Escolta activa ( Pares )

Els infants i joves d’altes capacitats no sempre tenen ganes de parlar però si no ho fan no podem inferir el que pensen. Per a nosaltres, pares, és imprescindible que ens donin informació.

Potser fa un temps era impensable començar per aquí però avui és impensable que no siguem conscients de que el mòbil pot ser un element que ens acosta als que tenim lluny però ens allunya als qui tenim a prop. Per tant si hem de parlar amb els fills... telèfon mòbil lluny o apagat. 

És important que quan trobem aquest moment comunicatiu practiquem l’escolta activa. L'Escolta activa és aquella que no només sent els sons que emet l'infant, sinó que li fa saber a l'emisor que és escoltat i que per tant l'entén. Significa realitzar una escolta en què l’adult que escolta el missatge, interpreta, i ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feed-back sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i escoltar sense condicions.

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari: eliminar possibles distraccions; ús d'un to i volum adequat; reforçar el missatge de l'infant; no interrompre; concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho; controlar els silencis; no jutjar, ni pre-jutjar; identificar els sentiments de l'emissor; ser pacient; controlar el que diem...

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant. L'infant se sentirà probablement més valorat, i el pare o la mare generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes quan apareguin.

Podríem dir que hi ha uns quants moments en els que baixen la guàrdia i ens pot ser més fàcil trobar aquelles condicions que propiciïn la comunicació.

És curiós, però amb els infants i joves d'altes capacitats des de que són ben petits fem servir tècniques que en diem per “adolescents”. No seure davant per davant. No mirar-los als ulls perquè sembla que els fem un tercer grau. Parlar amb ells al cotxe, sense mirada directa mentre tots dos mireu endavant; o caminant pel carrer, o per la muntanya, o la platja, l’un al costat de l’altra. Parlar mentre ell o ella està jugant o dibuixant... Fer preguntes obertes.

Algunes famílies em comenten que un dels millors moments a casa seva és després de la dutxa en el moment d’assecar els cabells...

Però el moment estrella en totes les cases és el moment d’anar a dormir. Sembla que és el moment de les confessions, de les preguntes, dels dubtes, d’expressar sentiments, d’analitzar el dia i de preparar el dia vinent...

Trobem algunes dificultats afegides quan hi ha diferents germans a l’habitació o quan hi ha diferents fills que ens reclamen en el mateix moment però sabrem com resoldre-ho.     

Hi ha altres moments fantàstics quan som capaços de sistematitzar-los (fer-los habituals). Són els moments de dedicació exclusiva amb un dels progenitors. Tenir un temps en exclusivitat és el que desitgen tots els germans. I que aquest temps sigui plaent, això està del tot a la nostra mà. Podem fer alguna cosa que li agradi o simplement podem esperar que el germà surti de l’extraescolar però li podem donar un valor extra a aquest temps.