Quan pensem que
tenen recursos és cert, i si més no, els poden arribar a tenir però tal com
comentàvem en el primer mite no es tracta tant que des del neixament ja venen
amb kit especial. Al llarg del camí cal que se sentin acompanyats, de vegades
cal donar-los alguna pista, treure algunes pedres del camí, ajudar-los a desencallar en moments de fang o
de pluja intensa...
Sí que cal fer
coses.... Des de l’exterior es poden donar les condicions per que ells trobin
el seu camí, les solucions del problema o plantegin nous enigmes... Donar
temps, espai, calma, resposta, confiança és imprescindible per a molts. Encara
que en algun infant o adult es pogués donar el cas de que no necessités res i
ell sol s’autoabastís, diríem que una flor no fa estiu i que una norma no es
pot establir en referència a un sol cas.
L’atenció a les
persones ens porta a atendre la diversitat en totes les seves formes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada