Dilluns 6 de maig Lectura per als que encara no són lectors

 

Entre els alumnes d'altes capacitats trobem bons lectors i alumnes d'altes capacitats que no són bons lectors: perquè no han trobat el seu llibre, o bé tenen dificultats amb la tècnica de descodificació o comprensió del llenguatge escrit la lectura no els ha atrapat. La lectura és un procés abstracte molt complex que podem acompanyar però no accelerar. És important saber què ha passat, quina és la causa d'aquest abandó de la lectura. Les causes poden ser molt diverses i no tot són patologies… Però si ho són les ha de tractar un especialista.

Dificultats. Alguns alumnes d'altes capacitats van començar llegint però quan van descobrir que en lectura a primera vista no podien fer veuetes com la mare o la mestra, van posar el fre i van deixar de llegir, insistint que fossin els adults els qui els llegissin. Es van camuflar com “escoltadors” de música o d'històries però van deixar la pràctica de la descodificació de paraules i textos. Quan hi van voler tornar, els altres anaven més de pressa i amb una mala gestió de l'error i de la frustració van anar evitant el llegir en veu alta a l'escola i a casa.

Uns altres troben dificultats en la descodificació de les lletres. N’hi ha que s'assemblen molt i no les distingeixen bé: b, d, p, q. Tenim un grup de nens i joves amb doble excepcionalitat, amb diferents graus de dislèxia o dificultats en el llenguatge que a vegades en alguns moments queden amagades per les altes capacitats i en altres moments representen un maldecap.

Per necessitat o per voluntat… allà es van quedar, tancant la porta als llibres, sense adonar-se que aquesta decisió els portaria greus problemes en la seva escolarització que està basada sobretot en la lectura. Aviat van aparèixer les dificultats en la lectura dels problemes de matemàtiques... O en la dificultat de treure la informació més important d'un text de qualsevol matèria. O en la dificultat d'exposar un tema per manca de base escrita.

Altres vegades tenen el problema de la pressió entre dues llengües, i quan tenen menys vocabulari amb una que amb una altra, aquests infants que necessiten ser tan precisos no troben les paraules o no saben què signifiquen... per a ells, és un embolic que pretenen solucionar treballant únicament amb la llengua que més dominen i no donant opció a l'altra llengua.

Aquests nens i joves no lectors d'altes capacitats donen una resposta que és incorrecta, diuen “no m'agrada llegir” quan haurien de dir “no sé llegir... perquè si sabés m'encantaria” (una mica com amb el dibuix que també els passa, fan un dibuix però com aquest gos dibuixat no s'assembla al gos que pensen molts solen deixar de dibuixar). Van buscant altres maneres d'informar-se, generalment de manera auditiva o a través de les imatges que complementen a les paraules.

Proposta d'intervenció. Amb ells hem d'anar molt a poc a poc i partir d'on estan en lectura, no de la seva edat. Vivint la dificultat de la lectura com una situació i no com un problema. Intentant definir la situació però sense posar en evidència les seves mancances, perquè sinó es convertiran en idees limitants (ni sé, ni sabré).

Un exemple. Amb una nena de Segon de Primària que havia posat el fre de mà i ara presentava dificultats per a la lectura vam començar fent que els pares escrivissin cada dia una frase en la seva pissarra que ella llegia quan s'aixecava. En ella hi posaven informació significativa per a ella: què farien el cap de setmana, missatges de l'àvia, el menú del sopar... Ella s'aixecava i llegia la frase al matí i durant l’esmorzar es mantenia una conversa sobre el que havia llegit. A la tarda, en tornar a casa, feia una mica de lectura que podia preparar. Al principi només dues o tres línies d’un conte i la mare li acabava de llegir (contes molt breus). A mida que es va anar sentint més segura, ella mateixa hi afegia línies, fins que al cap d'uns mesos era capaç de preparar i llegir tot el conte. Després, passem a textos breus de preguntes i respostes, sempre donant-li un temps per a preparar-los. Aquí apareixia més informació. Alhora, vàrem pactar amb la mestra que no la faria llegir en veu alta a classe, a menys que ella ho veiés molt clar i ho demanés. En algun moment, van pactar la lectura d'un enunciat breu que va poder preparar. L'èxit, el somriure de la mestra i la seva felicitació, en privat, el fet d’adonar-se de la superació, va ser molt important per a la seguretat de la nena. A poc a poc, va anar agafant destresa i seguretat. En els textos moltes paraules es repeteixen i això també li va donar seguretat. Vam treballem amb contes de lectura fàcil per a no trobar-nos paraules difícils o històries enrevessades. Va costar més d'un curs de treball paral·lel però va aconseguir tenir un bon nivell de lectura. Avui, ja a Tercer d'ESO, ningú diria que de petita va tenir problemes de lectura.

Un altre exemple. Un alumne de Quart havia anat amagant les seves dificultats. Memoritzava textos que havien llegit els companys, inventava paraules veient les primeres lletres, alhora no volia llegir en veu alta en classe perquè cometia molts errors. Per a acostar-ho a la lectura també vam anar on ell estava (al seu nivell de lectura) i en aquest cas ens vàrem ajudar dels seus interessos. Li vàrem presentar una col·lecció de llibres d'animals que eren per a Cicle Inicial a pesar que ell ja estava en Quart. En els llibres trobàvem frases curtes, vocabulari bàsic però amb informació que moltes vegades desconeixia. Parlem amb ell i quedem que tot i que ell ja era de Quart, la seva lectura s'havia quedat en el Cicle Inicial i l'havíem de posar en marxa i fer-la créixer. No feia falta que ho sabés ningú i aquest entrenament amb els llibres d'animals el feia casa seva. Eren senzills, li aportaven informació que ell desconeixia. Tenien unes fotografies molt boniques. Ell va pensar que necessitava fer un petit diccionari amb les paraules noves i va començar a treballar el tema. Només escrivia les paraules perquè ja sabia el que significaven (al principi no feia falta que escrivís més) i de vegades les repassava. A poc a poc, va anar agafant seguretat. Vam anar pujant el nivell i ell, que ara ja veia que era possible, va començar a llegir textos més llargs i complexos. Vam passar a un llibre de Frank de la Jungla, que li feia molta il·lusió, que llegia amb la seva germana gran. (el llenguatge era molt més complicat i el fet de llegir-lo en companyia el va ajudar a no haver de parar i anar constantment al diccionari). Va costar una mica sortir dels seus interessos i passar al que se li demanava en classe. La rigidesa, molt sovint els juga males passades. Novament la col·laboració i complicitat de la mestra comentant amb ell els seus progressos i no fent-li llegir a classe fins que va estar preparat va ser essencial. Donar-li més exposició, si creu que no està preparat només aconsegueix més tancament i més negació davant el fet de llegir.

Amb els nens i joves que no tenen les habilitats necessàries per a poder gaudir de la lectura no cal insistir en les bondats de la lectura o la pressió perquè llegeixi. Aquests alumnes no solen funcionar per imposició però si ells aconsegueixen voler una cosa ens haurem d'enretirar  perquè potser es convertirà, contra tot pronòstic, en la seva activitat principal. Una noia de Primer d'ESO s'amaga a l'hora del pati per poder llegir una estona perquè els seus professors li han dit que el temps de pati és temps de relació i no per a llegir, però ella ha trobat un racó al pati sota la rampa on està protegida de les mirades inquisidores i pot llegir tranquil·la. Ho hem parlat moltes vegades. Ara ja no passa tot el temps de pati llegint, però sí deu minuts o un quart d'hora, i després tanca el llibre i fa “relació social”. Llegir la relaxa. Quan se senti més segura i vegi la necessitat de la relació social desplaçarà la lectura, que ara ha descobert, a un altre temps. La pressió no ajuda mai amb aquests nens i joves. El seu cervell ens entén sempre però el seu cos no sempre està disposat a fer el que el cervell veu com a bo.

Activitats. Amb els més petits, i amb els grans també, els jocs de llenguatge (paraules encadenades; lletrejar; fer rodolins; endevinar objectes, persones o animals dient característiques o fent preguntes; buscar sinònims o antònims, fer frases llargues dient cadascú una paraula...) són una bona eina quan comencem pel seu nivell i anem pujant. Quan no perd sempre, quan no el  posem en evidència, quan l’animem a preparar respostes per quan sorgeixin les preguntes... Quan li donem eines, o els ajudem a veure com ho fa per a poder-ho replicar.

Escoltar textos ben llegits sempre és interessant, però no es poden quedar aquí. Han de practicar la lectura. Per als alumnes d'altes capacitats practicar sempre de la mateixa manera se'ls fa difícil, avorrit; i ho abandonen o intenten abandonar. Hem de ser més llestos que ells perquè és pel seu bé. Posar-nos en la seva pell i buscar “pastanagues saboroses”... és la nostra feina perquè sabem que necessitaran llegir per a la seva vida, potser acadèmica, o simplement per a gaudir de la lectura en el seu temps d'oci. No haurien de tancar aquesta porta que els pot aportar tant; per la por a l'error, la seva rigidesa, la hipersensibilitat, la necessitat de recompensa immediata...

Sabem que arriba un dia; quan troben el seu llibre, quan tenen les eines i habilitats; que tot canvia i es converteixen en bons lectors. La nostra feina, com a pares i docents, és preparar-ho tot per a aquest moment.