Busquem escola

Hi ha alumnes d’altes capacitats que estan fent Sisè i el curs vinent començaran l’ESO. Ara a l’escola pública estan  creant més Instituts–Escola però la majoria d’alumnes de l’escola pública han de fer inexorablement un canvi de centre. Molts pares ja fa temps que han començat el periple de conèixer diferents centres que puguin ser adients pel seu fill o filla. 

Hi ha una única condició: que puguin atendre les necessitats dels seus fills. Que coneguin i atenguin les altes capacitats. Dons això que sembla tan senzill és complicadíssim. En comptats centres tenen un protocol específic per aquests joves. La majoria et diuen que n’han tingut, que estaran atents, que la seva metodologia ja s’adapta a tot tipus d’alumnat, que fan un treball tutorial personalitzat... però amb tot això t’estan dient que no saben què són les altes capacitats ni les seves necessitats específiques. Tots els alumnes d’altes capacitats són diferents. Per fer una primera divisió a nivell escolar en tenim amb alt rendiment i aquells que encara no han arribat a l’alt rendiment però que hi poden arribar per les seves característiques. Els centres educatius esperen aquell jove d’alt rendiment, que té bona relació social, que s’adapta al grup, que és políticament correcte que ve amb la feina feta i que cal només posar la cirereta al pastís. Però aquesta no és sempre la realitat.

És imprescindible una formació seriosa i una sensibilitat envers les altes capacitats en els claustres de professors. No és difícil. Portem molts anys treballant la inclusió per la part baixa, i cal continuar-ho fent perquè són moltes les necessitats, però no podem oblidar la inclusió dels alumnes més potents. Una tutoria personalitzada, treballs per nivells, potenciar la curiositat i la creativitat, donar alternatives a les lectures obligatòries, atendre a la seva velocitat d’aprenentatge, evitar les tasques repetitives sobretot quan s’han adquirit els coneixements, possibilitar mitjançant els recursos del centre que assisteixin a activitats (conferències, tallers, sortides) de cursos superiors on es treballen temes que poden ser transversals, en les sortides escolars possibilitar que tinguin un temps per parlar amb els monitors-especialistes i fer les seves preguntes... De tot el que hem exposat fins ara res val diners (potser sí, la tutoria personalitzada que vol un temps del tutor), necessitem formació, sensibilització i ganes. Saber-los veure, escoltar-los i atendre les seves necessitats.

En alguns centres fan una hora de projectes amb els alumnes identificats d’altes capacitats. O de tant en tant una activitat puntual. Està molt bé però ha d’anar complementat amb la feina amb ells la resta de les hores de classe perquè sinó és com si només poguessin respirar una hora a la setmana.

Jo, com a pedagoga especialista que faig formació i acompanyament a centres i seguiment a famílies amb altes capacitats, segueixo sense entendre perquè és tan difícil d’entendre que no és un caprici, que tenen necessitats específiques i necessiten un tracte diferencial a l’escola. Tan difícil és escoltar-los i veure les seves necessitats? No els volem posar en una urna, els volem en el grup però atenent les seves necessitats que no són únicament de coneixements sinó també emocionals i socials.

I els pares segueixen donant voltes. l segueixen veient escoles. I ara començaran les portes obertes i els explicaran les bondats dels centres i dels seus mètodes de treball. Molts parlaran d’atenció a la diversitat però serà a la baixa. I novament hauran de creuar els dits, buscar una metodologia que s’adigui al seu fill i esperar que el proper tutor sigui sensible i estigui preparat.

Una altra història és la logística... he trobat pares que fan hores de camí per anar a l’escola que han triat o d’altres disposats a canviar de població buscant el centre en el qual el seu fill pugui ser feliç i desplegar les seves capacitats. 

I encara no ha entrat la tercera variable: pública, concertada, lliure? 

Els pares només volen que atenguin al seu fill!!!