Frases dels informes de 2n trimestre

És curiós el que trobem en informes d’alumnes d’altes capacitats...

“Es distreu amb la lectura col·lectiva”.

... i tant!  Li costa tant anar poc a poc, arrencar i frenar.. Sovint la seva velocitat lectora i comprensió lectora està a la franja alta de la classe i moltes vegades pertany a nivells superiors. Si és així, potser no hauria de fer lectura col·lectiva de manera habitual. Realment la necessita? Què li aporta?  Potser seria bo que formés part del que no és obligatori, del que és negociable. Potser podria aprofitar per llegir al seu ritme a l’aula durant aquesta estona.

“Només participa en el que l’interessa”.

Sovint són extrems i ens fan saber el que els agrada i el que no. A Atenció a les Altes Capacitats creiem que cal un treball específic amb ells a través del vincle que ens permeti marcar clar el que “toca negociable” i el que “toca no negociable”. Cal ajudar-lo a que faci amb il·lusió el que “toca no negociable” i agafi aire amb el “toca negociable”.

“Ha d’esforçar-se per fer millor lletra”.

Hi ha molta variabilitat en la seva lletra. Hi ha alguns casos que pensen tan de pressa que la mà no els dona la mateixa velocitat. Uns altres en els que el tema és de manca de pràctica i agilitat. Uns altres el tema és la pura deixadesa perquè entenen que el més important és el contingut i la forma no la veuen com important... A més podem observar que segons la matèria , la feina o la seva extensió... sigui quin sigui el cas parlem d’una obvietat en la majoria del infants i joves amb altes capacitats.

“Sol equivocar-se en càlculs per manques d’atenció”.

Normalment són precisos en els càlculs però quan se’ls presenta una tirallonga d’operacions l’equivocació apareix. A més es pot presentar amb més quantitat quan hi ha alumnes que volen anar ben de pressa o quan ens trobem amb alumnes que no tenen la tradició de repassar.  En aquest cas seria bo reduir el nombre de càlculs si el que volem és saber si ho saben fer.    

El que veiem com a comentaris són elements definitoris de molts alumnes d’altes capacitats. Potser seria convenient acotar quines són les característiques que presenten els nostres alumnes d’altes capacitats i què podem fer amb aquests alumnes per optimitzar els seus recursos. Per nosaltres seria molt convenient  que des de l’escola es definís el que “toca i és no negociable” i el que “toca i és negociable”. D’aquesta manera potser ens trobaríem amb informes que ens parlin del que fem a l’escola en un grau més, més acurat en aquesta part de la diversitat a l’alta.