Activitats extraescolars i AACC (Pares i Mestres)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies.  Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, a fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables, però jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...) 

Són com són. Necessiten aprendre coses noves. Molts d'ells gaudeixen molt d'aquests "extres" que els són imprescindibles... novament gran diversitat en la forma.