Diuen els experts que en el nostre país tenim un nombre molt baix d’infants i joves identificats d’altes capacitats. Tots sabem que seria necessari que poguéssim identificar-los a Infantil o als primers cursos de Primària. D’aquesta manera tenim tota una colla d’anys per treballar amb ells i perquè puguin desplegar les seves capacitats. Seria ideal que en arribar a la Secundària fossin capaços de la disciplina que requereix l’excel·lència acadèmica i no estar centrats únicament en l’entorn del que els agrada sinó del que poden arribar a desenvolupar mostrant una certa excel·lència acadèmica que s’ha de concretar en el Batxillerat possibilitant unes notes que els permetin arribar als estudis superiors que desitgin i a les beques, als equips d’investigació o oportunitats acadèmiques que desitgin (fer dos graus alhora, potser en menys anys...).
Quan fem identificacions a l’ESO, o fins i tot al Batxillerat, som conscients que aquests nois i noies han estat desatesos i de ben segur han patit aquesta desatenció mostrant-se passius; amagats i mimetitzant amb la paret, mostrant-se políticament correctes i adaptats al sistema; o amb comportaments disruptius per la manca d’adequació. De la mateixa manera que no hi ha una única manera de ser d’altes capacitats, no hi ha una única manera de respondre a la desatenció. Però sabem que totes elles no deixen només petjada, moltes deixen cicatriu.
La primera cosa que hauríem de fer és educar la mirada de la societat: pares i docents. Oferirem la possibilitat de ser identificats a aquells infants que ja tenen una configuració diferent i que els possibilitarà ser atesos com necessiten.
No es tracta de que ara tots els alumnes siguin d’altes capacitats. Es tracta de trobar els que sí ho són i que puguin ser ben atesos perquè, encara que alguns no en siguin conscients o no en puguin posar paraules, tenen necessitats específiques, són diferents.
Les seves necessitats apareixen per unes característiques específiques en aquests col·lectiu que podem reconèixer fàcilment abans de que les amaguin per quedar normalitzats en el grup. El primer nen que vaig conèixer feia P4 i ja va actuar perquè la seva vida no entrés a l’escola perquè veia que la reacció dels companys a les seves aportacions no sempre eren positives. En el “Bon dia” dels dilluns va deixar de dir que havia anat al Palau de la Música o al Cosmocaixa per dir que havia anat al parc i al sorral que era molt més ben rebut pels companys, però no era real. Si s’amaguen als 4 anys, no m’extranya que a final de Primària o a l’ESO no els veiem, sobretot a les nenes. S’han convertit en els reis i les reines del camuflatge.
Hi ha un llarg camí per recórrer. La identificació és necessària, imprescindible. A mi m’agrada fer la predetecció a INF 5 anys i a Tercer de Primària. M’agradaria que es pogués fer en tots els centres. No es tracta de treballar només amb els que ja presenten excel·lència acadèmica sinó amb tots aquells que la poden presentar.
La predetecció és senzilla. Potser emplenar uns qüestionaris per part dels pares (que són els qui tenen més informació) i una xerrada amb els tutors sobre la classe per confirmar la informació familiar i complementar-la. Alguns passen també qüestionaris als mestres, jo crec que és molt més pràctic arribar al que han vist potser sense saber-ho a través d’una xerrada informal no a través de mil creuetes en mil papers.
Amb ells i elles, els infants, cal treballar la part cognitiva però també l’emocional i social. No són compartiments estancs sinó que estan ben relacionats. A més trobem infants amb molt bones capacitats en totes les àrees i altres amb talents simples o complexes. Tots requereixen les seves adaptacions per estar el millor possible i poder-se desenvolupar com a persones per arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.
Generalment els infants arriben a la identificació a partir dels pares, molt pocs a partir dels mestres. Potser si féssim una predetecció a tota la població seria més fàcil que en el cribatge els anéssim trobant i treballant amb ells des de la normalitat. No són personatges de fira. Són infants i han de ser tractats com a tals però si tenen altes capacitats cal treballar també la seva intensitat, hipersensibilitat, curiositat, rigidesa... perquè aconsegueixin l’equilibri personal que mereixen.
Partint de la predetecció proposarem a aquells que ho requereixin la identificació. Les proves objectives que ens faran concretar que tenen, o no, altes capacitats i que justificaran les intervencions educatives adequades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada