Aquest curs us estic proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat una àrea determinada en la celebració de les Festes. En aquesta ocasió parlarem del Carnaval. Els alumnes d’altes capacitats poden presentar una casuística ben diversa per això hem de posar la lupa en ells i tenir bona comunicació perquè ens puguin explicar què necessiten. No es tracta de mimar-los perquè facin el que vulguin, sinó d’atendre la seva diferència. Sovint ho farem mentre anem treballant aquesta diferència.
Es tracta de veure com els podem ajudar a portar les seves dificultats sense deixar de viure la Festa.
Hi ha escoles / instituts que comencen la setmana de Carnaval havent de portar un element per disfressar (pentinat especial, pijama, barret, corbata, vestit d’esport o de gala, un mitjó de cada color...). El dia gran del Carnaval, pot ser Dijous Gras o el divendres perquè dilluns següent sol ser un dia no lectiu. Aquí hi ha centres que fan una rua, es disfressen per classes, preparen dramatitzacions o coreografies, es prepara un ninot que representa el Carnaval, algú llegeix el Pregó. Uns dies després enterrarem la sardina (el Dimecres de Cendra) i potser cremarem el ninot del Rei Carnestoltes.
La primera vegada que els preguntem què voldrien fer, es solen quedar fora de joc. Com que potser no els hi hem preguntat mai no saben si és una pregunta trampa, hi ha càmera oculta o què passa. Sovint la seva resposta políticament correcte és “el que vulguis”, “el de sempre”... potser caldrà parlar amb la família si es queden en aquest bucle i que ells aportin possibilitats que són qui més els coneixen.
Primer haurem de veure què necessiten els nostres alumnes. A partir d’aquí i coneixent les seves dificultats podrem proposar-li activitats que pugui fer. Són dels que els agrada la notorietat o prefereixen passar desapercebuts, si tenen alguna passió (música, escriure, fer fotos, comptar...), si la seva hipersensibilitat sensorial no els permet estar davant de l'altaveu, en una sala que ressoni, o al costat del lloc de crispetes…
- Si estem davant d’un infant amb alt sentit del ridícul i que no entén perquè hem de portar coses que el fan sentir ridícul encara que ho portem tots. Podem permetre-li que no porti aquests elements però en canvi farà “de periodista” (podem crear una etiqueta de premsa o un “peto” o fer-ho discretament...). Hi ha diferents possibilitats: creant textos pel taulell d’alumnes, fent rodolins, o textos per la web de l’escola o una revista. També pot recollir dades per fer l’estadística del que porten els seus companys i potser també els de l’altra classe o del cicle. O un disseny o les fotos per fer un memori o... el què vulgueu. Podem concretar amb ells el que poden fer però després ho haurem de pautar i supervisar perquè alguns mai ho tindran prou ben fet i altres s’ho voldran treure de sobre i poden fer un bunyol. Sempre hem de pautar la feina que els proposem sobretot al començament. Quan tinguin més pràctica o seran més grans els podem però sempre necessiten supervisió.
- Si ens centrem en el dia de la Festa Grossa en que li proposem disfressar-se i ballar. A alguns els passa que no és que no els agradi disfressar-se, és que no ho poden suportar. No es tracta de que facin l’esforç, perquè el més possible és que no ho puguin fer i es quedin sense venir a l’escola aquell dia amb justificació de casa. Però segur que podem trobar un pla B. Des d’ajudar a les mestres d’Infantil fins a participar en l’organització i donar la benvinguda a les famílies o situar-les a les grades, o col·laborar en el muntatge i desmuntatge de l’equip de música, o preparar música d’ambient o per ballar sabent quin públic tenim, o estar a l’entrada comptant les persones que venen o fer fotografies de la Diada (havent-li concretat el que necessitem), o preparar la notícia del Carnaval a l’escola, preparar la notícia per la web de l’escola o l’instagram o tiktok... hi ha mil possibilitats si les pensem abans.
També hi ha alumnes d'altes capacitats que gaudeixen de la festa, de la disfressa, de la música i el ball!
Qui pot participar en aquest pla B? Podem començar amb els alumnes d’altes capacitats que no els agrada disfressar-se o prefereixen altres possibilitats i hi podem afegir a aquells que no els agrada disfressar-se. Tornem a la idea de que els que proposem als alumnes amb altes capacitats és imprescindible per a ells, però pot ser bo també per altres alumnes. Per a tots ells els hem de proposar una manera de viure la Festa. Estar-se a casa i no venir a l’escola no és una opció. Si és la primera vegada que ho fem cal que tot estigui molt pautat.
Hi ha gran diversitat entre els alumnes d’altes capacitats pel que sempre caldrà preguntar quines són les seves necessitats i si el ve de gust. Hauria de ser un extra que els permeti eximir-se d’allò que els costa mentre van treballant per canviar-ho. Solen ser persones que els agrada aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea.
Per tal de que qualsevol d’aquestes activitats sigui efectiva hauríem de tenir un professor coordinador/dinamitzador de l’activitat, un llistat dels alumnes participants i un cronograma. Per fer les coses ben fetes cal temps. Si és la primera activitat que fem amb ells el millor és que sigui molt guiada. Més endavant anirem donant més possibilitats i han de saber que és un procés.
Han de saber què han de fer, com ho han de fer, i per quan ha d’estar fet. També els podríem proposar la comunicació amb els grups i informar de com anirà l’activitat, convidar a persones externes al centre a participar...
No pot ser només afegir activitat. La idea és aprendre coses noves, tenir noves experiències sense deixar el que estem fent a classe. Si els ha d’ocupar més hores que les de la pròpia diada potser podrien deixar de fer aquells exercicis repetitius que no haurien de fer mai, que per a ells no són imprescindibles o els exercicis escrits poden fer-los al llibre o amb esquema d’idees o sense escriure a la llibreta. Caldrà deixar-los clar a ells quines són les regles del joc. No cal explicar-ho a classe davant de tothom.
Però... si la coreografia dona nota d’educació física, no poden estar exempts de saber la coreografia encara que sigui només per la classe i no per representar-la davant de tothom. Atenem les seves necessitats. Veurem la diferencia entre el que suposa temes de “toca no negociable” i de “toca negociable”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada