’hi ha que, malgrat les evidències, segueixen esperant que les coses canviïn i l’escola sigui un lloc més amable per a ells, amb menys temps d’espera, amb un ritme més dinàmic que ofereixi oportunitats reals d’aprenentatge i de relació amb persones interessants. Però desgraciadament aquestes expectatives s’esvaeixen en poques hores o dies, i torna aquella realitat encotillada que no els permet sortir del guió. 

Quan començava, el tercer dia de classe vaig trucar a una nena que començava Infantil de 3 anys i estava superil·lusionada per anar a l’escola dels grans. La seva resposta va ser tan impressionant que encara em sembla sentir-la. “L’escola dels grans és una enganyifa. Els nens ploren, les mestres canten, ningú explica coses interessants i encara no m’han posat deures!” Dons no et queda res, princesa... -vaig pensar-...

Ara, molts mestres i professors comencen el curs fent activitats de coneixement i de cohesió de grup. Vigileu! Alguns infants i joves d’altes capacitats ho viuen molt bé, però n’hi ha que ja estan ferits i no volen mostrar-se perquè això els fa més vulnerables i prefereixen mimetitzar amb el altres. Fins que no vegin/sentin que l’ambient no és hostil no sortiran del seu cau. Molts no ho fan de manera conscient, però ho fan... s’amaguen, no es mostren i això els demana molta energia. Amb alguns veiem que quan surten de l’escola o de l’institut, a casa exploten perquè han estat continguts en l’entorn escolar. Sempre cal posar la lupa i veure què necessiten. Donar-los un ambient acollidor on vegin que tenen la possibilitat de ser ells mateixos, de mostrar-se sense pors.

Els primers dies són importants però no hem de permetre que si no són tan positius com esperaven ens marquin la resta del curs. L’escola o l’institut ha de ser aquell lloc on els infants i joves tenen ganes d’anar pel què aprenen, per les relacions que hi tenen i per les propostes d’activitats que se’ls fa. Aquesta és l’escola que es recorda. Aquesta és l’escola que està feta per persones i que es construeix cada dia. En aquesta escola sempre hi ha possibilitat de millora. Aquesta és l’escola que volem, aquesta és l’escola que volem fer! És l’escola on hi cap tothom perquè s’atenen totes les necessitats. Comencem avui! Continuem avui!

Benvingut al Curs 2022-23! Tinc un alumne d’Altes Capacitats.

Avui molts mestres i professors tornen a la feina. Per qüestions de calendari, el curs 2022-2023 començarà abans pels alumnes i això fa que aquests primers dies de setembre tothom estigui clarament esverat intentant tenir-ho tot a punt. Dels espais al traspàs d’informació dels alumnes tot és important. I si els mestres estan esverats, els pares dels fills amb necessitats educatives especials encara més. 

Aquests darrers dies d’agost ja hem anat llegint a les xarxes socials famílies que expressen angoixa per tornar a començar un procés que és cíclic. Cada setembre és la mateixa història. Cal recordar a l’escola (tutor nou, mestres nous) les necessitats dels fills. Sobretot el què no se’ns pot passar perquè ja ens ha passat altres anys, i hem hagut de viure problemes innecessaris amb el gran desgast que això suposa per a tots, però sobretot per l’infant. De vegades, hi ha situacions que es repeteixen absurdament. Que el que estava clar, acceptat, encaixat el curs passat, i potser tots els anteriors, sembla que no ha passat mai i tornem a començar de zero... D’aquí el nivell d’angoixa familiar.

A les escoles fem moltíssimes coses que no queden registrades, que semblen collita pròpia del mestre. Les coses que funcionen haurien de quedar registrades, i les que no han funcionat en algun moment també. És una bona manera d’avançar, tot i que sabem que en educació treballem amb un material canviant. Els infants i joves canvien, i alguns poden no ser conscients dels canvis que presenten. 

En el cas dels infants i joves d’altes capacitats, identificats o no, presenten una gran diversitat. Alguns són molt clars, altres estan ben amagats, uns altres en construcció... Per tant no tindrem receptes màgiques, però com amb tots els infants i joves, serà necessària una sistematització de la comunicació i mostrar-los que l’escola o l'institut no és un espai hostil, i que estem i estarem sempre al seu costat per escoltar-lo sense jutjar-lo. Hi serem sempre, però no sempre que ell vulgui, trobarem el moment. (és important aclarir des del primer moment aquest matís). 

Seria bo dedicar una estona en aquests primers dies de curs per a fer una sessió en la qual deixem un espai per saber quines expectatives té per aquests nou curs i li proposem què hem pensat fer unes sessions setmanals breus que ens poden ajudar. En aquesta primera sessió pot pesar la seva història personal anterior positiva o negativa. Es preferible no prometre el que no podrem fer, perquè tenen molt bona memòria. És preferible un sol pas, o deixar obert per concretar en la segona sessió (un “ho pensem... i en parlem a la  propera sessió”) que paraules buides o objectius impossibles. Apunta sempre els acords. Pren notes encara que siguin molt breus. Tu tens moltes coses al cap i ells ho guarden tot. 

La primera paraula essencial en el tracte amb els alumnes d’altes capacitats és VINCLE, la segona OBSERVACIÓ. 

Sí, com amb tots els infants i joves, però amb ells d’una manera més clara i evident, d’una manera més conscient. Caldrà registrar el què veiem que ens cridi l’atenció en la seva activitat a l'aula, al pati, als espais comuns... per poder-ho parlar. Hauríem d’establir una reunió setmanal de deu minuts per comentar de manera ordinària els temes importants. Una tutoria personalitzada. La constància farà que puguem fer un bon seguiment. Cal ser molt estricte amb els deu minuts. Alguns voldrien tota una hora però és impossible. Altres començaran hermètics i plens de monosíl·labs. Deu minuts són possibles si som molt organitzats i constants. Deu minuts són suficients per tenir un bon contacte setmanal. Cal posar una alarma als vuit minuts per poder anar tancant la sessió i acabar puntuals.

Un recurs senzill i possible és que tingui una llibreta sobre la taula per anar anotant preguntes, dubtes, pensaments... sobre la matèria, l’escola, les relacions, els companys, les tasques escolars... d’aquesta manera no és imprescindible expressar-los davant de la classe i el pot protegir una mica. Preguntes i dubtes que de vegades cauen perquè el professor ho explica més endavant o que poden formar part de la seva investigació a casa. També ens pot servir perquè prepari de què vol parlar els deu minuts de sessió. Si ho podem llegir abans anirem preparats.

Hi ha una gran diversitat: el seguiment de normes, la comunicació amb els altres, la necessitat de moviment, la intensitat, la rigidesa, la literalitat, la por al fracàs i a l’error, la motricitat fina o gruixuda, l’estil propi o la mimetització amb la paret, la sensibilitat... tot pot variar molt dels uns als altres.  Per això la observació i anotar el què veiem és essencial perquè sinó ens passarà desapercebut i haurem perdut l’oportunitat de connectar.

Tenir un alumne d’altes capacitats a l’aula, o més d’un, és una gran riquesa. Cal viure-ho de manera molt positiva encara que podem tenir algunes dificultats però res que no s’arregli amb sentit comú, comunicació i empatia. Hem d’aconseguir entendre’ns amb la mirada i això porta temps. La complicitat és essencial. Necessitem una bona connexió i la podem aconseguir. El somriure és sovint el camí més curt i efectiu.

És important fer xarxa. Amb l'equip psicopedagògic i d'orientació de la vostra escola o institut, amb altres tutors, amb professionals que coneixen el tema, amb les famílies, amb els alumnes. No esperem que sigueu especialistes però sí que sigueu capaços d'atendre i cercar la informació que necessiteu per fer el millor possible la vostra feina per el bé de tots. És cert que el curs és llarg i tindrem temps de tot però és molt bo començar bé.

Si no pots ser veritat, sigues un bon professional. Les coses han de ser clares i hem de posar les cartes sobre la taula. De vegades enganxen els cors, si no és així has de ser capaç de fer una bona feina. És molt important que siguis coherent i no intentis ser qui no ets. Tenen un radar... alguns ja han patit molt i potser et deixaran entrar una vegada però si et tanquen la porta et serà molt difícil tornar a entrar. No ens hem d’espantar només hem de ser conscients. Amb molts d’ells podem tenir una relació més senzilla. La diversitat és riquesa. Hem de posar la lupa per veure quines són les seves necessitats.