Ja portem una setmana... Ja no hi ha novetats
(bé potser alguna cosa començarà a l’octubre) però podríem dir que amb una
setmana hem deixat enrere les vacances i hem tornat a la “normalitat”. Com ho
viu això el nostre fill – la nostra filla?
L’observació atenta és essencial perquè ens
indicarà com està, com s’està adaptant al nou curs i com ho està vivint. Sí,
realment cada infant és un món i cada edat té necessitats diferents però
vosaltres com a pares coneixeu molt bé el vostre infant i podeu llegir entre
línies allò que encara no ens saben explicar amb paraules. Realment la feina de
posar paraules als sentiments potser és una de les més difícils perquè sovint
la seva intensitat fa que no puguin definir amb claredat el que senten. Davant
de la barreja, la seva resposta pot ser excessiva, descontrolada i, per
nosaltres sense fonament.
Però anem a pams... intentem treballar a partir de la
definició. Començar per la part objectiva els pot ajudar i a partir d’aquí
anar-hi posant els sentiments: el m’agrada o no m’agrada, els condicionals:
m’agradaria o no m’agradaria (en la realitat o en la fantasia)...
Pas a pas... què puc fer per millorar una
situació que no m’agrada? el primer sempre és definir-la a partir d’aquí veurem
què en podem fer. La complicitat de la gent de l’escola és essencial per
complementar els seus esforços. Estem parlant d’un “toca negociable” o d’un
“toca no negociable” perquè la manera d’abordar-ho és completament diferent.
A la vida hi ha coses que m’agraden i amb
aquestes no hi ha “cap”problema (en parlarem amb deteniment més endavant). També
hi ha coses que “toquen”. No les hem triat nosaltres però les hem de fer i
d’una manera determinada. Però no tots els "toquen" són iguals... jo en veig de
dues menes: el “toca no negociable” i el “toca negociable”.
Hi ha tota una colla de coses que a casa o a
l’escola es fan d’una manera determinada en la qual no hi podem posar
cullerada. Són així, i som nosaltres que ens hi hem d’adaptar. L’entrada a les
8 o a les 9 no és opcional, ni forma part d’un més o menys... Treballar amb
llibretes, tablets o fitxes forma part de la manera de fer del centre. Novament,
no hi tenim res a dir. Que en el full haguem d’escriure la data i el nom, i
fer-ho cada dia/sessió no és discutible. Com tocar la flauta. Hi ha un munt de coses que formen part
del toca no negociable. Els nostres infants i joves que són tan crítics poden
trobar que alguna d’aquestes normes, potser no escrites, són absurdes o en el
millor dels casos millorables. I aquí tenim l’inici del problemes. Si tenim una
persona “políticament correcte” acatarà sense fer soroll però com trobem el
contestatari de torn, començaran les dificultats si no segueix les normes. (en
parlarem...)
Però no tot forma part d’aquesta categoria. Hi
ha altres coses que formen part del “toca negociable”. Coses que s’han de fer
però en les que el temps o la forma de fer no està tancada a una sola opció.
Per exemple: a casa la dutxa seria toca no negociable però el moment de fer-la
es podria negociar. Hi ha famílies que permeten que el seu fill es dutxi a
l’hora que li vagi bé sempre que sigui abans de sopar. A l’escola està clar que
cal llegir però hi ha alumnes d’altes capacitats que tenen un nivell de lectura
molt per sobre dels seus companys, per tant, seria bo que poguessin llegir segons
el seu nivell. (* cas real: un nen de Quart de Primària havia de llegir “La
Formiga Piga se’n va d’excursió” i ell llegia “El Hobbit”. Clarament, va caler
una adaptació en la lectura que se li proposava a l’escola).
És molt important que definim d’una manera
clara què forma part del “toca negociable” o del “toca no negociable” perquè
ens estalviarà moltes discussions. (Ara que no ens escolten potser també
caldria revisar el toca no negociable... però anem a pams...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada