La detecció i la gestió de les emocions és una gran
assignatura pendent de petits i grans. Ara ja formen part del currículum de
moltes escoles en el nivell preescolar o en la primària i en la secundària es
disfressa de tutoria. Però si bé, pot ser un treball escolar sempre ha de
néixer en la família on els tempos poden ser més amplis i la personalització de
l'educació conté tota l'extensió de la paraula.
La majoria dels nens d'altes capacitats tenen un molt bon
desenvolupament del llenguatge oral. Els agrada racionalitzar el que passa al
seu al voltant i saber quin nom té. Sovint els agrada utilitzar un vocabulari molt
ric i precís, i de vegades s'enfaden perquè no troben la paraula que busquen
per a identificar una cosa, una acció o un pensament. Per això el primer que
treballarem amb ells és la identificació d'emocions. Quin nom tenen, què
signifiquen, com es mostren, en quins casos poden aparèixer… Alguns prefereixen
començar pels altres. De fet és més fàcil veure les emocions en una situació
externa viscuda o en un capítol d'una sèrie o en una pel·lícula. És fàcil parar
i parlar d'això. Primer veiem les imatges d'una tirada i després anem parant i comentant.
De vegades les emocions són molt clares, unes altres vegades poden estar
barrejades… això és la vida. Si són molt petits amb la identificació serà
suficient, però aviat podrem començar a analitzar com han reaccionat els
personatges i quines altres opcions tenien. A partir d'aquí, podem començar a
preparar quina opció hauria triat ell o ella si es trobés en aquesta situació.
Tots tenim el nostre caràcter, i tenim opcions que ens són més possibles que
unes altres. No hi ha opcions bones i dolentes (sí que n'hi ha però ara no és
el cas), hi ha opcions més o menys adequades al nostre estil i al que volem
respondre o entenem que hem de respondre.
És important fer aquest treball amb tots els fills però
d'una manera especial amb els d'altes capacitats, però sobretot amb aquells
nens i nenes que són més rígids i impulsius… Aquests són els que han d'entrenar
i han de pensar abans, perquè en el moment no saben fer-lo, no poden fer-lo; i
tal vegada si puguin aprofitar el que hem preparat a casa…
El primer pas és la identificació en ells i en els
altres. No és fàcil però és molt útil. Després vindrà la gestió d'aquestes
emocions. És molt convenient que treballem perquè els nostres fills i filles
tinguin uns bons fonaments emocionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada