Dilluns 20 de maig La literalitat i les altes capacitats

 

Una característica que comparteixen molts infants i joves d’altes capacitats és la literalitat. Quan parlem d’aquests tema sempre recordo una nena que en aquell moment feia Primer de Primària. Va anar trobar la seva mestra per explicar-li que les amigues li havien dit alguna cosa que li havia fet mal. Plorava desesperadament abraçada a la seva tutora. En aquell moment la mestra va fer una pregunta que a simple vista era innocent “com tens el cor?”. Ella es va separar, es va eixugar les llàgrimes i va dir amb la veu clara “bategant, com sempre. Dos ventricles i dues aurícules treballant sense parar.” La mestra no sabia com aguantar-se el riure. La part cognitiva havia agafat el timó desbancant a la part emocional. Sí, la literalitat no els permet veure el doble sentit en un moment determinat. Anul·la la resta de funcions.

Aquest tema ens dona mil anècdotes diferents de totes les edats.

Un nen de Segon de Primària comença a mostrar-se trist a casa, rebaixa la seva ingesta d’aliments (menja molt menys del que era habitual), a la pregunta de la mare la resposta sempre és “no em passa res” (resposta molt freqüent amb la intenció de no preocupar a la família). Però estava clar que passava alguna cosa... En una de les meves sessions em va explicar que un dia la mestra li va dir: “la propera que facis, tornaràs a Primer”. Ell tenia clar que podia endarrerir la propera vegada però estava clar que hi hauria una propera vegada i s’havia de preparar. (determinisme negatiu). Fins i tot tenia dins l’armari una motxilla amb els seus llibres de l’any passat per quan arribés el moment. Per a ell era simplement qüestió de temps. Vaig parlar ràpidament amb la mestra. I sí, ho havia dit però com tantes coses, era un infant molt intens i la mestra, tot i estar en el meu top 3, un dia no va poder més i li va dir aquella frase que ell no va saber descodificar com a “para, intenta portar-te bé, fer la feina, no empipar als companys...” i es va quedar amb la literalitat. Van parlar tots dos, i amb la mare, i li van explicar de nou que no tot el que diem els grans s’ha de prendre al peu de la lletra i li vam donar l’eina de que quan trobi alguna cosa que sigui molt exagerada ho expliqui a la mare que ella l’ajudarà a veure si és veritat o si és una expressió que té un altre significat. Sovint no són capaços de llegir segons el context. Poden entendre un doble sentit en un moment determinat, i alhora quedar atrapats per la literalitat.  

Un nen de Tercer de Primària no havia sentit mai a la seva mare dir-li que volia que mantingués les seves sabates netes, però ell sabia que la mare valorava molt això. Cada vegada que havia plogut, o que feia molt de temps que no ho feia (per fang o per pols), feia l’impossible per no sortir al pati. El pati d’aquesta escola era un bosc fantàstic. La mestra no sabia com llegir aquells mals de panxa només en el temps de pati, aquelles confessions a l’aula al llarg de l’hora del pati, aquells quedar-se al bany durant tota l’estona... La mestra no era capaç de trobar el denominador comú d’aquests comportaments. Parlant amb ell vàrem, per fi, treure l’entrellat. Tot es va solucionar oferint-li una tovalloleta per netejar les sabates, quan ho necessités. Buff, ho vam patir molt. Ara, sovint pregunto per la roba o per les sabates perquè és més freqüent del que sembla. Alguns tenen la necessitat d’agradar als seus adults de referència i ho fan amb tota la intensitat.

Estem a Sisè de Primària, i ella ha tingut una discussió forta amb la seva amiga que ha acabat dient-li que no la vol veure mai més i que no li dirigeixi la paraula. A la tarda, en arribar a casa la nena parla amb la mare per demanar un canvi de centre urgent. La mare no entén res, perquè la noia estava contenta a l’escola amb els mestres, amb els companys i amb les coses que hi aprenia. Va costar molt trobar el motiu d’aquell canvi, però la nena veia que si no s’havia de trobar amb la seva amiga ni dirigir-li la paraula; això només seria possible si ella marxava i anava a una altra escola.

Un noi de Tercer d’ESO es troba amb una pregunta d’examen en la que ha d’escriure el CD a les frases següents, i enlloc de descodificar Complement Directe, ell descodifica Compact Disc. Fa totes les frases amb el CD que ell pensava. La professora li torna l’examen amb un gran interrogant i l’expressió “Què has fet?”. Ell no entén res, perquè ha fet estrictament el que li demanaven (segons ell). Si no té més explicació ell no pot entendre què ha passat, per què se li ha escapat aquell punt de l’examen quan ell ha fet totes les frases, i algunes eren ben enrevessades perquè no tenien massa sentit. Tot i que portava ben preparat l’examen i coneixia perfectament la terminologia en aquell moment no ho va relacionar (de vegades van massa de pressa).

Com veieu aquesta situació els pot assaltar en qualsevol moment i sovint no cauen que és un problema de descodificació i literalitat. Per això necessitem una molt bona comunicació a casa per confirmar el que no ens lligui... i anar fent una detecció personal d’aquests casos perquè es solen repetir. Cada persona té un estil propi i una manera de lligar els esdeveniments. I qui ho té al néixer no ho deixa al créixer (a menys que s’hi posi de valent). Molts adults d’altes capacitats segueixen necessitant de la complicitat de les seves parelles o els seus amics per contrastar situacions que llegeixen de manera literal i condicionen les seves accions o preocupacions.