Crec que hauríem de deixar que les situacions siguin situacions i no convertir-les en problema. Quan el col·lectiu docent troba algun alumne que surt del esquema general sol patir i començar a parlar de problemes quan encara no ho són, però s’hi poden convertir.
L’alumne d’altes capacitats pot pensar que el temps de pati és el seu temps i, que sense saltar-se les normes, pot fer el que vulgui. A molts els agrada estar sols. Necessiten estar sols una estona. Ja aguanten als seus companys a classe i necessiten esbargir-se.
Però quan una mestra, sobretot a Infantil o Cicle Inicial, veu repetidament un alumne sol al pati li indica que pot anar a jugar amb els seus companys, o millor que hi ha d’anar i alhora busca un company o companya que l’introdueixi en el grup. Aquesta bona intenció pot topar amb les necessitats de l’infant que ara són estar sol i potser no sap explicar-ho o no vol contradir a la mestra. Evidentment no haurien d’estar sols tots els temps de pati però hauríem de parlar-ho amb ell i veure què necessita. Si ens diu que prefereix estar sol tot el temps li direm que pot ser una estona però no tot el temps perquè a més de per descansar el temps de pati també és el temps de relacionar-se i fer altres coses o jugar. Ha de poder trobar un temps per cada cosa.
He vist de tot, des de qui busca bitxos bola a qui amb els cubells toca la Marxa Radeski, passant per qui juga a pujar i baixar del tren en diferents estacions... (tots d’infantil o cicle inicial). Quan son més grans la lectura és un recurs. Llegir sota un arbre o anar a la biblioteca. Tornem a tenir una activitat en solitari.
Haurem de treballar perquè pugui alternar estar sol amb l’estada amb els companys encara que sigui una estona. A l’inici es limitarà a observar-los des de fora. Un dels meus nens em va dir que jugava a futbol, el pare va arrufar el nas perquè no li quadrava, i li va preguntar “De què jugues?” el nen va respondre ràpidament: “de marcador, de públic i d’àrbitre a l’ombra”. Vam riure tots. Era la seva manera de jugar a futbol des de fora sense interactuar amb ningú (4PRI). La senyu estava contenta perquè estava amb els companys però: interacció zero. Una versió personal del “cumplimiento” “cumplo y miento”.
Parlant amb ells els podem demanar que proposin què els agradaria fer. Un nen de 5PRI va aconseguir que s’obrís la biblioteca com a sala de lectura i sala de jocs de taula durant l’hora del pati tres cops per setmana. Amb uns companys van crear un taller de còmic que va durar un parell de mesos un dia a la setmana i van arribar a crear una revista de còmic amb les aportacions dels companys i un temps desprès es va fondre. Un segon projecte va ser: amb dos companys volien escriure la història de la Humanitat en còmic. Van arribar fins els Grans Descobriments Geogràfics. Uns altres van decidir jugar a escacs i uns altres van crear un torneig de parxís.
De vegades no és fàcil trobar-se bé amb aquells als qui tampoc els agrada el futbol i passen el pati xerrant de temes que ell no comparteix com interessants. Per això, quan hi ha la possibilitat d’estar amb alumnes d’altres grups més grans, per alguns, és una bona opció. Una nena d’1PRI vivia els temps de pati que passava amb les seves amigues de 6PRI amb les que connectava més, com una traïció a les amigues de Primer. Però els jocs de les de Primer l’avorrien moltíssim. Aquesta nena era políticament correcta i necessitava sempre l’aprovació de l’entorn i va patir molt els temps de pati perquè el que volia fer no coincidia amb el que ella creia que havia de fer.
Hi ha vegades que l’observació dels infants o joves no ens dona informació de com es sent, només del que fa. Sempre és important tenir un bon nivell de comunicació en el que l’alumne constati la confiança, pugui ser ell mateix i explicar com es sent. Sovint no troben aquest recolzament a l'escola i no es senten amb la confiança de dir les coses perquè no confien en ser "ben llegits".
El temps de pati és un temps propi, d’autoconeixement, de socialització i d’aprenentatge. Acompanyem-los perquè no ens diguin que és la pitjor estona del dia i que si per ells fos l’eliminarien... és una opinió molt poc popular... però molt seva!
Molts patis van canviant per ser espais més acollidors i on es puguin fer altres coses fora de torrar-se al sol i jugar a futbol o bàsquet segons les poblacions... Però aquest encara és l'aspecte de molts patis... hi ha molta feina per fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada