Quan es parla de diversitat a les escoles, sense voler, molts docents pensen –per deformació professional- en els infants i joves que presenten dificultats d’aprenentatge, en la part de la diversitat “a la baixa”. Darrerament comença a haver-hi docents que tenen en compte una altra part de la diversitat. Aquella part de la diversitat a l’alta que molts, per desconeixements o per coneixements sense cap fonament que se’ls han enganxat; no tenen present perquè creuen que si són tan llestos ja se’n sortiran, o que sent tan llestos no tenen dificultats.
La meva proposta és treballar amb el pom de dalt de la classe. Totes les classes tenen pom de dalt.
Qui forma part del pom de dalt de la classe?
Tenim a les aules alumnes identificats d’altes capacitats (superdotació o talents) i d’altres sense identificar però que també ho són. També en tenim que tenen bons resultats però no són d’altes capacitats. Aquests infants i joves han de ser atesos. No pot ser que passin desapercebuts perquè ja van bé i no fan soroll, són políticament correctes, o no són demandants. Crec que és necessari atendre’ls i faig servir la fórmula del pom de dalt de la classe (independentment de la seva identificació). Poc a poc hi anirem afegint aquells alumnes identificats o no que encara no tenen bons resultats o que fins i tot tenen actituds disruptives. Aquest grup d’infants o joves formen part d’una segona fase quan la primera ja està instaurada. Els haurem d’anar afegint al pom de dalt de la classe quan estiguin preparats (segurament els haurem d’acompanyar...)
Com els podem atendre?
Tres són les paraules claus: VINCLE, OBSERVACIÓ (lupa) i REGISTRE. No és cap novetat. Hauria de ser per a tots els infants però començarem per aquests. En els resultats del trimestre anterior ja hem vist el seu ritme d’aprenentatge i autonomia de treball (OBSERVACIÓ i REGISTRE). Podríem començar amb un temps de dedicació per plantejar aquesta atenció (VINCLE). És viable possibilitar que no hagin d’esperar que tota la classe hagi entès uns continguts o procediments quan ells els entenen entre la primera i la tercera explicació, o abans de que es produeixi la primera explicació. Podem escriure a la pissarra els exercicis que proposem per quan hagin entès l’explicació? Podem proposar exercicis d’ampliació? Poden, ells i elles, treballar de manera individual?
Tots tenim clar que hi ha uns alumnes que no copien enunciats i fan directament els exercicis. Per l’altra banda podem tenir alumnes que treballen diferent, són les dues cares de la diversitat. Ningú és més que ningú, al contrari, el millor de la diversitat és el respecte a la dignitat de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada