No vull deixar el meu mestre/la meva mestra!

 

Hem començat el mes de juny i alguns centres ja han començat a fer sessions només al matí. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba. Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la darrera sessió de piscina...

Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada, clarament , és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema però si té sensibilitat i connecta amb ell o ella tenim molt de guanyat.

Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho han aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).

És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle. Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a l’escola connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler s’han fet mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o ha estat mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant que no vol anar a l’escola; quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi aprèn, pel que se li proposa i per les relacions que hi té.

Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i altres que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs vinent. Aquest curs s’han reduït les ratios i ampliat el nombre d’aules però sembla que s’acaba i hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. Tothom està l’espera i potser haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot setembre per saber el tutor o la tutora del curs vinent.

I aviat començarà en els nostres infants la segona part d’aquest vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X el curs vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em cuida, m’acompanya, m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim continuar junts... La tutoria no inclou només la part acadèmica, que també, sinó que també la part més personal, emocional i social. Aquesta és la tutoria que agraeixen els nostres infants, la tutoria que connecta i arriba a totes les àrees de la persona.

En el fons tornem a estar en zona de confort i el que vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és diferent als altres mestres. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una altra part del camí.

Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs i un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

En la sessió de tancament podem recordar aquells moments viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real com el que tenim.

Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà bo per a tothom!