Els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos. Qualsevol de les seves característiques queden amplificades per aquesta intensitat. La intensitat fa que la velocitat que prenen els seus actes sovint requereixi més temps de frenada del que podria ser habitual per la seva edat. Els tècnics de transit diuen que quan un vehicle va a 120km/h necessita 98 m per frenar del tot. Ells són tot velocitat i intensitat i molt sovint, poc autocontrol pel que necessiten temps i espai per frenar del tot.
Molt sovint observem que presenten dificultats d’autocontrol a causa de la seva intensitat. Les seves emocions es desborden amb facilitat tant per dalt com per baix. Una activitat desitjada, com la visita d’uns cosins, pot fer que l’emoció l’alteri. Alguns necessiten que els anticipin el que han de fer i així es poden preparar, mentre que per altres l’anticipació és contraproduent perquè no són capaços de controlar l’emoció i s’esveren o es descontrolen.
Els pares dels infants o joves d’altes capacitats solen conèixer bé els seus fills però no sempre comprenen perquè fan les coses. Sovint hi ha bona comunicació. És molt freqüent que hi hagi moments especials de comunicació entre pares i fills. Per alguns aquest moment és el moment post-dutxa, quan assequen els cabells; o a l’hora d’anar a dormir que és quan sembla que baixen la guàrdia i parlen de què han fet i/o de com es senten. Els pares acompanyen els seus fills en el seu dia a dia, i són capaços de preveure alguns moments de cansament, de tensió, d’esverament... i treballen amb ells com resoldre’ls.
Quan treballem amb els docents de l’escola dels infants i joves amb altes capacitats molt sovint parlem amb els tutors, i els demanem crear un vincle positiu amb l’alumne en qüestió. Quan som capaços de crear un clima de confiança, i fins i tot de complicitat, la relació flueix. De ben segur que apareixeran dificultats però si hi ha un bon vincle aconseguirem trobar les sortides possibles per aconseguir avançar en la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats.
En la majoria dels casos és molt bo posar la lupa per veure quines són les necessitats de l’alumne. Ell o ella ens van mostrant on són, i quines eines tenen o quines els hi manquen, per anar avançant cap a arribar a ser la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.
Els clàssics deien que la virtut està en el centre. Tan dolent és no fixar-s’hi; com estar tan a sobre que observem tant que portem la “comptabilitat” de les coses que fa (evidentment les coses incorrectes). Hi ha moments en els que serà important "mirar a Sòria", no tant per deixar passar situacions sinó per donar temps perquè agafin l’actuació correcte. Alguns poden llegir l’excés d’observació com un pressing que els impossibilita créixer... La línia és molt fina.
Amb ells també hem de treballar el tema de recordar tot el que els sembla que els han dit, els han mirat, els han fet.... totes aquestes comptabilitats poden ser impossibilitants.
Tant pares com docents han d’estar amatents. Donar eines, i alhora temps i espai perquè infants i joves puguin desenvolupar-se, canviar, créixer. Cal anar concretant objectius, i donar eines i objectius perquè ell o ella els facin seus i els incorporin en la seva manera de funcionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada