Hi ha una colla
d’activitats escolars que són les que més costen als alumnes d’altes
capacitats:
Repetir els
continguts i procediments.
Seguir un ritme
lent.
La superficialitat
en els continguts. Necessiten aprofundir.
Arrencar i Parar.
Necessiten continuïtat.
La sensació de
perdre el temps.
Connectar amb els
iguals.
Ajornar la
gratificació.
Ser constants en
el que no els interessa.
El Departament
d’Ensenyament va publicar l’any 2013 un dossier dins dels Materials per
l’atenció a la diversitat anomenat “Les altes capacitats: detecció i actuació
en l’àmbit educatiu”. D’aquí traiem la informació per explicar en què
consisteix la intervenció educativa ordinària.
Enriquiment
escolar: treballem els coneixements i procediments propis del curs amb tasques
d’aprofundiment i ampliació. Ex. Si treballem les sabates a Primer de Primària,
ells poden aprendre més vocabulari (tipus de sabates, eines del sabater,
elements dins d’una sabateria...). Si a Cinquè de Primària estudien el cos humà
i treballen l’aparell circulatori, poden estudiar malalties cardiovasculars o
extreure quines accions podrien suggerir perquè els adults fessin prevenció
problemes cardíacs. Si a Primer d’ESO estan estudiant els volcans, poden cercar
un volcà de cada continent i explicar les seves característiques. Si a Quart
d’ESO estudien la història dels Estats Units, poden fer un treball sobre les
llengües que es parlen als diferents estats d’Estats Units potser en anglès.
Ampliació
curricular: treballem àmbits que no apareixen en el currículum. Ex. Podem
treballar a Primària la cerca del peix que es consumeix a la nostra zona i el
circuit que fa des del mar a casa nostra. Podem preparar un zoo d’animals
extingits (situació dels diferents ecosistemes en el zoo, diferents serveis,
persones que hi treballen, logo, campanya publicitària...). Podem treballar la
mitologia grega relacionant-la amb les constel·lacions i crear-ne una de
pròpia. Podem preparar un viatge a l’antiga Roma per visitar els principals
edificis. Podem treballar a l’ESO sobre la Borsa fent l’estudi d’alguns valors
al llarg del trimestre i una previsió.
Entrenament
metacognitiu: plantegem preguntes sobre què aprenen i com aprenen. Ex. Quan els
infants d’Educació Infantil saben que pintem per enfortir la mà i perquè el
cervell posi en contacte la mà i l’ull, ells volen pintar perquè saben que això
els aproxima a escriure. Quan els expliquem que fem servir l’agenda perquè
puguem tenir el cap per altres coses és més possible que la facin servir (tot i
que de vegades recorden el que han de fer i creuen que no ho han d’anotar).
Quan els expliquem que la lògica serveix per veure si les respostes d’un
problema son correctes o no (hi poden haver 21 potes en un corral on només hi
ha pollastres? O hi ha un error de càlcul o hi ha un pollastre coix).
Agrupament
escolar: posem els alumnes d’altes capacitats en un grup durant un temps
determinat en el que poden treballar tasques d’ampliació, aprofundiment, o fer treball
emocional o social. El fet de que estiguin junts i sols, pot fer que treballin
més a fons o comparteixin inquietuds, problemes i solucions.
Cal posar la lupa
en les necessitats de cada alumne per fer una proposta acurada. Certament no
podem des de l’escola fer una educació individualitzada i de prínceps però sí
personalitzada. És important que treballin partint dels seus interessos però
també que sàpiguen esperar, que tinguin disciplina personal per fer el “toca no
negociable”, i constància per poder arribar als estudis superiors amb garanties
d’èxit. Proposem que els alumnes d’altes capacitats no treballin mai sols, no
els podem fer més diferents del que ja són. Fem el pom de dalt de la classe i
igual que tenim el grup que més els costa i no escriuen els enunciats n’hi ha
uns altres que han de fer activitats un punt més complexes (que no vol dir
coses d’un curs superior) i evitar els activitats repetitives un cop s’han
assolit els objectius. No és un caprici, és una necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada