Els que hem
estudiat pedagogia o psicologia sabem que aquesta guerra està servida des de fa
molt de temps. Genetistes i
Ambientalistes tenen posicions enfrontades.
Els genetistes
diuen que els infants neixen amb unes capacitats determinades. Els
ambientalistes diuen que independentment de les capacitats que tinguin els
infants al néixer el treball i l’entorn poden modificar el seu bagatge de
capacitats.
En els darrers
vint-i-cinc anys s’han fet multitud d’estudis per confirmar ambdues tesis. La realitat s’imposa. No és possible l’una
sense l’altra.
La combinació
d’ambdues respostes seria la correcte. Si no hi ha capacitat, l’entrenament no la farà brollar; però si n’hi ha i no fem res, es quedarà
únicament en capacitat i no arribarà mai a posar-se en pràctica. Per tant,
entenem que necessitem de les dues corrents per aconseguir que els infants i
joves d’altes capacitats que tenen una elevada capacitat trobin les condicions
necessàries que els permetin desplegar les seves capacitats..
De vegades sentim
a professors qüestionar si aquest infant no serà producte de l’interès de la
família o no estarà hiperestimulat pels pares que l’avancen en els coneixements
o que li presenten estímuls abans d’hora.
Per molt quan estimulem una pedra, seguirà sent una pedra. Quan l’infant
fa demanda d’estímuls, els rep i els aplica, els modifica i associa a altres, en aquest cas ens trobem en
aquesta situació fantàstica de combinar herència i ambient.
Hem d’estar atents a saber veure aquestes
demandes dels infants. No hem de tibar d’ells però si donar la corda que
necessitin per continuar creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada