Dilluns 5 de febrer Parlem d’altes capacitats?

 

Generalment és difícil parlar d’altes capacitats. Quan aquestes les tenen els nostres fills és encara més complicat. La manca de coneixement sobre el tema, els falsos mites que corren com veritats contrastades fan que moltes famílies guardin aquesta informació i no l’expliquin ni a la família i molt menys als pares amb els que comparteixen temps de xerrada al parc o als aniversaris dels fills.

Si els altres tenen aquesta informació, la faran servir per fer mal als nostres fills, sense voler? Els tractaran diferent? Els faran preguntes buscant l’equivocació que justifiqui que no són tan llestos? S’enganxaran en que no ho fan tot bé per negar una evidència? Entendran la seva disincronia o  la seva hipersensibilitat?

No us és fàcil als qui treballeu amb ells cada dia, als qui més els estimeu. És fàcil tenir por del que faran els altres...

Ideal seria normalitzar-ho. Poder-ne parlar amb normalitat i no fer-ne un problema sinó una situació però això encara és lluny de la realitat, és ciència ficció.

Sembla que la nostra societat incorpora la diversitat però sabem que aquests és un procés llarg o sinó que ho preguntin a les persones amb Síndrome de Down, amb Autisme, amb Diversitat Funcional, amb dislèxia, amb TDAH ... o que surten dels estandars normatius de bellesa o sexualitat. El paper ho aguanta tot, i es poden escriure coses molt boniques. La realitat és que les paraules se les emporta el vent i l’exclusió per por, desconeixement o, tristament, per odi o enveja continuen presents.

Hi ha molta feina a fer en l’àmbit de les altes capacitats de sensibilització i formació. Per a tota la societat però principalment en l’àmbit educatiu on els professionals han d’acompanyar aquests infants i joves al llarg de les seves etapes formatives. També a les famílies amb fills d’altes capacitats que es troben amb una realitat que sovint els envaeix i sobrepassa però coneixent-la es pot portar, fins i tot amb alegria.  

El 14 de març és el Dia de les Altes Capacitats. Molts professionals treballem cada dia per la visibilitat i correcte atenció d'infants, joves i adults amb altes capacitats. Molts fem sensibilització, formació, acompanyament, altres identificació, uns altres tractament pels casos més complexes... Es van fent passos pel coneixement i atenció específica de les seves necessitats. No és un caprici, és una necessitat. La societat que no atén als qui poden ajudar a avançar en recerca, aplicació, a aquells que volen ser recordats per millorar la vida de la gent està condemnada a extingir-se.