Dijous 4 d’abril Escolta activa a l’escola i a casa.

 

És molt important que els adults tinguin una actitud d’escolta activa. Però amb això no n’hi ha prou. Els infants i joves; tots, però els d’altes capacitats d’una manera molt més clara; necessiten saber que som veritat. Que els escoltem de veritat. Que el temps i l’espai que els dediquem no és de “cumplimiento: cumplo y miento”. Que hi ha un interès sincer i professional en escoltar el que ens ha de dir i treballar amb les seves paraules, accions i pensaments. Que realment ens interessa el que ens diran i que ho tindrem en compte. Que els volem acompanyar i no jutjar. Que no es tracta de fer realitat tots els seus desitjos perquè no parlem d’infants i joves capriciosos sinó d’una canalla que tenen ganes d’aprendre, que no volen perdre el temps, que volen treballar amb profunditat, que volen sentir-se plens sense sentir-se exclosos i aquests és l’equilibri complicat. La seva intensitat i hipersensibilitat sovint els dona una imatge peculiar del món que els envolta.

Necessitem una comunicació fluida per saber què pensen i com ho reben. Solen tenir opinió de tot i tothom, des del minut zero, però han d’anar construint el criteri i ho faran amb la nostra col·laboració, si hi som.

A casa, hi ha moments claus per fomentar aquesta comunicació: després de la dutxa (el moment d’assecar els cabells) i el moment d’anar a dormir. Sembla que baixen la guàrdia i és quan ens fan preguntes o ens expliquen coses que per a ells són importants, si els donem el temps i l’espai. És com amb els docents. Tenen un detector per veure si els escoltem de veritat, o ens fan nosa i tenim altres ocupacions que posem per davant d’ells.

Saber trobar el moment, és un encert i provocar-lo és un art. Es tracta de crear les condicions perquè fomentin aquesta comunicació: sense mòbil; sense pressa; sense mil preguntes; sovint sense mirar-nos, perquè no es sentin pressionats. Encara que siguin petits fem servir les condicions de la comunicació amb adolescents sense mirar-nos als ulls (al cotxe, caminant junts, mentre sembla que fem altres coses –a la cuina, fent neteja o endreç de casa...-), tot i que hi ha joves que prefereixen parlar tot fent una tassa de llet calenta amb xocolata o un cafè amb llet...

A l’escola és necessari que sigui molt pautat i simplement, si els donem deu minuts (comptats i de rellotge) pot ser molt beneficiós perquè veuen l’esforç, el valor que els donem i són capaços d’anar per feina i portar molt ben preparades les mini-sessions separant el gra de la palla. Hem de ser molt curosos i disciplinats perquè un “avui no puc” l’entenen però quan es converteix en una constant ( i de vegades a l’escola passa) llegeixen que hi ha altres coses que passen per davant i potser no eren tan importants. Per això val la pena pensar-ho molt i tenir un pla B. O que sigui quinzenal o mensual... I sí, deu minuts és possible i és molt beneficiós. El vincle es reforça i podem conèixer molt millor al nostre alumne amb petites pinzellades. (als 8 minuts pot sonar l’alarma i anem tancant la sessió...). 

El vincle, sempre imprescindible, es cou a foc lent. No podem fer un intensiu un dia. És preferible una mica; de manera sistemàtica, i en horari. Tant en la comunicació en l’escola com en la comunicació informal de la família, cal sempre aprofitar els moments que ens porta la vida per mantenir aquests vincle que els acompanya i possibilita arribar a que ells siguin la millor versió d’ells mateixos.

Amb l’escolta activa el vincle és possible a l’escola, i també a casa. Preguntes obertes, escoltar sense jutjar, repetir per saber que hem entès, preguntar per saber si han entès, temps de parlar de no-res i de coses interessants per a ells i elles... Un temps i un espai sense interrupcions.