Entrarem en matèria definint por, fòbia i ansietat. Tres termes que de vegades alguns prenen per iguals però tenen grans diferències.
Un nen pot sentir una por natural davant la presència d'un gos gran mostrant-se reticent
a tocar-lo i mantenint-se discretament a certa distància (li té por).
En un altre nen la simple visió d'un gos a 100 metres o
el seu lladrucs pot despertar-li la necessitat de córrer immediatament, sentint
un malestar profund i necessitant allunyar-se a molta distància per
tranquil·litzar-se. En aquest darrer cas no hi ha hagut cap causa objectiva que
pugui justificar la por del nen (excepte en el cas que el nen hagués estat
víctima amb anterioritat de l'acció d'algun gos). Les expectatives que el gos
el pugui atacar quan va en companyia dels seus pares i el gos es troba a
distància i va lligat són irracionals. Ha aquesta por irracional li diem fòbia.
Relacionat amb les pors i les fòbies sol parlar-se també
d'ansietat. L'ansietat és molt
present en tots els processos de pors i, en especial, en les fòbies. El terme
s'utilitza per posar de relleu les importants alteracions psicofisiològiques
que es produeixen en el nostre organisme quan experimentem una por intensa.
Aquest estat d'activació pot produir-se davant d'un estímul concret (fòbia
específica) o també en absència de qualsevol estímul. Senzillament la persona
sent angoixa però no és capaç descriure les causes o aquestes són molt difuses.
Alguns autors ho defineixen com "por a sentir por".
Independentment de quina sigui la causa el cos es posa en
marxa: activació fisiològica en forma d’activació
de les glàndules sudorípares (mans enganxoses, humides), augment de la
freqüència i intensitat cardíaca, elevació del to muscular, etc .. El cos es
prepara per a una resposta d'escapament o fugida activant els sistemes motors.
Molts infants tenen pors, com hem vist és un element comú
en la psicologia evolutiva de la infància però quan parlem d’infants d’altes
capacitats aquestes pors tenen unes característiques especials perquè com ells
són molt intenses. Ho viuen de manera molt intensa i de vegades les seves
respostes ens poden semblar exagerades o fora de lloc però corresponen a l’irracionalitat.
Una de les pors més freqüents és a la foscor. La viuen
amb molta intensitat. Generalment es viu principalment a casa i cal obrir tots els
llums per anar al lavabo, o anar-hi acompanyat. A la nit dormen amb un petit
llumet o amb la porta oberta i la llum del passadís... Aquesta por té els seus
moments forts i irracionals però amb l’edat va remetent si no intentem anar de pressa.
Cal que faci el seu curs...
Una altra por molt freqüent entre aquest col·lectiu és la
por a la mort dels éssers estimats i de vegades també a la pròpia mort. En aquests
casos no els pots dir que no passarà. Per tant és una por real a una cosa que
tard o d’hora passarà. Sol aparèixer abans que en la resta dels nens perquè
ells pensen molt i de seguida connecten amb les grans preguntes.
Molt freqüent és
patir perquè es produeixin actes violents no desitjats com patir un robatori, o
un atemptat terrorista. No estem mai exempts al 100%. El risc hi és però de
vegades és molt petit i no podem estar tota la vida patint per una cosa que
potser no passarà mai. Cal racionalitzar-ho. Altres actes no desitjats poden
ser perdre’s o trobar-se sol. En aquests casos podem racionalitzar-ho, potser
no passarà mai però saber que sí passés sabríem què fer (entrenar què faríem).
Hi ha gent que gaudeix amb les pel·lícules de por o amb personatges
fantàstic relacionats amb la por o el terror. S’acosta Halloween i malgrat
aquest any pot ser més contingut, és un dia en que les disfresses –cada vegada
més realistes- poden desestabilitzar a aquells que estan a la corda fluixa. El
seu cap sap que no son reals però el seu cos no els pot suportar. Hi ha nois i
noies que en aquestes dates es tanquen literalment per no presenciar això que
tant els perturba. És una mesura prudent perquè mentre en altres pors no hi
podem fer gaire res, en aquesta ens podem atrinxerar. No és un problema, és una
opció.
Veiem algunes orientacions generals que s’han d'ajustar a
l'edat del nen i a les seves característiques:
- En primer lloc viure les pors de l’infant amb normalitat
i sense mostrar (almenys davant d'ell) preocupació o angoixa. Recordem que el
nen sovint interioritza els comportaments i percep l'estat anímic dels pares. Uns
pares excessivament preocupats poden ser un mal model i augmentar la tensió del
seu fill.
- És important no forçar al nen en aquelles conductes que
li suposen por o angoixa. Evidentment cal diferenciar entre aquelles que són
necessàries (per exemple: anar a l’escola), d’altres que suposen poques
conseqüències en l’àmbit educatiu, social o familiar (per exemple: pors als
gossos).
- Una forma molt eficaç d'actuar és mitjançant el
modelatge. Un dels pares pot efectuar la conducta temuda (per exemple, estar a
l'habitació a les fosques) per ensenyar al nen que no passa res.
- Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors, en
especial, davant dels seus companys. No riure's d'ell, no castigar-lo.
L'atenció ha d'estar dirigida a les possibles solucions no a les conseqüències
punitives.
- Evitar també el visionat de pel·lícules, jocs o
activitats que comportin violència, por o terror. Procurar que les persones del
seu entorn no llancin missatges amenaçadors (si no menges li diré a...; si no
et portes bé...). No es tracta d'aïllar o sobreprotegir al nen. Fins a cert
punt el nen ha d'anar integrant les diferents emocions i la por forma part
natural de la nostra vida des de l'inici. No obstant això, sempre serà de gran
ajuda que aquestes emocions estiguin regulades pel consell i l'acompanyament
dels pares.
Si les pors persisteixen en el temps o creen un gran neguit
en l’infant val la pena parlar-ne amb un especialista perquè ens orienti de com
tractar la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada