Internet és una finestra oberta al món. Els nostres infants cada vegada estan més avesats a navegar per la xarxa. I els infants i joves d'altes capacitats s'enfronten a aquesta realitat, com en moltes altres, molt abans que els seus companys.
Per la seva seguretat és important que vetllem perquè facin una navegació segura. La protecció té dues parts una física i una altra d’acompanyament. Mentre els acompanyem perquè vagin formant el seu criteri també els ajudem bloquejant accessos perillosos. Quan eren menuts els trèiem les tisores punxegudes de les mans i tapàvem els endolls... ara és una altra etapa.
En la revista Infocop Online (Revista Psicologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs) enviada ahir mateix apareix un article que em sembla molt interessant:
“L'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació ( INTECO ), organisme dependent de Red.es i del Ministerio de Industria, Energia y Turismo, ha creat una plataforma amb l'objectiu de fomentar la cultura de la seguretat a Internet entre els més petits, denominat menors OSI. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya de conscienciació i actuació contra el ciberassetjament infantil del Ministerio de Industria, en els plans de l'Agenda Digital per a Espanya.
La pàgina web disposa de recursos, guies, jocs i material educatiu (pòsters, còmics, vídeos...) especialment adreçats a cinc col.lectius diferents: menors de 5 a 8 anys, de 9 a 12 anys, de 13 a 17 anys, pares i mares, i educadors. A més, la web ofereix informació actualitzada i notícies per estar al dia de les novetats en seguretat a Internet, així com cursos i eines gratuïts.”
A Catalunya trobem un recull de recursos sobre aquest tema a xtec.cat. De manera complementària, els Mossos d’Esquadra també fan xerrades i tallers a les escoles: als infants, joves i als pares per prevenir el ciberbulling i els problemes a les xarxes socials i a internet. Fan una molt bona feina de prevenció però els que estem en contacte directe amb els infants som els educadors i molt més les famílies.
És molt important prendre consciència com han canviat les habitacions dels nostres infants i joves, i la seva manera de relacionar-se amb el món. “... És qualitativament diferent de l’habitació que vàrem ocupar essent nens. En ella no hi manca l’ordinador, el mòbil, el teclat, una constel.lació d’artefactes que tenen com a missió fonamental facilitar-nos la vida. Suposadament ens han de fer més còmoda; més agradable i plaent l’existència de cada dia.// Aquesta estança s’ha convertit en un escenari robotitzat, obert al món, sense parets. Tot són finestres des de les quals podem accedir a qualsevol racó del món i disposar de qualsevol objecte en un instant. (...) El món es servit en safata d’or dins de la cambra. (...) Puc viure sense sortir de l’estança, sense moure’m del teclat.” Pàg. 23 “L’era digital és un món ple d’oportunitats i d’esculls, però cal llegir bé el quadern de bitàcola per no embarrancar-se i fondejar les illes belles, nobles, on val la pena romandre temps per tot allò que s’hi pot aprendre” Pàg. 24. del llibre “Vida espiritual en la societat digital. Com cal desenvolupar vivències interiors en l’era de la globalització” de Francesc Torralba – en aquest fragment encara està definint l’era digital-.
Els ordinadors, en totes les seves formes són presents a les nostres vides i a les dels nostres fills. Han vingut per quedar-s’hi. No els hem de demonitzar però de la mateixa manera que vam treure les tisores de les seves mans perquè es podien fer mal però més tard els vam ensenyar a fer-les servir i ara s’han convertit en una bona eina; amb l’ordinador hauria de passar el mateix. Els adults hem de decidir què en volem fer...i amb el temps anirà canviant la nostra funció envers els nostres fills: dirigir, acompanyar, estar disponibles i deixar volar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada