dilluns, 17 d’octubre del 2022

Educació Emocional 1 (Pares i Docents)


En aquests moment tots tenim clar que cal treballar la educació emocional. Els que ara som avis i pares potser no vam tenir una educació emocional formal però no podríem no tenir-la. Vam aprendre fent i de vegades sense massa consciència. Ara la situació ha canviat i hem de fer una tasca més formal.

L’Educació Emocional és molt amplia i la manera més pràctica d’aprendre és a través de l’exemple. Veient com actuen els altres aprenem com actuar o com no fer-ho.

Els infants i joves d'altes capacitats solen ser grans observadors, processen el que veuen i tenen una gran memòria. Per tant són l'element clau per poder parlar de com actua la gent perquè tenen un molt bon banc de dades. Solen tenir clar el que els sembla bé i el que no. El seu cervell de vegades és molt normatiu però ells a la seva vida quotidiana no ho són tant. Sovint parlem amb el seu cervell i deixem que el seu cervell i ells es posin d'acord (de vegades porta un temps). Sovint entenen però no poden fer i quan ho aconsegueixen són molt feliços.

Començarem intentant identificar quines són les nostres emocions, com ens sentim. Ampliar el nostre vocabulari emocional és bàsic perquè de vegades pensem que estem enfadats però no és cert, estem cansats, tenim gana, o set. A partir d’una bona identificació podem aconseguir  resoldre una situació.

És molt interessant jugar a definir emocions, descriure-les i identificar-les primer en els altres (sempre és més fàcil). Observar els senyals externs (com està el cos, la veu...) quan es sent aquesta emoció. Després passarem a veure què fa la gent quan la sent i si podrien fer coses més adequades. Per últim passem a ser els protagonistes d’aquesta emoció i la passem a primera persona. Com ens sentim, com podem reaccionar i com podem reaccionar al nostre estil però de la manera més adequada. 

Tot això ho podem fer amb paraules, contes, suport audiovisual, situacions viscudes... i potser acabar teatralitzant les possibilitats per poder triar el que millor s’adigui a la seva manera de ser.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada