Fora de temps (Pares i docents)

 

Aquest temps de pandèmia ho ha capgirat tot. Hem començat un nou curs però no varem tancar el passat. Varem estar confinats de març a juny i no es va tancar com cal. Es van trencar un munt de tradicions que sentíem nostres malgrat a uns els agradin i a altres no, varem perdre el Sant Jordi a l’escola, les colònies, les comunions, els festivals final curs, les graduacions. Alguns infants han canviat d’escola perquè no hi havia continuïtat al seu centre i no han pogut tancar el curs.

 

Ara en el mes de setembre i octubre hem vist trobades d’exalumnes en centres de Primària per tancar nou anys d’escolarització. Trobem alumnes que han fet la Comunió o la Confirmació al començar la tardor. I veiem alumnes de Primer de Primària celebrant la seva graduació d’Infantil.

 

Si sempre comencem el curs repassant, en molts centres ara s’estan  fent els continguts del darrer trimestre del curs passat. Hi ha centres on informen que al novembre, o després de Nadal podran començar aquest curs. Mentre que en altres es va fer un bon seguiment on line i desprès d’un repàs d’inici han pogut començar aquest nou curs amb una certa normalitat.

 

Molts alumnes d’altes capacitats són molt normatius i rígids. La norma és important. No els agraden els canvis. Es senten fora de joc quan el que passa no és el que està previst o és habitual. Per això aquesta pandèmia en ha ofert la possibilitat de que comprovessin que malgrat sigui dolorós per a ells i fins i tot incomprensible, no es trenca res si canviem tradicions per causa de força major. D’entrada l’expressió “força major” no sol estar al seu vocabulari, i és bo que aprofitem aquest moment per introduir-la. Sempre ho fem d’una manera determinada però hi ha condicionants que ens ho poden fer canviar.

 

Quan els expliquem que algunes normes davant de circumstàncies excepcionals varien han de saber que en condicions normals són invariables. Podem fins i tot jugar a trobar excepcionalitats, per això solen tenir una gran imaginació i segur que troben excepcionalitats ben divertides. Generalment tenen molt sentit de l’humor.

 

Però no els podem perdre de vista. Cal veure sempre què han entès. Com que alguns són tan extrems i tan rígids, aquesta situació pot fer que directament destrueixin l’essència de la norma i pensin que tot és eteri. Cal anar amb compte. En això consisteix l’acompanyament que necessiten.