Hi ha poca gent que llegeixi poesia, però entre els que ho fan n’hi ha de ben apassionats. Novament una diada que pot tenir el seu punt culminant en aquesta Festa però que es pot anar treballant durant tot el curs.
Aquest curs us vaig proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat en una àrea determinada. Hi ha gran diversitat entre ells pel que sempre caldrà parlar amb ells abans, durant i després de l’activitat. No entrem en els capricis, es tracta de que partint de les seves necessitats li proposarem si hi vol entrar. Parlem d’ampliacions i aprofundiments lligats a les festivitats o celebracions. Hauria de ser un extra que els permeti aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. Avui parlarem del Dia Mundial de la Poesia (21 de març).
Aquestes són algunes propostes d'activitats per inspirar-vos. Moltes d'aquestes activitats provenen del que hem anat veient en diferents escoles:
- Hi havia una escola a Santa Perpetua de Mogoda que per programa havien decidit que cada mes els alumnes de cicle mitjà aprenien un poema. Un dels meus nens em deia que no trobava cap gràcia a que la mestra hagués de sentir vint-i-cinc vegades el mateix poema i repetir-lo un parell de vegades, mínim, cada dia de classe durant tot el mes. Ell, el primer dia amb les dues primeres repeticions, ja l’havia memoritzat. Després d’allò la repetició era tediosa i avorrida i el que és més important: a ell no li aportava res. Vam arribar al pacte que ell buscaria un poema sobre el tema del que feien a classe i amb un format semblant (número de versos) i l’aprendria. A més, l’havia de contextualitzar. Sense voler també aprenia el de la classe nomes de sentir-lo. El darrer dia de mes tots els alumnes deien el poema davant la mestra. Ell (feia 4t de Primària en aquell moment) al final explicava el context i deia el seu poema. Al anar passant els mesos tres alumnes més van demanar fer aquesta activitat especial. En aquests centre la poesia estava entre les feines habituals el que feia que tots els alumnes amb més o menys gràcia aprenguessin un munt de poemes. (pels que tenien més dificultat es retallava el número d’estrofes). Per algú que necessita passar més desapercebut a l’aula li proposaria que digués els poemes a la sala de profes, o amb la mestra en privat, en un moment a l’hora d’esmorzar...
- És bo que a la classe hi hagi llibres de poemes per llegir en moments puntuals. Aquests es poden agafar i deixar sense perdre el fil. També podem tenir el racó de la poesia on segons les edats podem fer rodolins o llegir poemes prèviament plastificats. També podem proposar escriure poemes. Aquesta tasca és més difícil del que sembla però també la podem treballar al cap dels anys i suposa un us de la musicalitat i del vocabulari específic que enriqueix el llenguatge amb una forma diferent de la col·loquial.
- Podem fer un taller de “rap” amb un tema donat en el que mostren o competeixen per classes després d’haver fet una primera feina individual que s’enriqueix per parelles, novament en grups de quatre per acabar fent un treball grupal.
- També podem, lligant la lectura en veu alta i els clàssics, fer una mostra de lectura de poemes famosos i podem anar els grans a la classe dels menuts i els menuts a la classe dels grans. Pot ser una feina transversal. O que els grans vagin a llegir poemes a la biblioteca amb els menuts. Primer els petits demanen sobre un tema i els grans fan una recerca i els preparen per llegir-los amb ells i, fins i tot, els menuts poden preparar un detall d’agraïment als seus companys.
- Podem donar informació de vetllades literàries on rapsodes professionals o actors recitin poemes. És una activitat que podem trobar als Centres Cívics o a les Biblioteques. També podríem triar els nostres rapsodes i fer una petita sessió al Casal d’Avis o al Casal de Joves del barri o del poble. Nosaltres, sols o amb altres centres, podem treballar perquè es coneguin els amants de la poesia, potser científica...
Com totes les activitats primer haurem de decidir si seran puntuals o una constant al llarg del curs. Recordem que per a ells i elles haurà de ser una feina que els aporti valor i pugui entrar en la categoria de l’aprofundiment i l’ampliació (que ja veieu que pot ser molt amplia). Mai hauria de ser nomès més feina. També hem d’anar en compte perquè si els deixem sols: uns poden no acabar mai (els perfeccionistes sempre troben coses per millorar), o bé acabar de seguida (alguns creuen que el més important és el contingut i no la forma i poden presentar "un bunyol"). La concreció del què volem fer i la supervisió són dos aliats de la possibilitat d’acabar una activitat amb èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada