Dilluns 29 d’abril Intervenció educativa extraordinària en els centres docents

 

Algunes vegades la intervenció educativa ordinària no es suficient. Tenim alumnes d’altes capacitats que necessiten més i amb aquests estudiem la possibilitat de fer una intervenció educativa extraordinària. Aquesta no és adequada en tots els casos. No serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats. Caldrà estudiar bé cada cas. Però en els casos en els quals sigui necessària caldrà posar en marxa els mecanismes per fer-la realitat.

El Departament d’Ensenyament va publicar l’any 2013 un dossier dins dels Materials per l’atenció a la diversitat anomenat “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu”. D’aquí traiem la informació per explicar en què consisteix la intervenció educativa extraordinària.

Quan ens referim a la intervenció educativa extraordinària parlem d’acceleració, de flexibilització o compactació de cursos. M’agrada parlar de compactació de cursos perquè no implica córrer ni saltar, ni deixar forats... accelerar em fa pensar en anar tant de pressa que es pot provocar un accident.

Generalment la part cognitiva no sol preocupar-nos perquè poden fer els continguts del curs següent i possiblement també els del següent. Aquesta part no sol presentar un problema, sobretot si parlem d’infants o joves amb superdotació. Els alumnes amb talents caldrà que tinguin bon nivell de la resta sinó quedaran descartats. És cert que quan ens hi posem, si cal, haurem de treballar perquè no quedin llacunes o forats en temes essencials.

Alguns no tenen bons resultats però no vol dir que no els puguin tenir. N’hi ha que no tenen especialment bons resultats i això els invalida als ulls d’alguns docents però estan arribant on són amb zero esforç i motivació. Van al ralentí... ni a mig gas. Sovint quan fem la proposta i la lliguem amb els resultats l’alumne s’activa i aconsegueix bons resultats perquè abans no eren una prioritat. (sovint intentem vendre cursos de natació a persones que els arriba l’aigua als turmells).

Quan veiem la part social haurem d’observar quin és el seu arrelament a l’aula actual. La relació és molt estreta, de dependència, superficial? La superficialitat és un punt a favor. Poden tenir una bona relació. Alguns estan contents a la classe però quan els preguntem com veuen la possibilitat de fer una compactació i acceleració diuen que si son amics de veritat els conservaran i si només són companys en trobaran d’altres. Per alguns infants els companys són molt importants i això pot ser invalidant de la proposta.

També haurem d’inferir com pot encaixar aquest canvi. Ara parlem de maduresa. Passarà un temps que no serà ni d’una classe ni de l’altre. Quan passi al grup superior treballarem la seva acollida però poden aparèixer enveges o mirades i expressions que vagin directes a la seva línia de flotació. Haurà de poder ser fort, fer-se fort i seguir construint-se en positiu. Caldrà una esquena de nedador, i no quedar-se enganxat en tot el que li passi o li diguin. En aquest camp haurem de veure la fortalesa de l’alumne i l’haurem d’acompanyar al llarg de tot el procés. Aquí sol presentar-se la por de si en seré capaç. Es trobarà sol a l’aula, haurà de saber treure’s les castanyes del foc, els adults podem fer suport i donar estratègies però ell serà el protagonista. La feina l’haurà de fer ell.

Un altre punt que haurem de tenir en compte és l’autonomia de feina. Cal anar en compte amb aquests aspecte. Sovint no ho podem veure però hem de pensar si estaria preparat per fer-ho. De l’ús de l’agenda, l’escriptura (en els primers cursos l’automatització de l’escriptura és essencial, els seus companys porten un curs més escrivint), la presentació (lletra, números, ús de l’espai en el paper, activitats de dibuix...), l’organització del temps, l’organització del material... De vegades tot això pot ser mig inexistent perquè no hi ha motivació, quan els diem que només serà possible el canvi si hi ha una bona feina, de cop poden aparèixer perquè hi ha una motivació clara. És realment sorprenent el canvi que poden mostrar.

Si tot és positiu caldrà preparar una proposta. En aquests moment els adults creiem que és la intervenció educativa necessària per aquests alumne concret. Aquesta proposta es pot quedar en res si ell no vol, perquè els alumnes tenen la darrera paraula. La meva experiència em diu que quan parlo amb ells i els explico que comencem un procés en el qual; professors, pares i tècnic especialista el proposem per fer una compactació de cursos. La primera pregunta que fan és: “És legal?” I després de la resposta, si estan ja cansats d’esperar la seva resposta és “on he de signar?”. Després pensen en els companys i en la por al canvi... cal que paeixin la situació i que els acompanyem. Si els adults creiem que és la millor solució perquè pensem en ells en las seva globalitat, els hem d’acompanyar perquè prenguin la decisió adequada.

La proposta pot passar per una acceleració parcial, d’una o més matèries per acabar en un acceleració total. A mi m’agrada proposar començar un curs i fer el primer trimestre, en el segon trimestre fer una acceleració parcial i en el tercer trimestre una acceleració total. Aquesta és una proposta teòrica però cada alumne és un món. Finalment haurem de veure què necessita i quines són les possibilitats del centre (la classe de la que surt, la classe a la que anirà on veurem companys i tutor més adients si hi ha diverses possibilitats, la possibilitat d’horari...).

Quins són els millors moments per fer una acceleració. Per mi són Quart de Primària i Primer d’ESO. Alguns alumnes sembla que ho necessiten abans però generalment m’agrada més fer ampliacions i aprofundiment en els primers cursos de Primària. Tot i així, he suggerit algunes compactacions a Primer o Tercer de Primària... cada alumne és un món.    

Sempre hem de posar la lupa en l’alumne i veure què necessita. Aquesta és la intervenció més barata per l’escola però alhora en un trimestre podem tornar a necessitar fer enriquiment escolar o adaptacions curriculars. No és una intervenció que exclogui les altres, generalment les acaba incloent amb el temps.

Actualment parlem de que es pot fer una acceleració a Primària i una a Secundària. Però hi ha alumnes que estan començant a fer una tercera acceleració. Totes les acceleracions necessiten de l’aprovació de l’EAP i de la Inspecció Educativa. Caldrà justificar el per què d’aquesta intervenció extraordinària i quan tot estigui a punt la darrera paraula la tindrà l’alumne. Recordeu que no tots els alumnes d’altes capacitats són candidats a fer una compactació de cursos.