Quan ens fem aquesta pregunta és perquè no tenim clar com ell o ella gestionarà la resposta. Alguns pares pateixen per si comunicar-los que tenen altes capacitats es convertirà en una pressió o en una falsa ideació d’èxit.
Sí, i mil vegades sí però no sense paracaigudes... Cal estar atents i connectar amb les seves necessitats i aquesta és una d'elles encara que no sigui capaç de posar-hi paraules. Anem a pams...
L’infant de ben petit pensa que tothom és com ell, però quan entra en contacte amb els seus iguals veu que no són ben bé iguals. Comencen preguntant per què els altres no parlen, o no els agraden els seus jocs. Després es pregunten per què els companys de classe van tan poc a poc, per què no recorden el que fan, per què cal repetir les coses moltes vegades per què ho facin bé. Veuen que són diferents però no saben per què. Després s’adonen que ells són diferents, i tots els altres són més semblants entre ells, per tant, alguns infereixen que ells són els diferents o estranys, i per tant deuen patir algun problema que ningú els vol explicar.
Hem de saber fer un temps i un espai acollidor per tal de fer aquesta comunicació. És essencial per pares i fills.
Cal explicar-los la seva situació de manera que ho puguin entendre. Començarem parlant de diversitat. El seu cervell ens entén perfectament. Hi ha una diversitat, la que ell/a presenta, en la que es té més facilitat per aprendre, recordar o relacionar conceptes. També hi ha infants i adults que tenen dificultats per pensar, per fer o per bellugar-se. Reafirmant que tothom és igual en dignitat i que mereix ser atès segons les seves necessitats... A partir d’aquí podem proposar-li que pregunti perquè junts trobem les solucions perquè nosaltres encara que som adults no ho sabem tot però tenim la possibilitat de buscar respostes. I aquí començarà l’acompanyament per veure com ho sent i què suposa per a ell. Treballarem també com comunicar-ho o no als altres, nens o adults.
Generalment no parlem d’altes capacitats ni de superdotació o talents. Solem començar parlant de les característiques que te i que això és bo. És important que es coneguin i que puguin arribar a ser la millor versió d’ells mateixos. Això vol dir que alguns aspectes no tan positius de la seva manera de funcionar: rigidesa, hipersensibilitat, intensitat... que s’hauran de llimar, aminorar o aprendre a conviure amb ells. Identificar-los sempre és la primera opció.
Quan són més grans ells mateixos pregunten... vol dir que tinc altes capacitats? Perquè ell/a també pot estar “infectat” pels mites no comprovats i ens diuen: si no tinc molt bones notes, si no sóc tan llest/a, si no soc ràpid/a... Cal dir-los sempre la veritat i acompanyar per assegurar que han entès correctament la informació que els hem fet arribar sigui quina sigui la seva edat.
Jo crec que cal observar quina és la situació de l’infant o el jove en el moment de fer la identificació. Ha fet unes proves objectives i segurament vol saber-ne el resultat i què suposa. Alguns, els més petits segurament ho van gaudir i volen saber si ho van fer bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada