Demà passat, la Candelera. Parlem de motivació (Pares i Docents)

Dimecres és el dia de treure el pessebre. Alguns potser heu obert uns ulls complets perquè ja fa molt de temps que vàreu guardar tots els guarniment de Nadal i també el pessebre. Les festes de Nadal que van començar amb la Immaculada, el 8 de desembre, s’acaben amb la Candelera, el 2 de febrer. Diu la tradició que el pessebre es posa per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i es treu per la Candelera, el dos de febrer. Hi ha gent que segueix les tradicions per costum o amb la il·lusió de seguir el que va aprendre a casa... tenir el pessebre posat, encara que molts l’hagin tret té un sentit per a ell o ella. Treure’l demà, té un sentit.

Diem que quan alguna cosa té sentit per a nosaltres estem motivats a fer-ho. La motivació pot venir des de fora (per tradició, per imposició...) o des de dins (perquè li trobo un sentit) i no sempre depèn del que facin els altres. Quan en el món educatiu connectem amb aquesta motivació interior és quan les coses funcionen bé de veritat.

En l’atenció a la diversitat a l’alta un dels reptes és connectar amb aquesta motivació del sentit. Hi ha mestres que troben aquest punt. Se’ls poden oferir activitats molt obertes o molt concretes, sense sostre, amb una aplicació clara (encara que sigui fer de base per uns altres coneixements...). 

Avui reflexionarem sobre dos casos d’alumnes que no es deixen motivar:

- N’hi ha que no saben que poden anar més enllà. Són políticament correctes i fan el que se’ls suggereig però pel motiu que sigui han perdut la iniciativa a l’escola perquè han vist que el que realment funciona és fer el que toca.

- N’hi ha que no creuen que ells puguin. El seu autoconcepte els arrossega avall apuntalat per alguns fets reals que magnifiquen i guarden a la memòria com fets inamovibles.

En aquests dos casos cal treballar molt el vincle. La relació personal amb ells és la que els farà desencallar aquests pensaments impossibilitants. “No puc”, “no sè”, “no ho ha dit”, “no ho faré bé”, “li agradarà?” Quan comença el canvi i es llençant els resultats poden ser espectacular: només cal que s’ho creguin, que posin en marxa les seves capacitats i tinguin la constància de fer la feina tan ben feta com puguin.

Tan de bo els enganxem a temps i no els perdem, perquè solen amagar-se i no són gens evidents. Per això, i per moltes altres coses, insistim en la necessitat de fer formació i sensibilització entre els mestres perquè puguin llegir entre línies i en la necessitat de fer  predeteccions a les classes per descobrir, no només aquells nens brillants sinó també els que poden arribar a ser-ho.

La imatge d'avui és per una obra de la pessebrista Montserrat Ribas que fa unes figures molt originals en les que posa en valor la figura de Sant Josep, sovint sempre en segon pla.

Preparem el Carnaval (docents)

 

A l’escola solem viure el present i preparar el futur. Potser aquests dies estem fent activitats per celebrar el DENIP (Dia Escolar sobre la No Violencia i la Pau) i alhora us proposo que comenceu a pensar en la participació dels alumnes d’altes capacitats en el Carnaval de l’escola o l’institut.

Per iniciar el tema del Carnaval tornem a parlar de diversitat dins de les altes capacitats. Jo hi he trobat gairebé de tot. Des de qui seria feliç sent el Rei Carnestoltes i llegint el Pregó, ben disfressat, posant-se cada dia els objectes més inversemblants fins aquells que comencen a somatitzar quan arriba el febrer perquè no poden suportar la vergonya pròpia i aliena d’aquestes dates. Per uns, l’emoció es viu en positiu i pot ser desbordada, i pels altres també es desborda però en negatiu. També hi ha qui ho viu com una etapa més i fa el que toca mirant de passar desapercebut. Alguns d’ells pateixen per la seva hipersensibilitat dels sorolls (batucades), la música a gran volum (a les rues), l’aglomeració de gent...

Novament cal posar la lupa en cada infant o jove i veure el que necessita. Alguns han treballat el tema i ens ho poden explicar bé però d’altres poden donar una resposta “No vull participar” o el temut “És obligatori?” que significa “No em preguntis”, però que en el fons vol dir “Aquest tema l’hem de treballar”.

Viure les festes és molt essencial. Però el més important és trobar quin ha de ser el seu paper en la festa (com sempre ens serveix per a tots els infants però aquí parlem dels infants i joves  amb altes capacitats). Tothom hi hauria de poder participar des de la seva manera de ser i fer. Evidentment és més fàcil quan encasquetem una disfressa a tots els alumnes del grup i esperem que tots facin el mateix (gaudeixin, facin una dansa o una rua), però això no és real ni satisfactori per a tothom.

Podem proposar diferents maneres de viure la festa? Les festes s’han de preparar, viure i guardar. Si tenim una visió oberta podem proposar mil coses segons les edats... aquí teniu algunes idees:

-          - Ajudar al disseny i confecció de les disfresses o complements.

-          - Ajudar al disseny i preparació del maquillatge.

-          - Ajudar a triar la música o a preparar la coreografia.

-          - Ajudar amb l’equip de música.

-          - Ajudar en tasques administratives.

-          - Ajudar en l’organització.

-          - Estar de cap de grup en les rues.

-          - Preparar texts o cartells per animar a la participació.

-          - Fer un anunci per la ràdio local per animar a la participació.

-          - Escriure el Pregó en grup però no llegir-lo.

-          - Llegir el Pregó però no escriure’l.

-          - Fer fotografies per documentar l’acte.

-        - Viure la festa com a “periodista” per redactar la notícia pel blog de la classe o per la web de l’escola.

-          - Viure la festa per explicar la notícia per ràdio local.

-          - Viure la festa per crear un vídeo per Youtube.

-          - Viure la festa i fer entrevistes per mostrar l’experiència de la festa.

-       - Recollir dades reals per després poder preparar problemes de mates sobre el Carnaval.

Com heu vist hi ha moltes possibilitats però les hem d’activar. Alguns docents pensen que només hi ha blanc o negre: o et disfresses o no participes, però com sempre a la vida hi ha una extensa gama de grisos. Potser d’entrada algú pot quedar parat i no saber escollir què pot fer i evitar triar però per això comencem a parlar-ne amb temps. Molts necessiten fer “xup xup” i anar remenant i trobant quin pot ser el seu lloc. On poden gaudir... tothom hauria de poder gaudir de la festa i tenir-ne un bon record. És una festa anual i permet explorar diferents recursos al llarg del temps.

Per a mi, “la festa” forma part del “toca no negociable” però la manera de participar-hi és un dels “toca més negociables”. Alguns arribaran a somatitzar i es posaran malalts cada Carnaval com vaig conèixer un noi de Sisè que no havia pogut celebrar cap dels seus aniversaris amb els companys perquè any rere any quan arribava la data tan esperada es posava malalt.

La part acadèmica és important però viure les festes forma part del bagatge emocional de cadascun de nosaltres. Les nostres vides estan plenes de feina amb alguns moments de festa. Sovint preparem aquests infants i joves per la feina però pensem que a la festa s’hi apunta tothom i no cal parlar-ne però no és així.

Acompanyar als infants i joves perquè tinguin una vivència positiva de la festa és essencial per a un creixement harmònic. Per això, si hem elaborat un bon vincle amb ells, tan bon punt passi el Dia de la Pau podem començar a parlar en les tutories individualitzades de la Festa del Carnaval.

Si us hi atreviu, m’agradaria que m’expliquéssiu com ha anat l’experiència i què deixareu apuntat pel curs vinent. No cal que cada any comencem des de zero. Quatre ratlles, no cal escriure’n un llibre (que potser podríem però no és el cas). Ho podeu fer a atencioaltescapacitats@gmail.com Us ho agraeixo. Ens pot servir a tots i totes els que treballem perquè aquests infants i joves siguin la millor versió d’elles i ells mateixos tan en la feina com en la festa.

   

Som del teu equip! (Pares i mestres)

 

Sovint amb els infants i joves d’altes capacitats tornem a la casella de sortida. Cada curs canviem de professors, de tutor/a... quan no canvien de cicle, d’etapa o directament d’escola. No sempre hi ha continuïtat, un bon traspàs d’informació... perquè si no és ben evident i de llibre... amb excel·lència acadèmica sembla que no ho sigui i no es cregui necessari fer cap intervenció educativa. En els casos en els que hi ha identificació és difícil, en els quals no n’hi ha pot ser quasi impossible.  Molts s’escuden en els mites. Esperen nens i nenes eficients, amb coneixements extraordinaris, com vells en cossos d’infants... però ells són, i són com són. I tenen el dret (i l’obligació moral) de ser la millor versió d’ells mateixos i de ser-ho des de casa i des de la seva escola o institut.

Quan parlem amb ells, els diem que no estan sols, que estem al seu equip. Però no perquè farem el que ells vulguin sinó perquè els escoltarem i atendrem les seves necessitats des dels coneixements aportats des de la pedagogia, psicologia, neurologia... Sí, som al seu equip: entrenem junts, els coneixem, els motivem i esperonem perquè arribin a ser la millor versió d’ells mateixos.

Els nens i les nenes d’altes capacitats formen part d’un col·lectiu heterogeni. Tenen algunes característiques comunes però cal posar la lupa amb cadascun d’ells i elles per saber com són exactament i què necessiten, en quin punt estan, i com els podem ajudar i acompanyar perquè desenvolupin les seves capacitats.

Sabem pels estudiosos de les altes capacitats que avui no és un tema de ser-ho o no, ja ha quedat enrere el fet de que el CI del 130 o més és l’indicador més important, és un tema de graus i sabem també que és dinàmic. Les característiques com la curiositat, la hipersensibilitat, el perfeccionisme, la intensitat, l baixa tolerància a la frustració... es barregen amb característiques pròpies de cada individu apareixent, per tant, una gran diversitat.

Moltes vegades tenen la impressió (i sovint correspon a la realitat) que estan envoltats de l’equip contrari.  Alguns es senten sols, incompresos, jutjats, en situacions hostils. La hipersensibilitat i la memòria juguen molts cops a la seva contra. Les vivències negatives queden enregistrades. Alguns pressuposen d’entrada que hi haurà dificultats, es malfien de la seva habilitat social i del que pensaran els altres. Però, sigui com sigui, els hem de fer saber que la família, els professionals i els docents, tots formem part del seu equip perquè puguin créixer. De fet, amb formació i sensibilització tots hauríem de formar part del seu club.

* L'imatge pertany a l'il·lustrador 72 kilos que ens ha permès utilitzar els seus dibuixos que encaixen en els textos del blog tot i que no estan fets per altes capacitats s'hi poden adaptar.

 

Activitats : Programa Atlàntida en ampli

Els infants i joves d’altes capacitats necessiten activitats que els omplin les seves ganes d’aprendre. Nosaltres des d’Atenció a les Altes Capacitats portem des del 2013 amb un programa específic dedicat a aquests infants i joves i les seves famílies. En diem el Programa Atlàntida. Ha tingut diferents formats però en essència el seu objectiu sempre ha estat oferir un temps i un espai d’aprenentatge i de comunicació en el que poguessin seguir creixent.

En aquest moment i amb la situació de pandèmia el Programa Atlàntida s’ha anat adaptant als nous temps i per això tenim activitats pròpies, activitats proposades que fan altres promotors en les que ens afegim i d’altres que suggerim. Totes elles són obertes i en tenim per totes les edats.

Des del 2019 proposem les activitats d’Smart Barcelona. Els infants participen dels tallers científics d’Smart Barcelona i alhora oferim a les famílies un temps de formació sobre les altes capacitats i de comunicació amb altres famílies que viuen situacions semblants. Ara proposem participar en les activitats del dissabte o diumenge a les 11.30h. Us hi heu d’apuntar a Smart Barcelona i fer-nos saber que participareu en el temps familiar amb nosaltres. Aquest plus té un cost de 10 euros per família. Ja podeu prendre nota de les activitats Smart del 2022.

29 i 30 de gener  Taller: Caçadors de Microbis

5 i 6 de març  Taller: Objectiu la Terra

2 i 3 d’abril  Taller: Salvar el Planeta

7 i 8 de maig  Taller: Cirurgia

Pels més grans proposem anar junts al teatre a veure el monòleg de Bruno Oro que porta el títol de “Sí o No?” a la Sala 9 dels Cinemes Bosque de Barcelona el diumenge 20 de febrer a les 17.30 hores. Si esteu interessats poseu-vos en contacte amb nosaltres abans del 29 de gener. Un cop acabi la representació anirem a comentar “la jugada” tots plegats a una cafeteria propera.

En el mes de novembre vam haver d’ajornar una activitat fantàstica de muntanya. Anem al Montseny amb Signatus a conèixer el món del llop. Fem l’activitat el dissabte 12 i el diumenge 13 de febrer al matí fins el migdia. Hi ha només 20 places cada dia. Si esteu interessats reserveu a vostra plaça el més aviat possible. El preu per família és de 50 euros.

 

Aquest any us proposem caminar per Barcelona en les activitats de Barnatresc. Sovint parlem de la necessitat de fer esport però alhora hi ha nois i noies que no els apassiona el tema. Passejar en família, i amb els amics pot ser una bona opció pel diumenge al matí i aprofitar per conèixer la ciutat comtal. Hi ha diferents activitats i amb els qui vulguin podran participar en les caminades presencials. Ja podeu anotar les dates i cercar més informació a euro-senders.com

Diumenge 16 de gener Caminada a Sant Martí de Provençals

Diumenge 13 de febrer Caminada a Horta Guinardó

Diumenge 6 de març  Caminada per Sant Andreu

Estem preparant una activitat pròpia en la que relacionem la ciutat de Barcelona, Jaume Primer i Batman. Ho estem treballant... Quan tinguem més informació us ho farem arribar.

Si voleu rebre informacions sobre aquest Programa Atlàntida feu-nos ho saber a atencioaltescapacitats@gmail.com i us informarem.

Avui: Sant Tornem-hi! (Pares i mestres)

 

N’hi ha que en aquest moment ja han abandonat aquells bons propòsits que es van fer per any nou. Uns tornen a fumar o ja han abandonat el gimnàs... propòsits que eren més aviat desitjos i que no anaven acompanyats de la força de voluntat i constància que es requeria perquè passessin de desitjos a realitats. L’Àlex Rovira diu (versió lliure) que “Els propòsits són desitjos amb un plus de decisió”.

 

Us proposo aquesta definició per reflexionar, i si ho voleu per actuar. Quan ho vaig llegir, ara que es celebren els vint anys del Harry Potter al cinema, vaig pensar en les seves varetes màgiques. De vegades d’un desig en volem fer un propòsit sense la constància i la decisió i no és possible. Amb els infants, joves i adults d’altes capacitats; amb tota la seva intensitat, també els hi passa. Sovint poden tenir molts coneixements i habilitats i això els pot donar una situació de privilegi, però per una altra banda serà la seva decisió i constància actitud la que els doni el pas del pensar al fer. És el que ens fa persones. És el que diferencia a aquelles persones amb les que val la pena conviure d’aquelles amb les que no ve massa de gust però que les aguantem per imperatiu legal.

 

Com volem ser? Ens estem construint dia a dia i no hi ha fórmules màgiques de canvi però sí que podem trobar eines perquè tots puguem ser la millor versió de nosaltres mateixos. En el cas de les persones d’altes capacitats el seu cervell ho entén tot, però sovint la seva rigidesa o impulsivitat no els permet el canvi. Cal anar treballant des del possible, i molt poc a poc amb constància per anar trencant aquestes creences limitants que no ens deixen créixer.

 

Avui és el nostre primer dia del blog. Tornem als bons costums. Tindrem un post sobre altes capacitats els dilluns i els dijous. Els dimarts tindrem els suggeriments o Programa Atlàntida ampli. Us desitgem bon any. Aquest bon any el fem nosaltres, cada dia. Fem entre tots un bon any, tot l’any. Depèn de nosaltres.