Que els nostres infants i joves d’altes capacitats tenen
opinió des del minut zero és una realitat. Tenen una opinió que argumenten i
podríem parlar amb ells com si fossin molt més grans del que són, cosa que els
allunya novament dels seus suposats “iguals”.
Ahir es va celebrar l’aniversari de la Declaració dels
Drets dels Infants. En moltes escoles la setmana passada es van fer activitats al voltant d’aquests tema.
I molts d’ells fan la seva lectura... la seva lectura particular.
“Quina barra! S’omplen la boca d’escoltar els infants, de
cobrir les seves necessitats, però a nosaltres qui ens escolta... escoltar,
entendre... normalment no ens escolten però si alguna vegada ho intenten no ens
entenen perquè no descodifiquen bé. No ens entenen. No saben llegir el que els
diem i el que ens passa. I si els diem A, ens contesten B, pensant que som com
els altres... sense ni imaginar com som en realitat.”
Quan escoltes això dit des de dins, des del fons, se’t
trenca el cor. Sobretot perquè coincideix amb el que els adults que l’estimem
veiem cada dia.
Tan de bo els Drets fossin respectats sempre i amb tothom. Els nostres infants i joves necessiten ser coneguts i acceptats com són. Falta molta sensibilització i coneixement. Cada dia som molts els que fem passos en aquesta direcció. Aquest cap de setmana he pogut assistir al I Congrés d’Altes Capacitats a Pinto (Madrid). Una gran sala plena de pares i professionals que volen ser presents, visibilitzar, conèixer, atendre els infants i joves d’altes capacitats. Més de 400 persones en directe (pares i professionals) i més de 150 persones en streaming (moltes de Sudamèrica). En parlaré en el següent post però avui el comentari personal d’un noi m’ha canviat els plans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada