Somatitzem...

Mal de cap, mal de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre,  cansament... tot seguit, barrejat, aïllat... mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha algun problema?”

Un noi de Sisè ens diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer  (procediments) i... repetim, repetim i repetim i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”

Avui s’ha desmuntat però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha llevat varies vegades i ha acabat vomitant... 

Aquest mal de panxa no és una causa... és una conseqüència.  

Intenteu estar un sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de cap o ves a saber ...   

Com estàs? –li he preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.

Avui per primera vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot de manera de treballar).  El curs vinent faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé, faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."

Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.