Dificultats de lectura en les AACC (Pares i Docents)

No sempre la lectura funciona entre els alumnes d’AACC. Hi ha vegades que tenim alumnes molt autoexigents que es fixen només amb el resultat i no contemplen els processos. No estem parlant d'infants amb doble excepcionalitat sinó només d'aquells en els quals les característiques de les altes capacitats no els ajuden a llegir.

La nostra nena d’avui fa 1r de Primària. Fins ara ha anat adquirint la lectura com la resta del grup. Li encanta que la seva mare li llegeixi contes tot fent veuetes i dramatitzant. Ella havia iniciat el procés de lectura però de cop s’havia aturat. Quan vàrem parlar amb ella en vàrem saber el motiu: quan ella llegia no podia fer les veuetes que feia la seva mare. Per tant va decidir que com que no sabia llegir, com ella volia, no llegiria. Va ser difícil poder-la posar altre cop en marxa. No volia. No volia entendre que la mare feia molts anys que llegia.

Un altre nen va ser frenat per desconeixement. Ell ja llegia però al cole cada setmana entrava una consonant. Anaven tan poc a poc que s’avorria molt. Feia tot el que tocava però quan van arribar a la lectura comprensiva estava ja cansat d’esperar i es va parar. No es va tornar a enganxar fins que va trobar un llibre amb el que podia adquirir coneixements amb el llibre del Frank de la Jungla que li aportava coneixements sobre els animals que eren la seva passió.

Un tercer va arribar a desconnectar a base d’intentar acomodar-se al nivell de la classe. La lectura seguint el punt van aconseguir que desconnectés i que li quedes clar que eren més interessants les imatges que la lectura. Aprenies amb molta més facilitat si t’ho explicaven que si ho havies de descodificar. I va preferir que li expliquessin i va deixar de llegir. No m’agrada. No en sé. No vull llegir. És avorrit. (No podem saltar-li a la yugular amb mil explicacions perquè això no és veritat però...)

Aquest mateix desinterès es pot observar en altres moments de l’aprenentatge escolar. De vegades ho relacionem amb la inseguretat, amb les altes expectatives o amb la por de no arribar on esperen.

Restaurar aquesta situació no és fàcil perquè sovint ells mateixos són reacis a llençar-se, a intentar-ho. La seva hipersensibilitat els fa vulnerables. La por a l’error i a que els altres es riguin d’ells no els permet intentar-ho. Poc a poc cal acompanyar-los i restaurar la situació d’aprenentatge amb activitats que els permeti guanyar amb seguretat. Parlar al seu cervell i posar la lògica per davant de les emocions sempre ens ajuda a que es pugui situar i anar elaborant estratègies per passar-ho del món de les idees al de la realitat.