Hipersensibilitat sensorial: el tacte (Pares i Docents)

 

Per a molts alumnes d’altes capacitats la hipersensibilitat sensorial pot ser una situació que viuen amb certa dificultat. Avui parlarem de la hipersensibilitat al tacte.

Un infant que pateixi aquest tipus d'alteracions pot reaccionar de manera exagerada davant diversos estímuls. Rebrà els estímuls del seu entorn d'una manera més intensa que poden fins i tot provocar-li dolor físic. El cervell rep una quantitat enorme d'informació sense filtrar el que provoca fatiga ràpidament. Les reaccions són molt sovint incompreses.

Les zones de les mans, els peus, el coll o els braços són molt sensibles. Aquestes zones estan fàcilment irritades. Sovint es combina amb pell atòpica.  

A casa, és molt evident perquè des de sempre mostren desgrat al vestir amb segons quins teixits, presenten problemes amb les costures de la roba interior, dels mitjons...  i les etiquetes són un element a eliminar. Les famílies no solen associar aquests fets amb les altes capacitats, tot i que la hipersensibilitat sensorial pot mostrar-se fora d’elles.

N’hi ha que necessiten contacte físic. Han de tocar les coses i les persones compulsivament sense raó aparent. Els dona seguretat. Alguns en un moment de tensió necessiten una abraçada per rebaixar-la, mentre que d’altres necessiten aïllar-se i defugir el contacte físic.

Hi ha situacions en les que ells no poden posar paraules perquè el sentiment va abans que la raó i no processen el que passa. El fàstic és tan fort que no poden suportar-ho. I aquí comencen a entrar situacions que viuen a l’escola o al parc. Si tenim un nen que no es neteja els mocs o que ho fa amb la màniga de la bata, si es posa a la boca el llapis o el bolígraf o el mossega, si li suen les mans... poden fer actuacions d’evitació de vegades molt poc políticament correctes.

Hi ha textures que alguns eviten (i a l’escola no són evitables). Tocar el fang que es va assecant a les mans els pot ser molt desagradable. Per a altres és la sorra, l'herba, la plastelina o la pintura. I ara que arriba la Castanyada i en moltes escoles fan panellets, potser aquest any no pel tema del coronavirus, aquella massa on es posen les mans... torna a ser un moment que alguns viuen amb especial desgrat. És absurd obligar-los perquè podem provocar una situació innecessària. La cara de fàstig o els crits poden ser un poema...

No és només a les mans... a alguns els costa caminar sobre sorra, herba, petites pedretes sense calçat. 

És curiós perquè alguns quan tenen fred els baixa la temperatura corporal. L'J amb les mans fredes el termòmetre marca 35 graus. Com si fos un peix...

A l'escola, seria ideal que a través del vincle i de les sessions tutorials personalitzades aconseguíssim la informació de com es sent en aquestes situacions, o de com podríem solucionar aquestes situacions. Potser té alguna sortida possible o estarà obert a escoltar possibilitats i assajar-les.   

A casa en aquells moments d'abans d'anar a dormir que sabem que baixen la guàrdia, o com deia l'A quan la mare li asseca els cabells després de la dutxa, poden ser moments per comentar com es senten, com ho porten, com ho podríem millorar... Què podem fer des de fora i què pot fer des de dins.

També poden presentar problemes en situacions on hi ha molta gent y molt propera físicament. Per això eviten centres comercials en dates assenyalades, festes populars com la Cavalcada de Reis, el Carnaval, actes de la Festa Major...  

No és un caprici, és hipersensibilitat. Quan els ajudem a conviure amb aquesta realitat i millorar quan es pugui els seus efectes, els ajudem tot atenent les seves necessitats que no són només cognitives.