"Esteu segurs que és superdotada? Amb les notes que treu sembla que les proves estan malament. Caldrà repetir-les i comprovar-ho... " Aquesta és la resposta més comú quan trobem nena, nenes o joves que tenen altes capacitats però un baix rendiment acadèmic. És una versió elaborada del “No ho veig”.
Però la setmana passada als Pirineus una mestra davant de la mateixa situació va dir ”quan vaig veure el diagnòstic vaig pensar: la seva capacitat i el seu rendiment no concorden... m’hi hauré de fixar més... potser hauré de fer les coses de manera diferent”. No m’ho podia creure!
La funció del mestre és essencial en tots els infants però encara més en els nens i nenes d’altes capacitats. El vincle amb el tutor o la tutora és essencial per la seva integració a l’aula i pel seu encaix amb les tasques escolars i els aprenentatges. L’autoconcepte es sustenta en el que rep del seu entorn. Els infants es nodreixen de satisfacció personal i del feed-back que reben de les persones importants per a ells: els mestres i els companys.
Un mestre que possibilita es recorda tota la vida. Avui en una entrevista al diari li preguntaven a un insigne investigador espanyol qui havia estat la persona que més l’havia marcat a la seva vida, qui havia fet que ell es dediqués a la investigació. La resposta ha estat: el meu mestre de 5è (lamento no recordar el seu nom). Hi ha mestres que no se n’adonen del poder que tenen. La valoració que el mestre tingui de cada infants pot obrir portes i finestres o deixar-ho tot tancat i barrat.
Si volem resultats diferents potser haurem de fer alguna cosa diferent. La primera serà donar possibilitats i a partir d’aquí veurem com despleguen les seves capacitats. I hi veurem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada