Quan entrem en l’àmbit de les altes capacitats descobrim, en el millor dels casos, que no en sabem res o que el que sabem són mites sense contrastar que hem pres com veritats absolutes. Per tant, el primer que necessitarem és una formació i sensibilització sobre el tema amb criteris científics.
A la Formació ideal generalment no hi podem accedir
perquè caldria parar màquines, deixar-ho tot i fer una immersió en aquest tema.
Posar-nos en mans d’especialistes amb fonaments científics que sàpiguen de què
parlen i puguin fer intervenció educativa a casa i a l’escola.
Entre la Formació ideal i no fer res, hi ha la Formació
possible. Aquí diferenciarem pares i mestres.
Els pares estan clarament interessats perquè el tresor
més preuat que tenen no encaixa en els canons normatius. Com atendre i
acompanyar aquests infants i joves tan intensos al llarg de tota la vida? A més,
molts pares s’adonen que el seu fill està fent el que ell va fer en la seva
infantesa i és el moment de fer-se les proves i confirmar que els pares, tots
dos o un d’ells, també té altes capacitats. Aquí s’encenen totes les alarmes
perquè no volem que pateixin el que vam patir. El primer que trobem és que
alguns posen el fre i neguen els resultats o no volen que es faci res
d’especial amb ells perquè creuen que d’aquesta manera no patiran, però no és
així. S’han de conèixer i adonar-se de les seves capacitats, fortaleses i
debilitats. Lamento confirmar que no és així. Les altes capacitats es tenen o
no. No les podem amagar sota la catifa. L’únic que podem canviar és el
desenvolupament d’aquestes característiques. Són i no poden deixar de ser.
Només seran feliços si són capaços de desenvolupar la seva essència.
Els pares veuen moltes coses que no els lliguen quan
posen el seu fill o la seva filla entre altres infants de la mateixa edat. Des
d’un vocabulari i unes expressions inusuals, fins a unes argumentacions lògiques
que mouen el seu comportament, una gran curiositat, tenen opinió sobre tot, es
fan grans preguntes, mostren una intensitat que fa que explotin o caiguin en
tristeses profundes, una hiperactivitat que sembla que res els interessi perquè
els interessa tot, una disincronia entre el pensar, el fer i el sentir... Són
poc habituals però no és un problema, és una situació i no hauríem de permetre
que ningú ho visqués com un problema. Per això cal conèixer les possibles característiques
i decidir quines batalles emprendrem perquè moltes estan perdudes d’entrada i
no tenen sentit, no afavoriran a ningú però al mateix temps els hem d’anar
dotant d’eines perquè sense perdre la seva essència puguin viure i sobreviure
en el món. En un món que no està preparat per rebre’ls.
Les Escoles de Pares i Mares són una eina fantàstica per
aprendre i alhora connectar amb altres famílies que estan fent el mateix camí.
La gran diversitat farà que puguem aprendre els uns dels altres però no copiar
perquè haurem de conèixer al nostre fill/a i adaptar el que anem aprenent a les
seves necessitats perquè ell/a en pugui gaudir.
Pels docents els cursos son el gran recurs perquè la
literatura és poca i no acaba d’estar dirigida a la intervenció educativa en
altes capacitats. Han de saber quatre coses per poder atendre. No hauríem
d’insistir en la teoria. Cal la teoria justa perquè puguin aplicar-la als seus
alumnes. Per això és molt interessant anar construint un Pla de centre i unes
activitats a l’alta pròpies que siguin essencials per a ells i bones per la
resta de grup. No es tracta d’aïllar-los però sí de normalitzar que de la
mateixa manera que tots hem entès que hi ha uns alumnes que van més poc a poc,
no copien enunciats o no fan alguns exercicis... n’hi ha d’altres que no fan exercicis
repetitius, que fan exercicis d’ampliació o aprofundiment, que fan activitats
transversals amb alumnes d’altres classes...
Un temps ben complex és el temps de pati i de menjador.
Oferim també cursos per donar eines a les persones que treballaran amb ells en
aquest temps que solen tenir una formació més limitada que els docents.
Nosaltres, a Atenció a les altes capacitats oferim als
centres la possibilitat de concertar cursos de formació dedicats a la
intervenció educativa en diferents nivells junt amb l’acompanyament dels mestres per la elaboració de materials a
l’alta. També col·laborem amb els centres que ho desitgen per crear un Pla de
Centre sobre l’atenció a les altes capacitats.
Quan fem el seguiment d’un alumne ens veiem trenta minuts
setmanals amb l’alumne; amb la família una hora al mes i quan necessitin (al
començament és més temps); i amb els docents una sessió mensual de la durada
que sigui necessària amb els tutors i els professors que ho requereixin. En aquest cas la formació del docent és
específica per tractar un alumne concret dins de l’aula i ho ampliem al pom de
dalt de la classe.
La llei ens diu que hem d’atendre les necessitats
d’aquests infants i joves a les escoles i instituts. És una pena que no tinguin
aquesta atenció que els permeti arribar als estudis superiors amb eines
acadèmiques i socials per continuar amb un màxim de garanties. La formació i sensibilització
de dels famílies i del personal de l’escola és essencial per poder atendre les
seves necessitats.
Parlem-ne! Parlem de formació del professorat. Parlem d’Escoles de
Famílies. Parlem de la formació del personal de menjador. Estem a la vostra
disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al
646486159.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada