Dijous 11 d’abril Altes capacitats

 

Les persones d’altes capacitats són ben diverses. Hi ha dos grans grups: les persones que tenen possibilitat de ser molt bons en totes les àrees (mal anomenats: superdotats), molt bons en una àrea o més d’una (són els talentosos que poden tenir un talent simple -1 àrea- o un talent complex - +d’una àrea-). Tots ells tenen altes capacitats.

Les persones d’altes capacitats és molt bo que estiguin identificats. Fem servir la paraula identificats i no “diagnosticats” perquè no estem parlant de cap malaltia. Els psicòlegs clínics especialitzats passen proves generalment: 2 proves d’intel·ligència, 1 de creativitat i 1 d’inadaptació personal, familiar i escolar. Aquestes proves es complementen amb l’observació i l’entrevista amb la família. Generalment no solem demanar informació a l’escola perquè sovint no poden emplenar qüestionaris donat que no tenen la informació. 

És molt important fer la identificació precoç, tan aviat lliguem caps i tinguem una predetecció positiva. En l’Enquesta que va fer Fanjac l’any 2023 es fa un llistat exhaustiu de qui va suggerir fer la valoració o identificació dels seus 228 enquestats:

3 van ser proposats pel CEDIAP

5 van ser proposats per l’EAP

9 van ser proposats pel pediatra

10 per algun conegut

19 pel psicòleg

40 pel tutor/per la tutora

134 pels pares

És digne de comentar que el 59% s’identifiquen per la proposta de la família. De fet són qui tenen més informació i tot que sovint els costa lligar caps i trobar qui els pugui dirigir cap a les altes capacitats. A l’enquesta no es pregunta però moltes famílies fan una mena de peregrinació eterna d’un professional a un altre que veuen només una part de la situació i no tenen en compte les altes capacitats. Molts provenen de treballar el TDH pel moviment o salts de pensament en l’aprenentatge o Transtorn de l’Espectre autista per les dificultats de relació entre iguals o amb el Trastorn Oposicionista per la seva mala relació amb l’autoritat... la intensitat, la rigidesa, l’alta emocionalitat combinades amb una mala lectura del professional fa que no arribin al que realment necessiten.

Sembla que en alguns entorns les altes capacitats estan de moda i molts pares voldrien tenir fills d’altes capacitats. Però no tots els infants i joves són d’altes capacitats encara que parlem aproximadament d’un 20% de la població entre superdotats i talentosos. Les altes capacitats no es poden entrenar. Podem, tots, millorar habilitats però no adquirir altes capacitats si no les tenim. Sovint posem com exemple les pedres i les esponges (és una exageració i simplificació, però serveix). Podem mullar les pedres, fins i tot deixar-les submergides en l’aigua, però l’aigua no entrarà en el seu interior. En canvi les esponges podem mullar-les i l’aigua les impregnarà però també absorbeixen la humitat de l’aire.  

Necessitem formació i sensibilització tota la societat, però especialment psicòlegs, pedagogs i docents. D’aquesta millora millorarem la seva detecció, i el seguiment i tractament d’aquests infants i joves.   

Una de les dificultats en la identificació és que no hi ha una única manera de tenir altes capacitats sigui amb superdotació o amb talent o talents. Hi ha diferents graus de totes les característiques i la combinació amb la manera de ser d’infants, joves o adults... Per altra banda, tots tenen un aire, una manera diferent de veure el món, una mirada especial, un somriure ample quan connecten amb el seu interior. Quan tenim el radar posat... els veiem....