Dijous 1 de febrer Espiritualitat i les altes capacitats

 

Aviat, un cop passi el Carnaval, entrarem en un temps fort pels cristians. I sí, “con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”.

Les creences són importants pels humans i el nostre entorn occidental és d’arrels catòliques. Alguns alumnes d’altes capacitats van a escoles catòliques (més d’un milió d’alumnes a tot l’estat). I davant les seves preguntes molts pares han optat per contestar: “quan vegis al mossèn-sacerdot, li preguntes”. Perquè la doctrina, de qualsevol religió ofereix moltes preguntes a unes ments sovint molt lògiques i cartesianes. Uns encaixen perfectament en la creença familiar mentre d’altres en fugen clarament.

Cal acompanyar als infants i joves d’altes capacitats en l’apropament a l’espiritualitat i al respecte a les creences dels altres encara que no les compartim. Solen ser molt rígids i de vegades s’expressen sense embuts i sense filtres i poden resultar ofensius (encara que no els falti raó).

Molts acaben creant la seva pròpia creença, l’estil propi que els ajuda a viure amb sentit que és la finalitat de la seva existència, en un nombre molt alt dels casos.

Aprofitar els temps de preparació que ens proposa l’església catòlica és sempre un encert: la Quaresma (temps de preparació per la Setmana Santa) i l’Advent (temps de preparació pel Nadal). De fet sempre necessitem reflexionar per actuar millor.

El Dimecres de Cendra tanca les Festes de Carnaval i ens recorda que som pols i tornarem a ser pols. Aquesta veritat és d’aquelles que sovint la societat no ens permet que sentim però ells tenen clara. Des de molt petits saben que la mort forma part de la vida. Les grans preguntes conviuen amb ells des de molt menuts i no tenen una resposta única. Els hem de fer saber la nostra resposta però també que hi ha moltes altres respostes i que tothom ha de ser respectat tingui les creences que tingui i ell/ella també. Cal treballar-ho a casa perquè és convenient que aprenguin a no exposar-se més del compte, ni a exigir respecte de males maneres.

Tenir una bona comunicació també en temes espirituals exigeix ser capaços de tenir un temps i un espai d’intimitat que no consisteix en dir: “seu que hem de parlar d’una cosa important”. S’ha de coure a foc lent. Partint de les seves preguntes, que segur que les té, però potser no troba el moment per fer-les.

De fet, quan responen el qüestionari d’intel·ligències múltiples pares i fills amb altes capacitats, la part de la intel·ligència espiritual és la que més diferencies de puntatge té entre pares i fills i la que pares i fills expressen que hi havia coses que no les havien parlat mai i que no sabien què en pensava l’infant o jove, ni s’havien plantejat –alguns pares- que en pogués tenir opinió (i la tenien). 

A la nostra societat moderna, ràpida, tecnològica sembla que no hi té lloc l’espiritualitat però és a la base de tot. Si l’obviem és com si ens talléssim l’herba sota els peus...