Quina frase… jo l’havia fet servir milers de vegades amb aquells alumnes que podien anar millor però només anaven bé o senzillament no anaven. Quan, immersa en les altes capacitats, l’ha vaig tornar a sentir em vaig quedar esglaiada al copsar l’abast d’aquesta afirmació. El talent no es quedava reduït, o s’esperava... sinó que es perdia. Com podem permetre’ns perdre talent? Si no en tenim l’anem a buscar, però, tenint-lo ... com el deixem perdre?
Molt senzill. No sabem on mirar ni què fer-ne. Tenim mínimament identificats als alumnes políticament correctes i amb talents acadèmics... i els altres? Les aules són plenes d’alumnes molt diversos. Les necessitats dels de la franja de sota i dels disruptius s’emporten un tant per cent molt alt dels esforços i uns altres són per aquell alumne mitjà que tots sabem que no existeix però al qui tots els altres alumnes miren d’assemblar-s’hi.
És imprescindible que a partir de la formació, els mestres, aprenguin a mirar. Molts tenen moltes intuïcions fruit de molts anys a la professió. Però desprès... els programes, els grups, les festes... el dia a dia, no ens permeten parar-nos i descobrir el talent de cadascun dels nostres infants i joves... i mentrestant van passant el cursos.
Ja n’hi ha prou! Ha arribat el moment de treballar la diversitat en tota l’extensió de la paraula.
És moment de llegir, d’escriure, de pensar, d’aplicar. De crear una xarxa que pugui ajudar a l’escola, al mestre, a la família i a l’infant a que pugui posar en acte totes les potencialitats que te. Una tasca apassionant a la que em sento professionalment cridada. Estic a la vostra disposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada