Quan els nens i joves tenen alt rendiment i
una molt baixa motivació envers l’escola o l’institut els més preocupats són
els pares. Molts mestres i professors no ho entenen, els sembla mentida i fins
i tot diuen “no veig on és el problema, no sé de què es queixen... si ja tenen
bons resultats?”
Però els resultats no ho són tot. Els pares
volen fills il·lusionats, que els brillin els ulls, que gaudeixin amb el que
fan. Que vagin contents als seus centres d’ensenyament pel què aprenen, pel què
hi fan i se’ls proposa fer, i per les relacions que hi mantenen. Però de
vegades el relacionat amb la part acadèmica es viscut pels infants i joves com
un problema. Sovint assoleixen els coneixements o els procediments moltes
vegades abans de que es proposin a classe, després queden activitats
repetitives i poc creatives que res aporten a la seva curiositat que es va
diluint poc a poc. N’hi ha que pensen: “si ja tinc els resultats per a què més”.
I es van apagant... i si a més són nois o noies que volen passar desapercebuts,
ja tenim el quadre complet.
I ara què? Com tornem a posar en marxa als més
potents desencantats? Sens dubte a partir del VINCLE i l’escolta activa, amb
els docents que puguin ser referents per aquests alumnes. S’han de sentir coneguts,
reconeguts i estimulats per oferir la
millor versió d’ells mateixos. És feina dels tutors i també d’altres
professors. Els han de conèixer per veure què els podem oferir per tornar-los a
posar en marxa perquè encara que els resultats siguin bons, fins i tot
excel·lents, no ho són tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada