dilluns, 13 de maig del 2024

Dilluns 13 de maig És un/a artista (talents artístics)

 

Hi ha un grup d’infants i joves que són artistes. Tenen una sensibilitat especial i potser també una traça especial en algun àmbit artístic: gaudeixen pintant, modelant, fent manualitats, fent fotografies, la part artística de l’ordinador, la música o la dansa...  Són els que diuen que la plàstica, la tecnologia o la música són les seves matèries preferides.

Aquests infants i joves poden ser superdotats o tenir talents artístics. Tenen una especial facilitat en l’àmbit artístic. El talent musical és més específic i el veurem en un altre post però hi ha una part que també estaria aquí.

Solen ser els reis del “..i si...” sempre amb un pensament divergent, sense esforç troben una manera poc usual de fer el que els indiquem els mestres que es reflecteix sobre tot en l’aspecte artístic. Moltes vegades aquesta expressió no surt dels seus llavis però sí de les seves neurones.


Exemples...

Dos exemples. Parlem de dos alumnes d’Infantil. Un nen davant de la indicació de la mestra de pintar el cel agafa el color negre enlloc del blau cel. La seva idea és pintar el cel de nit amb focs artificials. Un altre, agafa els colors groc, taronja i rosa perquè vol pintar un capvespre. Si la mestra no surt del cel blau poden tenir problemes. Desgraciadament algun infant ha vist com la seva mestra trencava el seu dibuix per no fer servir el blau cel.

Un altre exemple. Solen mostrar gran sensibilitat. Es poden emocionar amb una música, una imatge, una figura o un paisatge fins arribar a les llàgrimes i això no està gaire ben vist pels companys...

I un quart exemple, ara de Cicle Inicial. És un infant que gaudeix inventant coses. Els seus invents solucionen problemes. Ell diu que s’hauria de millorar la comunicació a casa (tot i que parlen molt) perquè tothom està content quan rep una felicitació que no espera. Aquesta setmana ha posat quatre sobres fent de bústies a la cuina i els ha decorat amb els noms (el pare, la mare, la germana i ell). Han de servir per posar-se missatges, preguntar-se coses, agrair-se o felicitar... Aquí ja passem a la utilitat de les coses. Ja no es tracta només de que siguin coses boniques sinó que necessiten coses pràctiques i útils.

I el cinquè d’un alumne de Tercer d’ESO. El professor amb molt de seny va decidir que tots els alumnes farien un cotxe elèctric, al gruix de la classe els va donar les peces i les indicacions i podien decorar-lo al seu gust. Als dos alumnes d’AC ell va decidir que només els donaria la consigna del que havien de fer i ells s’havien d’espabilar per decidir quins materials farien servir i aconseguir que anessin endavant i en darrera. Tots dos eren ben diferents i cadascú ho va mostrar amb la seva feina. L’alumne A va fer un cotxe amb energia solar i amb sensors que permetien que no xoqués amb elements externs i que s’encengués un llum i sones un brunzit quan anés endarrere. Va intentar fer-lo d’alumini amb llaunes de beguda i va constatar que malgrat per un moment canviaven de forma, tornaven a la forma cilíndrica i va haver de canviar el seu material. L’alumne B va fer servir peces de lego i va fer un cotxe que anava endavant i endarrere (versió simple seguint la consigna del professor). Van haver de presentar una memòria de la construcció i va ser molt interessant veure quines preguntes i quines respostes havien fet cadascun d’ells. Per l’alumne A la forma i el fons eren molt importants, l’alumne B ho va tractar com un tràmit que havia de treure’s de sobre.


Sovint aquests alumnes, quan es tracta d’un talent, poden no mantenir els bons resultats o els interessos en les altres matèries. Fins i tot, pot ser que la seva velocitat o el seu aprenentatge sigui inferior a la mitja. En aquests casos val la pena fer servir el seu talent per motivar les ganes de treballar en altres àmbits o per exportar les estratègies que fa servir en l’àmbit artístic a altres àmbits o matèries. Cal treballar amb ells perquè tinguin un bon autoconcepte que no faci aigües quan no siguin els més hàbils fora de la seva expertesa o no tinguin síndrome de l’impostor en aquells camps en els que poden brillar. És important que tinguin un autoconcepte equilibrat i siguin capaços de veure en quins àmbits  tenen més facilitat però sàpiguen que amb una bona feina continuada sempre poden millorar els resultats.

En les activitats especials de l’escola els podem proposar activitats de col·laboració amb la comunitat educativa pensant o fent decoracions d’espais comuns; o de decorats o atrezzo per peces teatrals; o dissenyant i modelant els guardons pels premis literaris o artístics de l’escola/l’institut; o els detalls d’agraïments pels professors que comencen o es jubilen, o pels guies de les excursions i visites... (pels artistes plàstics). Pels artistes literaris els proposarem col·laborar explicant contes o escrivint-los pels més menuts, escriure informació tècnica, processos científics o biografies al nivell de les diferents edats... Pels artistes corporals preparar danses o mostrar les possibilitats expressives del cos, i treballar l’expressió no verbal. Pels músics poden participar en un petit concert per Santa Cecília, patrona dels músics o fent mostres musicals en els diferents actes de l’escola, o presentant el seu instrument a les aules dels més menuts o explicant la vessant física, matemàtica o històrica de la música... Compondre música pel Carnaval de l’escola, posar lletra a cançons ja conegudes o tradicionals... Molts alumnes centren la seva expertesa en l’element artístic que pot acompanyar les tecnologies: fer vídeos, presentacions, proposar una música original, el tractament de les imatges... I per a tots, la possibilitat de participar en mostres o concursos externs al centre docent de la seva especialitat o preparant podcasts o vídeos per la biblioteca del centre.    

Identificació. És difícil trobar aquests infants i joves en les proves objectives. Solen brillar en les proves de creativitat però, alguns, no tant en les proves d’intel·ligència que mesura sobretot component lingüístic, matemàtic, memòria i organització espaial. Per això és tan important l’observació perquè sovint passen sense identificar perquè els seu èxit és paral·lel a les activitats escolars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada