Una història positiva (Pares i Docents)

Tots els pares en un moment miren el seu fill i es pregunten: Se’n sortirà a la vida? Serà feliç? Aquestes preguntes se les fan tots els pares però els pares de fills amb altes capacitats les fan convençuts de que hi ha una complicació afegida o un seguit de possibles complicacions afegides. El seu fill o la seva filla és peculiar. Té molta curiositat, aprèn de pressa i ho viu tot amb una intensitat inusual. Pensa, raona, relaciona i opina des de molt petit. Sovint sense filtre diu el que molts adults poden pensar. Pot tenir dificultats amb les  situacions noves o inesperades o amb la literalitat de les preguntes o idees, hi ha vegades que combina amb una manera inusual de veure el món i de trobar maneres diferents de fer les coses. Molts d’ells volen ser recordats per millorar la vida de la gent en qualsevol àmbit. I aquesta combinació de característiques els converteix en persones peculiars que en el millor dels casos no és gens igual als seus  “iguals”. Per això els seus pares preveuen dificultats, de vegades serioses dificultats futures. Però hi ha vegades que aquest mal temps ni arriba ni arribarà. I aquesta és la nostra història d’avui. 

Aquesta és la història d’un noi molt tímid que vaig conèixer el 2014 quan començava 2n d’ESO en un institut de Molins de Rei, un poble de la província de Barcelona. Un noi políticament correcte, amb bons resultats acadèmics sense despentinar-se, avorrint-se com una ostra perquè no aprenia res nou, fent un munt d’exercicis que trobava inútils, sovint mirant a terra perquè no trobava el seu lloc, que pensava i repensava les coses... La proposta d’una compactació de curs va ser molt ben vinguda. Escurçar la seva estada a l’institut va ser agafada amb il·lusió encara que suposés entrar en un grup nou. Les seves relacions socials eren positives però no de gran calat, tot era molt superficial... El canvi de curs va permetre en un primer moment un petit salt i aire fresc que de seguida es va convertir en rutina. Sort dels treballs extres de llibres de lectura barrejats amb filosofia. Jo recordo un dels primers que va ser la idea de la llibertat a “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, amb el que va gaudir molt argumentant. Però això es barrejava amb la bogeria de seguir amb els exercicis repetitius d’emplenar forats del workbook d’anglès o dels problemes de mates o física que es repetien constantment o d’un treball d’ètica o ciutadania que pretenia un repeteix i copia que li va fer perdre els papers (i a la mestra també). Recordo perfectament com les professores de lletres van intentar que fes el Batxillerat Humanístic perquè mai havien tingut un alumne tan brillant però va preferir fer el Batxillerat Científic i va acabar fent el doble Grau de Matemàtiques i Física. El vam haver de convèncer perquè anés a rebre el Premi de Batxillerat, premi que atorga la Generalitat de Catalunya als alumnes amb resultats excel·lents. No hi volia anar perquè el sistema educatiu tenia massa contradiccions i no tenia espai per a infants i joves com ell.  I va acabar els seus estudis superiors en cinc anys en lloc de cinc i mig, mantenint l’excel·lència acadèmica sense deixar les seves extraescolars: el grau professional de piano (el tae-kwondo va caure pel camí perquè el dia no tenia més hores). Actualment cursa un Màster a la Universitat de Barcelona sobre Lògica Matemàtica. Ara, ja té vint-i-un anys. Diferents grups d’amics: al poble, al Conservatori, a la Facultat...  Aquests estiu va anar a Holanda per veure un Màster que l’interessava amb la possibilitat de beca d’estada i estudis, i a una reunió d’ONGs a Alemanya, Altruistes Efectius, una comunitat internacional on va fer mil contactes amb nois i noies que volen canviar el món i ja han començat a fer-ho. El seu objectiu està intacte i la intel·ligència artificial potser serà la seva eina. Estic segura  que en sentirem a parlar. Com tants, no venia amb el kit dels coneixements ni els procediments però va saber trobar la seva manera de posar totes les seves capacitats al servei del seu objectiu amb una disciplina personal envejable i una família que sempre ha estat allà acompanyant-lo en tot moment. Divendres passat va ser el conferenciant al Conservatori de Música de Barcelona obrint la segona edició de “Música amb enginy”. La seva conferencia tenia per títol “Lògica i Música. Formalitat i informalitat a la creació artística”.  

Sovint alguns pensen que els infants i joves d’altes capacitats tenen més problemes, però si encaixen bé poden trobar les seves solucions. Aquests és un cas d’èxit. No ha estat tot de color de rosa, hi ha hagut moments complicats, però sempre ha sabut veure el got mig ple i no ha parat de treballar seriosament en pro del seu objectiu. No sabem que l’espera demà, però si tot va com desitgem, seguirà posant en marxa les seves capacitats cap el seu objectiu com un jove més, un jove dels que canviarà el món. I no està sol!  

Em sento feliç de l’inici, dels procés, del punt actual al qual ha arribat. Contenta d’haver pogut estar al seu costat. I molt feliç perquè desitjo que el futur estigui a la seva alçada, i estic segura que així serà.