A mi , qui em sorprèn? (Docents)

 

És molt freqüent que als alumnes d’altes capacitats se’ls encomanin feines que tenen com a receptors els seus companys.

El més senzill és demanar-los que ajudin als companys un cop ells han acabat la feina. A alguns els agrada molt ajudar, sobretot a aquell que ho necessita, altres no tenen paciència ni ganes... per a tots no hauria de ser la seva feina habitual. Sempre els haurem de preguntar si volen. Un altre dia parlarem de les possibilitats, sovint pernicioses de que facin de “vicemestres”.

Altres propostes més creatives poden anar des de powers points de resum dels temes acabats fins a píndoles d’ampliació passant per kahoots dels llibres de lectura llegits a classe.

Ho solen fer de bon grat, sobretot si és enlloc de feines més repetitives i poc engrescadores o poc creatives.  Mai hauria de ser “a més a més de” sinó “enlloc de”.

És un repte fer feines extres quan tenen un plus de concreció, d’abstracció, de síntesi... recordem que no venen amb els procediments incorporats. Caldrà donar pautes, indicacions i revisar-ho abans de presentar-ho a classe.

Ho poden fer amb el seu nom o de manera anònima. Aquests tema també és molt interessant i cal parlar-ho amb ell/a. El docent valorarà com ho ha de fer. Hi ha vegades que no el volem destacar més del que ja destaca. Altres vegades necessiten el reconeixement general. Sempre hem de posar la lupa sobre l’alumne per veure realment què necessita.

De vegades, ells són els encarregats de sorprendre als seus companys però... qui els sorprèn a ells?

Ells també necessiten ser sorpresos i com ho podem fer? Podem donar-los la possibilitat de participar en activitats que fem a l’escola amb alumnes d’altres grups. De vegades venen especialistes a fer conferències sobre temes específics i hi poden participar d’oients, o tenint un temps per parlar amb ells després de la sessió. Poden participar en alguna sessió amb els docents de preparació d’activitats per altres grups o per festes escolars: fer el guió-presentació del festival de Nadal, o el pregó de Carnaval, o del Dia de la Pau, o el guió de la presentació dels Premis de Sant Jordi... Dissenyar els premis, o els decorats de representacions teatrals o decoracions d’espais comuns... és important ser creatius i connectar amb els seus interessos perquè els sigui realment interessant. Parlem d’aconseguir un temps d’aire pur que els permeti continuar amb les tasques escolars en les que encara no ha estat possible adequar a les seves necessitats.

Ells també necessiten ser sorpresos. A molts els agrada ser necessaris però també que estiguin per ells, que els tinguin en compte. Molts agraeixen un simple somriure o una picada d’ullet. Podem pensar-hi una estona, pensar en ells i començar amb alguna cosa petita. Preguntar-los hi què els agradaria fer. Partim del vincle i de l’observació per fer una atenció personalitzada. Ara és el moment. Pensem en obert i actuem.