Ja fa una colla d’anys que quan es fa la identificació de les altes capacitats els psicòlegs prenen diferents mesures. Normalment comencem amb la predetecció: els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universitat Complutense de Madrid traduïts pel Departament d’Educació de la Generalitat i editats l’any 2013 en el dossier “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu” dels Materials per a l’atenció a la diversitat.
A Catalunya no hi ha una manera oficial de mesurar-les, però la majoria de psicòlegs fan servir una colla de proves objectives.
Per una banda es mesura la intel·ligència amb el WISC i es confirma amb el Badyg. Comencem amb unes proves que no són específiques però com que tothom fa servir les mateixes, ens serveixen. Es mesuren algunes intel·ligències: verbal, lògica, visoespaial; també es mesura la memòria i la velocitat de processament. És molt habitual que la velocitat de processament sigui el valor més baix, sobretot en els infants i joves més perfeccionistes o més insegurs. Fa un temps el nombre màgic era el 130. Si hi arribaves ho eres, si quedaves per sota no. En l’actualitat es té més en compte la identificació de característiques i el QI ha deixat de ser el nombre de tall, és molt més global. A molts psicòlegs especialistes els agradaria no haver-lo de posar a l’informe perquè sent una dada més molts l’agafen com la més important.
Per una altra es passen proves per observar la creativitat com el PIC o el CREA.
Per últim, amb els més grandets passen el Tamai, un test multifactorial d’adaptació infantil. Bé aquesta és una prova que es llegeix al revés. Aquí no busquem valors alts sinó els més baixos perquè el que realment mesura és la inadaptació. Hi ha un apartat referit a la família, a l’escola i a la societat en general.
Hi hem d’afegir l’historial que es sol fer amb els pares i l’entrevista amb ells, aquí és on apareixen característiques que queden complementades en els proves anteriors moltes vegades.
Aquí és on apareix la curiositat, les ganes d’aprendre, les mil anècdotes d’un raonament i una parla superior a l’edat tan en la construcció de frases com en l’especificitat del llenguatge,d’una hipersensibilitat sensorial o emocional, una rigidesa en el comportament, el perfeccionisme, la baixa tolerància a la frustració, el perfeccionisme, la intensitat, la preocupació social o les grans preguntes amb un patiment fora del que seria habitual per l’edat... poden aparèixer totes o algunes d’aquestes característiques.
Parlem de capacitats que sovint no estan encara desenvolupades. Cal confiança, esforç, constància i res d’això no es donarà si no confiem en ells, si ells no confien en ells mateixos. Podem tenir talents però cal treballar-los perquè sinó es perden. Alguns es posen el món per montera i avancen amb pas ferm ells sols, altres, més fràgils o vulnerables, si no veuen que és possible, si no s’ho creuen no despleguen... necessiten la nostra col·laboració.
Aquells que treballem amb ells cal que llegim entre línies, els donem confiança i els ajudem a que facin la seva part. Ells són els protagonistes i han de saber què esperem d’ells i saber que ells poden fer-ho i ho han de fer.
Els adults de referència d’aquests infants i joves són molt importants per ajudar-los a créixer i a desenvolupar les seves capacitats.
És imprescindible posar la lupa i saber què necessiten per poder fer la intervenció educativa més adequada a casa i a l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada