Sí, tenen molt
bons resultats en una àrea concreta, però en les altres no destaca... per tant no ens trobem davant d’un infant amb
altes capacitats. Les persones que fan servir aquests raonaments novament estan
confonent capacitat amb rendiment.
Aquest raonament
els porta a potenciar aquesta àrea brillant o de vegades a l’opció contrària,
com que aquesta àrea ja brilla cal treballar tota la resta. En qualsevol cas és
un error pensar que les persones amb talents simples (en una àrea determinada )
o compostos (en vàries àrees) no necessiten una atenció especial.
No hem de perdre
de vista que en la literatura d’investigació el tema és ben present. Trobem
escrit per Treffinger y Feldhusen l’any 1996 que “los talentos emergen y crecen
evolutivamente, y para algunos no llegan a emerger porque no se produce una
adecuada estimulación en la escuela y la familia. Es imperativo que todos los
que trabajan con jóvenes vean los talentos y potencialidades como algo educable
y emergente, y no como algo fijo e inmutable".
Els alumnes que
tenen un talent acadèmic i el posen en pràctica sovint són els que els molts
professors identifiquen com alumnes d’altes capacitats perquè el seu talent es
centra principalment en les àrees lingüístiques i matemàtiques, les que més es
fan servir a l’escola. Tornem al
problema de la identificació i a confondre capacitat que és un punt de partida amb talent que és
un punt d’arribada, El talent és la capacitat posada en marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada