Siguem positius

Molts matins escolto a les vuit del matí els tres primers minuts de RAC1. En Jordi Basté ens regala perles cultivades que sovint em serveixen per reflexionar i tornar-hi en diversos moments del dia. Fa uns dies, com tants matins vaig pensar ...”quanta raó tens, Jordi!”

Molta gent davant d’una bona noticia s’entesta en trobar el cantó fosc. Ens costa gaudir de les coses positives... primer dubtem de que ho són i després pensem que si ho fossin durarien poc, però potser realment són un miratge, només fruit de la nostra imaginació. Ell parlava de les dades de l’atur, de l’arribada del Neymar i jo hi afegia el somriure dels que estimo, la bona lletra de l’Alejandro, les parades de metro del Daniel, els gols del Martinenc femení, els professionals que treballen per i amb els infants i joves...

Quan treballem amb alumnes d’altes capacitats trobem detalls a polir ( molt sovint la lletra, la presentació, l’impulsivitat, les habilitats socials...). Es fa un treball continuat i sovint difícil, perquè no veiem resultats a curt termini.  És el moment de veure sempre el got mig ple.  

Crec fermament que hem de ser positius (no il.lusos) però permetre’ns gaudir de les petites o grans coses de cada dia. Reforçar-les! Alegrar-nos-en! Em nego a tenyir-ho tot fosc, a buscar els tres peus al gat, a veure el impossible negatiu fins a convertir-ho en possible i el que és més trist en real. No vull, Jordi!  Vull gaudir dels detalls, de la gent, i de poder seguir vivint la vida del món cada matí.  Vull fer possible l’expressió que feia servir el meu pare: “avui millor que ahir, i demà, millor que avui”. Sempre avançant, sempre endavant...