El que és senzill és molt difícil (Pares i Docents)

AaaaaH! Ho he dit mil vegades i sembla que no m'entengui, no m'escolti, no li entri al cap perquè la situació no canvia....

Com és que els costa tant fer coses que aparentment són tan senzilles? Perquè els costa tant fer coses que hem repetit un munt de vegades? Aquesta és la pregunta de base de molts pares amb infants i joves d’altes capacitats. Portes dels armaris obertes; la roba de la piscina que no va a l’estenedor; la bossa d’esport que no s’acosta a la rentadora; els mitjons i calçotets que no van a la roba bruta; la jaqueta que no va al penja-robes, s’ha de repetir  cada dia que cal rentar-se la cara al matí o les dents després de sopar?, i ... potser sentim mil vegades al dia: “algú ha vist el meu mòbil?”.

Podríem pensar que haurien de ser aquelles coses que haurien d’automatitzar per no haver-hi de pensar i es fessin soles i que la vida familiar fos més senzilla per a tots... dons no! Aquestes petites coses domèstiques i diàries els costen una barbaritat, les hem de repetir cada dia i sembla que ens vulguin prendre el pèl. Quan els ho recordem de vegades ens miren amb cara de sorpresos i diuen “ah! sí!” però els sorpresos, desconcertats i, de vegades enfadats, som els adults.

El mateix ens pot passar a classe amb aquell nen o nena que no arriba mai a treure’s la jaqueta i posar-se la bata en arribar a classe, o a canviar els llibres en canvi de matèria...I li hem comentat mil vegades...

Quan pensem racionalment no podem entendre perquè aquells caparronets que són capaços d’entendre cognitivament coses molt avançades a la seva edat, apassionats de la física, els egipcis, els dinosaures o l’espai; no tenen la connexió per les coses més quotidianes com saludar quan s’arriba i es marxa, o tenir cura de les seves coses: bufanda, gorro, guants, jaqueta a l’hivern. Sí, és molt difícil d’entendre però és així. Potser la rigidesa i la intensitat hi tenen alguna cosa a veure...

Saben fer coses espectaculars però alguns presenten amb les quotidianes moltes dificultats. Això és com són però no com poden arribar a ser. Què podem fer per millorar aquest aspecte? Primer els adults hem de reflexionar i pensar amb què podríem començar, què ens facilitaria a tots la feina? Un cop hi hem pensat podem parlar amb l’infant i jove que segur que coneix aquesta situació però cal posar-li nom i que ens proposi amb què podríem començar i amb un sol objectiu fixar-nos hi durant un curt espai de temps (una setmana). Podem fer un treball conjunt de felicitar si això funciona i deixar la resta per més endavant. I si no funciona simplement cal recordar-ho amb una mirada, una paraula, un gest, però sense sermonejar. La pilota està a la seva teulada. I anar introduint diferents objectius quan altres estiguin ja assolits i no calgui repetir-los. Es possible que alguns siguin crònics, però no tots. Cada dia hem de fer un pas però amb el temps veurem el trajecte recorregut...