Ja tenim les escoles en marxa. Quan parlem de vacances sembla que parlem d’un passat molt llunyà perquè ja hem “tornat a la normalitat”.
Aquest curs ja hem superat la bogeria d’indicacions de pandèmia del curs passat. Hi ha un munt de coses que s’han quedat des de l’entrada i sortida esglaonada fins la bondat dels grups bombolla tt i que hi ha un punt més de flexibilitat (cosa que molts dels nostres nens i nens agraeixen).
Tot i això segueixen havent-hi alumnes de risc, professors de risc, famílies de risc. I comença a haver-hi algun grup confinat. S’han de tenir en compte tantes variables que sempre trobarem algú descontent. De fet ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom.
I en tot aquest gran embolic del sistema apareixen les necessitats dels alumnes. La gran diversitat que tenim a les aules. En la gran majoria de centres ja fa molts anys que es treballa la part de baix de la diversitat. La part dels alumnes que tenen dificultats per aprendre per motius físics, psíquics o socials. Però des de fa uns anys han començat a aparèixer alumnes que formen part de la diversitat a l’alta. Infants i joves amb altes capacitats identificades o no que podrien estar en la franja alta de la classe i no sempre ho aconsegueixen perquè sovint a classe han d’esperar, repetir... i perden les ganes, la il·lusió i la curiositat. Es van apagant i alguns d’ells poden arribar la fracàs escolar. Alguns no arriben a tenir el Graduat Escolar tenint la capacitat per fer Batxillerat i desprès dos graus alhora. Altres són políticament correctes i com que no fan soroll no estan tampoc atesos però ells s’autoabasteixen i van avançant en el sistema per disciplina personal, per l’autoritat de la família, perquè tenen un objectiu clar, o per mil motius diferents...
Per tot això malgrat el temps complex que vivim crec que és moment de parlar d’altes capacitats. Em poso a disposició dels equips directius de l’escola pública, privada o concertada de Catalunya per parlar d’altes capacitats. Ara és el moment perquè en paral·lel a la resta d’activitats de l’escola / de l’institut, que són moltes, parlem amb algú d’altes capacitats. El vostre claustre i els vostres alumnes us ho agrairan...
Quan aquest cap de setmana una família m’explica que no hi ha res a fer a l’escola i que la solució que han trobat és empoderar al seu fill i donar-li recursos perquè el que fa a l’escola no li faci mal se m’ha trencat el cor. No! Evidentment els hem d’empoderar perquè no sempre trobaran escalf o la millor atenció possible, però la solució no és treballar només amb ell o ella. L’escola ha de fer la seva part.
Necessitem sensibilització i formació en aquest àmbit perquè sinó promocionem que s’amaguin però que aquesta desatenció els acabi passant factura. No és tan difícil. Us podem acompanyar...
Si voleu que en parlem escriviu-me a atencioaltescapacitats@gmail.com Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, vaig ser mestra i directora de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona, on vaig fer tots els papers de l’auca, fins el seu tancament el 2012. A partir d’aquest moment m’he dedicat única i exclusivament a les altes capacitats fent formació; seguiment a alumnes, famílies i centres escolars; predetecció d’altes capacitats i activitats extraescolars específiques de cap de setmana. El meu àmbit d’acció és tot Catalunya i resto, com deia, a la vostra disposició.
Tots els dilluns i dijous del curs trobareu entrades noves per a docents o famílies en el bloc: atencioaltescapacitats.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada