Ai ... el pati...

Avui ha sortit del cole amb els ulls tristos i amb uns tics que ja feia molt que no tenia. Al veure’l la mare va saber que li passava alguna cosa. Què et passa? li va preguntar. Ell va respondre molt seriós: “estic cansat de l'esbarjo! 30 minuts és molt i no vull esbarjo !!!”. 

En Carles sempre, o gairebé sempre, està sol al pati. Sempre ha estat així, no li interessa el mateix que als altres, prefereix seure a descansar o mirar, si és que no hi ha ningú que es riu d'ell i llavors marxa corrents, de manera literal. De vegades, el venen a buscar i juga amb els nens però d’una manera puntual i al cap d’una estona torna a estar sol... Està sol però no trist. Ha passat temporades de tot: des de tocar la Marxa Radeski amb les galledes i pales del sorral fins a comptar fins a dos-cents, passant per mirar els núvols, comptar les matrícules dels cotxes del carrer o acostar-se a petar la xerrada amb les mestres...

Ara, han obert la biblioteca de l'escola en el temps de pati però només hi deixen entrar a dotze nens. Si la biblio s’omple no hi pot entrar i això l'entristeix, perquè li agrada molt llegir. La setmana passada es va llegir el Quixot i volia seguir llegint, tot i que a casa llegeix molt.

I què fas a l’hora del pati? –va preguntar la mare. M’assec a la grada i espero que passi la mitja hora, però avui un professor m'ha dit que m'aixequi i jugui, que si no ho faig em castigarà. No ho veig just, no vull esbarjo m'avorreix, no m'agraden els jocs que juguen els altres nens i no m'agrada la brutalitat del pati dels grans. La idea d’aquell mestre era bona però la posada en pràctica, clarament no. Aconsegueix el seu objectiu? 

Finalment el Carles s’omple de valor i parla amb la seva tutora. Parla amb la senyu, que he de dir que és una meravella, i demà el farà passar a la biblioteca, perquè li toca a ella la vigilància de pati.

Com funcionen els patis de les nostres escoles? Quants Carles tenim que temen o pateixen el temps de pati? Potser els podríem oferir algunes alternatives com els jocs de taula, o la possibilitat d’estar sols... Tots els nens tenen necessitats diferents. En moltes escoles ja s’ha implantat el dia sense pilota. Aquest dia tots els infants han de cercar altres maneres de jugar...

Podem fer un pas més i permetre que cadascú gasti el seu temps com desitgi. Certament hem d’acostar-nos i saber si darrera hi ha un problema d’habilitats socials, de poca habilitats psicomotriu o simplement un tema d’interessos. De vegades la pressió pot ser molt forta. Preguntar-los i escoltar què pensen, com es senten i què els agradaria fer pot ser el primer pas per integrar el seu oci i que visquin el pati com una oportunitat no com un càstig.