Permetem que desenvolupin els seus talents ! (Docents)

Alguns docents creuen que s’han de fer coses extraordinàries amb els alumnes d’altes capacitats. Però atendre les seves necessitats pot passar per activitats molt més simples. Hem de pensar en obert. Hem de pensar en possible.

Hi ha alumnes apassionats de les ciències. Hi ha professors de ciències que no troben el moment de fer experiments amb la classe perquè` no té temps de preparar-los, i al final plegar-ho tot abans de la següent classe. En els apassionats de la ciència pot tenir uns fantàstics ajudants de laboratori. Però no es tracta de que facin la feina mecànica sinó de que en un moment específic entenguin el per què de l’experiment, les dificultats que es poden trobar i com solucionar-les. Amb un punt de dedicació específica poden col·laborar en activitats col·lectives. Mai ha de ser una imposició sinó una col·laboració amb plus.

Hi ha alumnes que fan música extraescolar i toquen instruments. El 22 de novembre es celebra Santa Cecília patrona de la Música. Els podríem proposar que durant aquella setmana toquessin alguna peça a l’entrada o sortida de l’institut, o participessin en algun acte del centre en el que canten totes les classes sigui de manera interna o amb públic. També poden anar a alguna llar d’avis a tocar o aquest any fer-ho enregistrat si no hi ha possibilitat de fer-ho en directe. També es pot fer una petita actuació amb cançons infantils, o d’un país determinat, o d’estils diferents, o de músiques Disney o de pel·lícules, d’actualitat... hi ha mil possibilitats. Tots els instruments poden ser-hi convidats. Fins i tot ho poden enregistrar a casa. Estudiar música requereix molta disciplina i és bo fer saber què fan els alumnes “fora d’hores”.  Fem servir aquests talents musicals per aquests dia o per quan vulgueu. Alguns alumnes potser preferiran tocar i enregistrar només el so, o les mans i no ser protagonistes, altres voldran ser la cirereta del pastís. Cadascú des del seu estil mereix que reconeguem i fomentem el seu talent musical.

Hi ha alumnes que els agrada molt llegir. Podríem proposar que participin en un club de lectura. Una lectura mensual i un temps per comentar-la presencial o virtual... és possible? O una lectura trimestral per començar... Una lectura d’alçada, diferent de les proposades a l’escola... amb relació amb la filosofia, teatre clàssic, ciència ficció... Estaran contents de sortir del “Manolito gafotas” o de la “Formiga Piga se’n va d’excursió” i llegir pels seus interessos.

N’hi ha que són tecnològics. Els agrada inventar, provar, construir, desmuntar... peces, fustes, femelles, claus... eines... poden tenir el seu espai a l’escola o a l’institut? Poden tenir un mestre que els orienti i animi? Els podem proposar un projecte partint de les seves necessitats però fet amb rigorositat?  No neixen ensenyats, tenen moltes ganes d’aprendre però un adult interessat al costat els ajudarà molt. Lligat amb un tema, potser d’altres cursos,  poden col·laborar amb una peça o amb una explicació. Podem treballar la transversalitat.

I els artístics. N’hi ha que serien molt feliços ajudant a les mestres dels petits a decorar les classes, o participant en els decorats del Festival de Nadal o de Fi de curs, o treballant en el Rei Carnestoltes, o pintant un mural a l’escola, o creant personatges en 3D de les mascotes de les classes amb paper maché, o dissenyant el vestuari de l’obra de teatre... Hi ha mil maneres d’incloure els més artístics en la vida de l’escola o l’institut.  

N’hi ha d’altres que els encanta escriure. D’altre banda si volem passar la vida de l’escola o institut a les xarxes és una feinada de recollir dades, d’escriure-la, de buscar imatges, de penjar-ho. Podem crear una comissió periodística? El professor por coordinar la seva feina o en els grups de més grans es poden fins i tot autogestionar. Des de un full a un blog a una revista o un programa de ràdio. D’un detall a una activitat més gran.

 

Val la pena començar amb poc, amb un detall i ja anirem creixent. Sí, potser al començament porta feina però un cop està sistematitzat pot donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. Pot ser aquell oxigen que els permeti seguir amb les tasques quotidianes. Sempre hi ha d’haver la voluntarietat, i alhora haurem de seduir a alguns que ja han tirat la tovallola i ara fan el mínim esforç i no s’enganxen a extres. Uns desitgen aquestes activitats i altres les rebutgen, però per a tots són necessàries i gairebé imprescindibles. Si és possible no hauria de ser “més a més”, hauria de ser “enlloc de”. En parlarem en un altre post...