Dijous 18 d’abril Els treballs en grup

 

Quan parlem de treballs en grup la majoria d’alumnes d’altes capacitats arrufen el nas. De fet, no només ells. Treballar amb altres persones comporta una dificultat afegida perquè ni el nivell de tots ni la implicació de cada un dels components del grup és la mateixa. Els alumnes d’altes capacitats, en la seva majoria, han patit la baixada dels resultats o dels procediments d’aprenentatge pel seu contacte amb altres. Els qui estan interessats en el seu rendiment acadèmic veuen que la seva nota quan treballen en grup sol baixar (mentre que les dels altres augmenten).

Una alumna de Cinquè en el treball en grup del primer trimestre en la seva segona sessió va portar tres bossetes de plàstic amb les indicacions, i el material (mapes i fulls) que els seus companys de grup havien de fer. Ella havia repartit les feines segons les possibilitats de cadascun dels alumnes (concrets). Portava el control, exigia feina ben feta: de contingut i forma (sense faltes d’ortografia, amb imatges). La resta del seu grup ho van viure de manera molt diferent: a un li va anar fantàstic perquè va estar tot molt pautat i sabia que havia de fer en tot moment; per una altra va ser una tortura perquè la companya era molt exigent, fins i tot més que la mestra; per un tercer que estava acostumat a arrepenjar-se va haver de treballar i va estar molt enfadat durant el procés. Ella va patir i gaudir el treball a parts iguals. Li agrada decidir, organitzar i fer seguiment amb una alta exigència de tothom i també d’ella mateixa. El treball de grup va tenir una molt bona valoració per part dels docents perquè el producte final va ser excel·lent i en el procés no van presentar problemes (tothom treballava i sabia què havien de fer). Quan es va plantejar el proper treball en grup, dos dels tres companys van dir que no treballarien mai més amb ella perquè era com un camp de concentració. Però... això realment era un treball de grup? O era un treball organitzat per una alumna i fet entre diferents alumnes?

Coneixent la situació vam fer una sessió amb ella i la professora per veure què podríem fer perquè el treball de grup ho fos de veritat. Penseu-ho fredament... què podríem fer? Busquem una sortida, un pla B.

Jo proposo que l'alumne faci un treball paral·lel individual. Tinc molt clar que no pot quedar-se sense fer treballs de grup. Li proposo que faci treball de grup però li podem valorar el que forma part estrictament temes de grup: exposar la seva opinió i la seva proposta sense exigir-ne el compliment; saber escoltar la proposta dels altres; acceptar el que és raonable; aportar sense imposicions; intentar que es faci la millor opció però si no ho pot aconseguir que sigui capaç de seguir el que s’ha acordat sense protestar i d’una manera eficient. En el moment de l’exposició fer la seva part i fer el possible perquè la dels altres també sigui bona. Això ens dona una nota del treball individual i de les parts del treball de grup estrictament de grup. No és fàcil, però és possible. Hem de parlar amb ells, si ells ho tenen clar, es posaran en marxa en la línia correcte malgrat les seves dificultats.    

Un pare em comentava que en l’actualitat, per fi, havia aconseguit en la seva feina fer treballs en grup en els que gaudia perquè tothom intentava aportar el millor de la seva part. Li vaig preguntar on treballava i em va dir: al CESIC. Ho vaig entendre tot. Ell va fer un gran somriure.

Molt sovint el treball en grup és una suma de treballs individuals. Hi ha molta feina a fer en aquests aspecte en els centres docents. Els treballs en grup són molt més que això. És una manera de treballar que cal explicar com es fa  a l’escola i anar entrenant. No és el mateix el primer treball en grup, quan és una tècnica que es fa servir de manera puntual o quan està ben treballat des de petits i tothom sap el que ha de fer. 

Els treballs en grup són una eina didàctica que cal treballar a fons perquè ens pot donar molt bons resultats quan està ben fet.